SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 19-08-2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 19 (diumenge)

MÉS BOUS

Oficialment les festes d’Amposta ja s’han acabat. Es pot dir que els focs era l’espectacle pel qual es donaven per finalitzades les festes, encara que durant uns anys hi va haver la projecció d’un documental sobre les mateixes o la projecció d’una pel·lícula a l’aire lliure. Aquest any, com el dia següent no s’havia de matinar, hi va haver ball.

Però els bous, un dels actes centrals de la festa, segurament que el més tradicional, sempre s’ha estirat un parell de dies més (recordo que un any van ser tres) Ahir, entre els diferents actes taurins (fins i tot hi va haver un bou caplaçat), sembla ser que s’hi van poder veure fins a 14 bous!! Algú en dóna més?

EL PA NOSTRE DE CADA DIA

Si vas a comprar al mercat municipal d’Amposta, ves en compte d’on compres el pa. Ahir la meva dona el va comprar a una de les parades (mentre jo m’esperava fora amb la gosseta i feia les fotos que vaig penjar al Facebook) i va ser dels més dolents que he menjat darrerament. El mercat municipal no ha de competir amb els súpers. Les parades del mercat han d’oferir un producte de qualitat a un preu raonable. Si volen fer la competència als súpers, anem malament, per això ja anem a algun de la gran oferta que tenim a la ciutat. Fa dos anys varem anar de vacances a Nîmes i cada dia anàvem al mercat a comprar l’esmorzar i el sopar... I quina diferència!! Allí els productes eren de qualitat, la presentació excel·lent, la promoció que se’n feia, extraordinària.

Abans havia l’excusa de que per anar al mercat d’Amposta hi havia que anar a peu, ja que no tenia aparcament, però ara, amb l’aparcament nou inaugurat l’any passat, aquesta excusa ja no és vàlida. I ara pregunto: Se’n ha fet una promoció adient? S’ha fet alguna cosa per mirar de potenciar-lo? A Amposta els diners se’ls gasten en altres coses més útils... Més útils per a l’equip de govern, s’entén i que els hi acaba donant els vots. 

Una parada d'oli i d'altres productes del mercat de Nîmes. 

MANIFESTACIÓ PREFERENT

Ahir un grup d’afectats pel tema de les participacions preferents es va manifestar davant de la casa que té Rajoy a Sanxenxo (Pontevedra) Evidentment Rajoy no hi era en aquells moments però la mobilització és d’aquelles que, al menys, aconsegueixen una part del que és pretén. Ressò mediàtic.

NO CAIGUEU EN LA TEMPTACIÓ

CDC sap que l’enemic és feble i se’n vol aprofitar. I no parla d’Espanya, sinó del PSC, el seu rival polític a casa durant moltes dècades, però que sembla que ara s’està desinflant.

El partit que va fundar Pujol hauria ideat una estratègia per a que l’ala més nacionalista del partit abracés la fe convergent, per a integrar-los així al seu projecte. De fet, el primer que hauria donat aquest pas és Ferran Mascarell, el Conseller de Cultura.

El què passarà amb el PSC, ara per ara ho ignoro, però el que no hauria de passar mai és un transvasament de militants i simpatitzants cap a aquell partit que, tradicionalment, sempre ens ha fet la guitza (tant políticament com personalment a molts de nosaltres)

CATALUNYA INDEPENENT

Segons informa el diari Ara (jo ho he escoltat a les notícies del 3/24), els americans pensen que, en un futur, Catalunya podria ser un estat independent) Si ho diuen els americans, qui som nosaltres per a contradir-los?  

EL PARTIT MÉS LLARG DEL MÓN

L’actor Fernando Tejero va protagonitzar la pel·lícula el penal més llarg del món. Al menys durant aquesta temporada els partits de futbol duraran dos dies: començaran a les 11 de la nit i acabaran quasi a la 1 del mati. Un fet fins ara insòlit. Degut a això, diaris com el Periódico no portaven el resultat del Mallorca-Espanyol, el primer partit que s’ha hagut de jugar de matinada. El resultat, per cert, va ser de 2-1.  

LES FOTOS DE L'ESTIU. L'ARRIBADA DELS CORREDORS DE LA CURSA POPULAR IV

LA FLORETA (EL PIROPO) -microrelat-

De joves teníem el teatre “Argentino” mitificat. Des de ben petits n’ havíem sentit a parlar als nostre pares que, de tant en tant, quan per festes de Tortosa muntava el seu envelat, hi anaven.
En aquells anys que quasi tot estava prohibit o acabava censurat, l’Argentino, pensàvem, representava la llibertat (sexual, d’expressió?) No ho sabíem segur.

L’any 76, possiblement el darrer que l’Argentino va arribar a Tortosa, amb 18 anys, vàrem voler veure “en viu i en directe”, què s’hi representava.

Recordo que estava situat al costat del parc Teodor González i que hi vaig anar amb un grup d’amics, alguns d'ells més joves que jo. Finalment, després d’un estira i arronsa amb els porteres, ens van deixar entrar a tots.
Durant la vetllada, una cantant força atractiva i amb un vestit molt suggerent, va cantar una cançó que portava per títol “Provocando un piropo” (la traducció al català seria: “provocant una floreta”)

El vestit, com una granota de tul molt ajustada al cos, transparent per un costat i, a l’altre hi havia com unes fulles de vinya (o d'heura) que s’allargaven i li tapaven les parts més pudoroses.

A les artistes del teatre de “varietés” els hi agrada provocar al públic i per això, sovint, hi mantenien un diàleg. Així, l’artista, de tant en tant, parava la cançó i es dirigia a algun dels homes de la primera fila amb un “Tírame un piropo”. Mentre un li deia “guapa”, un altre “tía buena”...
Finalment un li digué: “Tinc un moixó!”. La vedette li va demanar que li digués en castellà. El senyor de la primera fila li va dir: “¡Tengo un pájaro!”. Llavors li va demanar si li voli ensenyar.
Si no l’aturen, l’home ja s’enfilava a l’escenari.   

PD. N'hi havia un altre que es deia "Teatro Chino de Manolita Chen" i es diu que la tal Manolita era un home...  

Per saber més:  http://larevistamusical.blogspot.com.es/2008/09/los-teatros-ambulantes-de-revistas-iii.html