DES DE SIURANA III

UN ACUDIT DE METGES

Un médico ya anciano que siempre trabajó en el medio rural, pensó que ya
había llegado la hora de jubilarse después de haber ejercido la
medicina durante 50 años.

Encontró a un joven médico que quisiese ocupar su sitio y le sugirió
que le acompañase en las visitas a domicilio, para que las personas se
habituasen a él de manera gradual.

La primera visita se trataba de una mujer que se quejaba de dolores en
el estómago. El anciano doctor le respondio:
-Sabe, la causa mas probable es que usted abusa de las frutas frescas.
¿Por qué no reduce un poco su consumo diario y las selecciona las
mejores?

Cuando salieron de la casa el joven le preguntó: -Doctor usted ni
siquiera examinó a la mujer. ¿Cómo consiguió hacer un diagnóstico tan
rápido?

Bueno, no merecía la pena examinarla. -¿Usted se dio cuenta de que
dejé caer el estetoscopio al suelo?, cuando me agaché para recogerlo,
vi que había media docena de cáscaras de naranjas, manzanas y ciruelas
verdes, inadecuadas para el consumo en el cubo de la basura. Y eso es
seguramente lo que le ocasionaba los dolores de estómago. En la
próxima visita usted se encargará del examen.

-Humm, que astuto es, pensó el joven.

En la siguiente casa, se entretuvieron durante varios minutos hablando
con una mujer bastante joven. Ella se quejaba de que se fatigaba
mucho. -Me siento totalmente sin fuerzas. dijo

El joven doctor le respondió entonces: -Usted, -quizás- se entrega
demasiado a la iglesia. Si redujese esa actividad, tal vez recupere su
energía.

Una vez que hubieron abandonado la casa, el anciano doctor le dijo a
su sustituto:
-Su diagnóstico me ha sorprendido. ¿Cómo fue que llegó a la conclusión
de que aquella mujer se daba en cuerpo y alma a los trabajos
religiosos?

Yo apliqué la misma técnica que usted me enseñó:-
Dejé caer mi estetoscopio al suelo, y cuando me agaché para recogerlo,
vi al sacerdote debajo de la cama.

QUE VIENE, QUE VIENE, PSS, PSS

A hores d’ara, Rajoy s‘assembla més a un cadàver polític que a una altra cosa. Podria ser el president del govern més breu des de el restabliment de la democràcia i segur que ho serà dels que han sortit de les urnes. Cal recordar que Leopoldo Calvo-Sotelo va ser-ho després de la dimissió de Suárez (1981-1982)
Per a l’esquerra en general, Rajoy no ha complert mai les expectatives. Ni abans com a candidat i cap de l’oposició,ni després com a president del govern electe ha donat la talla d’estadista que sé li requeria.
Però el que més pot sorprendre és que una bona part de la premsa que li va donar suport (potser anava més contra Zapatero que a favor de Rajoy), li hagin perdut la confiança i des de fa temps estan demanant una “solució alternativa”.
I com que sorpreses sempre n’hi poden haver més, llegint el diari digital el Plural (elplural.com), vaig trobar-me amb la “notícia” que di que alguns “homes forts” del PP estaven demanant a Aznar que encapçali un govern de “salvament nacional”."Que viene, que viene, pss, pss". 
¡Apaga y vámonos! Que diuen els castellans. Potser els del PP el tenen idolatrat, però per a la resta dels humans del nostre país va ser un dirigent nefast (i crec que em quedo curt amb l’adjectiu)
Si Rajoy l’any 2004 va perdre les eleccions davant de Zapatero, en part (en molta part) va ser per culpa d’Aznar i, sobre tot, per les mentides i la gestió de la crisi dels atemptats de l’11-M a Madrid.

Perquè tant la meva dona com jo estem “lligats” als nostres llocs de treball i, a sobre, encara tenim progenitors que, cada dia més, requereixen de la nostra atenció, que sinó, de confirmar-se el retorn d’Aznar, ens pensaríem molt seriosament emigrar a França. Mon cosí té un confortable apartament al costat de casa i m’imagino que ens el llogaria per un mòdic preu. 

Mireu que escrivia jo d'ell fa quasi que un any:  http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/07/rajoy-un-politic-mediocre.html



 

ROIG, TARONJA I VERD

No és un semàfor, però s’inspira en ell. La Defensora del Pueblo, María Luisa Cava de Llano, va demanar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i al Banc d’Espanya que, vist que molts clients de la banca a qui se’ls ha fet invertir en productes de risc com ara les Participacions preferents, són analfabets o tenen escassos estudis, es marqui els productes susceptibles d’invertir amb els colorsroig, taronja i verd. El roig, evidentment, significaria que és un producte d’alt risc, el taronja de rics mitjà i el verd per als de baix.  

Molt gràfic sí que ho seria. Això em va fer recordar que en alguns països, quan hi ha eleccions s’hi posa la cara del candidat per a que no hi hagi cap confusió. Potser aquí també s’hi podria fer alguna cosa similar. Potser aquells que voten PP o PSOE, si s’hi poses la cara del líder nacional, optarien per votar un altra formació política. Ves a saber...

I posts a demanar (puc, no?) en lloc d’un programa electoral que després es pot complir o no, potser el que caldria fer és un contracte on els partits i els ciutadans establissin acords sobre les mesures a prendre i també establir clàusules d’obligat compliment com, per exemple, el sou màxim que haurien de cobrar, la dimissió del electes (incloent-hi el del president) en casos de no defensar prou els interessos dels ciutadans del territori que representen, o d’adoptar alguna mesura no reflectida al programa., només per posar un exemples.
Potser així els nostres polítics acabarien sent més honestos i treballarien més per al poble i menys pels interessos del partit i els seus propis.