OH! EUROPA (O LES CONSEQÜÈNCIES D’UNA VELLA CONSPIRACIÓ)

Res més lluny de dedicar-li una oda al vell continent. Com a molt li dedicaria un blues, ja que l’actual situació no invita, precisament, a l’optimisme.  
Digueu-me mal pensat si voleu, però l’altre dia vaig arribar a la conclusió de que tot pot tractar-se d’una estranya conspiració orquestrada fa moltes dècades.
Primer unes petits apunts històrics. Com es va gestà “això” que avui coneixem per la Unió Europea? Primer que res es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) de la que formaven part els països més rics d’Europa: Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg... Després, aquests mateixos països van decidir “reconvertir-se” en Comunitat Econòmica Europea (popularment, Mercat Comú Europeu) Tal i com indica el seu nom, la idea inicial va ser poder fer molt més operatiu l’intercanvi comercial entre els països membres.
Però tot canvia a partir de la dècada dels anys 80 amb l’entrada de Grècia (1981) i Espanya i Portugal (1986), països considerats més aviat pobres si els comparem amb la resta. A partir d’aquell moment les portes a la integració de més països estava oberta, sobre tot, després de la caiguda del Teló d’Acer i l’entrada dels que havien estat satèl·lits de l’antiga URSS.

Els països pobres rebien suculentes subvencions, sobre tot al sector primari, es a dir: agricultura, ramaderia i pesca. Potser durant molts i molts d’anys, els nostres governs es pensaven que aquestes aportacions econòmiques que ens feien des de Europa eren desinteressades i perquè els països rics “ens estimaven molt”...

El temps ha demostrat que no. Ara, aquests països pobres que eren receptor de subvencions, són països intervinguts total o parcialment i que per a sortir de la crisi econòmica creada fictíciament pels sectors financers dels països més rics, hauran de pagar elevats interessos pels astronòmics préstecs que els hi fan aquests, sobre tot, Alemanya. Serà la manera de recuperar les subvencions concedides durant tants i tants d’anys. I ens podríem conformar si tot quedés aquí, però em temo que, a partir d’ara, el domini (primer econòmic i després qui sap si polític) que exercirà Alemanya sobre els països pobres, serà extraordinàriament gran.    

Ningú fa res perquè sí; darrere sempre hi ha un motiu.    

Per si voleu ampliar (o contrastar) la informació.  

DES DE SIURANA IV

Así es la Ministra de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad

La ministra de Sanidad, Doña Ana Mato Adrover, ha protagonizado una complicada rueda de prensa en la que, nerviosa, ha dicho entre otras lindezas que:
1.- El Gobierno "ha universalizado la sanidad". No es un mal comienzo. Claro, que también podría haber dicho que el Gobierno ha construido el acueducto de Segovia y la torre de Hércules y que ha inventado el pito del sereno, la carabina de Ambrosio, la flauta de Bartolo, .....
2.- "no hay cosa que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades". Ni cosa más inútil que una ministra boba.
3.- "hemos aprobado una medida aprobada". ¡Vamos, para quitarse el sombrero y con chuleria!

4.-”Lo más importante es que por primera vez los parados sin prestación parlamentaria….”. Redondo, lo acabas de bordar Ana. Dos pases más y esta tarde sales a hombros.

 5.-“No es lo mismo una persona que no está enferma en su consumo de medicamentos que una persona que está enferma”. Ya lo decía Felipe González, en las familias de los ricos, al listo/a lo metían en el negocio y al tonto/a en política.
 6.-“Los pensionistas que no pagan nada son aquellos que ya no tienen derecho a prestación por desempleo”. Supremo. Como se nota la mano del maestro; ahora Mariano sal y cuéntanos si esta niña es a la que el malvado Zapatero le subió el IVA de “los chuches”
Nada como tener “Las ideas claras” y desde luego “con Rajoy todo es posible”
Si quieres oír y ampliar las sandeces de viva voz, conéctate con este enlace:
http://www.youtube.com/watch?v=hBPg7pX8FBM
 

EL VOL DE L’ESTRUÇ

Segons tots els sondejos, el PSOE no acaba d’arrancar el vol i mira que el PP li està posant fàcil.
Si el PP va guanyar per majoria absoluta, va ser més fruit de la descomposició del govern de Zapatero i, conseqüentment del propi partit que per mèrits propis. El PP, sense fer res, només aprofitant el desgovern socialista, va saber treure-li la rendibilitat necessària per aconseguir una aclaparadora victòria.
Ara, en circumstàncies molt paregudes, però a l’inrevés, el PSOE no sap treure la mateixa rendibilitat. Segons l’enquesta publicada pel Periódico de Catalunya i fet per GESOP, mentre el PP baixa uns 15 diputats (168-172, ara en té 186) només 7 mesos després de les darreres eleccions generals, el PSOE es queda igual o, en el pitjor dels casos, fins i tot podria perdre un diputat sobre el que ara té (109-112, ara en té 110) que, recordem-ho, va ser el pitjor resultat de la seva història. Els partits que traurien un millor resultat són Izquiera Unida (19-20, ara en tenen 11) i Unión Progreso y Democracia de Rosa Diez (11-12, ara en tenen 5)  

I per què “l’estruç” no aixeca el vol? Sobre tot per la manca de credibilitat. Un partit polític no pot tenir dos discursos diferents depenent de si es governa o s’està a l’oposició. Cal recordar que les primeres retallades les va fer el govern Zapatero. I el pitjor dels casos és que després se’ns ho va intentar vendre com a unes mesures “imprescindibles” per al país. Hi ha qui opina que, Zapatero, si estava en contra d’adoptar-les, en aquell moment, hauria d’haver dimitit.

Però hi ha més. Per a mi va ser un error donar-li la responsabilitat d’aixecar el PSOE a una persona que va ser ministre amb González i Zapatero. I no li tec mèrits a l’actual secretari general Alfredo Pérez Rubalcaba. Penso d’ell que és una persona amb la capacitat suficient i l’experiència necessària per haver dirigit el partit... Però en altres temps.
Després de les eleccions del 20-N, millor dit, després de la davallada electoral, hauria estat necessària una “regeneració” al si del PSOE. I no només de cares (que era totalment imprescindible) Sinó, fins i tot d’idees.
Des del meu punt de vista, ara, és més precís que mai una refundació del partit per a que l’estruç, una vegada per totes, pugui aixecar el vol, però la càrrega és massa feixuga... 

Per si voleu veure la totalitat de l'enquesta.