divendres, 24 d’agost del 2012
LA FOTO DEL DIA 24-08-2012
DIARI DE L’AGOST. DIA 24 (divendres)
BARÇA-MADRID: TOT PER A DECIDIR
El incert resultat d’ahir (3-2) fa que el Madrid tingui opcions clares de poder capgirar l’eliminatòria al seu camp. El Barça va tenir clares oportunitats per a poder guanyar el partit per 4 a 1 o com a mal menor per 3 a 1, però una errada monumental de Victor Valdés, d’aquelles que fa de tant en tant, van deixar el marcador més curt del que els aficionats del Barça desitjàvem.
Tot i estar al començament de temporada on els jugadors encara no han arribat al seu màxim nivell, puc dir, sense témer equivocar-me que el partit no va decebre ningú. Tal vegada, l’única llacuna va ser la mala sort de Messi que va tenir fins a 3 clares ocasions de perforar la porteria de Casillas i només va poder marcar gràcies a un penal que Sergio Ramos v cometre sobre Iniesta.
Quan Cristiano Ronaldo (que com el seu entrenador, sembla ser que no va conèixer a ses iaies) va avançar el Madrid ja a la segona part, per un moment vaig pensar que el Madrid podria guanyar un partit sense haver fet pràcticament mèrits. Però només va ser un instant, ja que en menys d’un minut, una gran passada de Mascherano a Pedro (que es trobava un centímetre més avançat que el seu defensor) va propicia que el canari marques un gol d’aquell de marca de la casa.
El 2 a 1 va ser el penal transformat per Messi i el 3 a 1 va ser obra de Xavi (obra mestra diria jo) després d’una gran jugada de Iniesta i una grandíssima definició del de Terrassa.
Que s’estava més prop del 4 a 1 que del 3 a 2, una passada enrere de Mascherano a Valdés, sense cap tipus de dificultat, la pilota es va enredar als peus del porter d’Hospitalet i Di María, atent, li va guanyar la partida i va fer el 3 a 2 definitiu.
MÉS FALS QUE UN DURO SEVILLÀ
Aquesta frase s’usa per a definir les còpies falsificades que intenten imitar els originals, normalment de marca. La frase fa segles que s’usa, ja que la picaresca a l’hora de voler fer passar gat per llebre ha existit sempre.
Si vareu veure els instants abans de començar el partit, segurament no sé us va escapar el joc per a Playstation Pro Evolution Soccer que va mostrar Bernat Soler i que, crec recordar, va dir que l’havia comprat a Líbia. Fixeu-vos si era fals que es podia veure a Cristiano Ronaldo amb la camiseta del Barça. Déu ens deslliure!! (encara què no sigui creient)
MENYS PEL·LÍCULES PORNO
A los Ángeles (USA) sembla ser que han deixar de rodar pel·lícules pornogràfiques perquè alguns dels seus actors i actrius s’haurien contagiat de sífilis.
La sífilis, com sabeu, és una malaltia de transmissió sexual, però més pròpia del passat que de les èpoques actuals. Jaume I, per exemple, va morir d’aquesta malaltia.
El curiós però, és que mentre a Espanya la denominem el mal francès, a França la coneixen com el mal espanyol. O sigui, quan una cosa és dolenta ningú sé la vol atribuir.
LES ERRADES DE GONZÁLEZ PONS
Quina imatge teniu de l’Esteban González Pons, un dels vicesecretaris generals del PP? Segur que us ve la imatge d’un home reposat, que quan parla transmet seguretat (encara que sovint sigui més retòrica que res) Ahir va sortir a fer unes declaracions sobre les eleccions del País Basc del 21 d’octubre. Fins a 6 vegades va confondre el nom de l’actual lehendakari Patxi López pel d’Ibarretxe, el seu antecessor al càrrec. I el més greu és que no se’n va adonar.
Una prova que qui molt parla, molt s’equivoca.
MOTORISTES
Ahir, l’edició impresa del Periódico de Catalunya, portava la llista dels 33 pilots espanyols de motos que han guanyat al menys una prova del campionat del món. El primer en guanyar-la va ser Salvador Cañellas i el darrer, el passat diumenge, el mallorquí Luis Salom.
Entre els membres de la llista figura l’estimat, però a la vegada controvertit Joan Garriga que durant la seva època de pilot va tenir una gran rivalitat amb un altre espanyol Sito Pons.
Garriga tenia vinculacions a les nostres comarques, sobre tot a la Sénia (no sé explicar, però de quina mena) El seu germà tenia (o té) un taller on instal·lava complements per a cotxes a Tortosa, per un dels carrers que hi ha pel darrere del col·legi de les Teresianes.
Recordo que una nit, en l’època que
tots dos pilots estaven en actiu i en el punt més calent de la seva
rivalitat, estava sopant amb la meva dona i uns amics a un conegut restaurant
de Santa Bàrbara i el meu amic me va presentar al germà. Vaig voler ser
graciós i li vaig dir que Sito era millor que l seu germà. Es va
posar com una moto (mai més ben dit)
L’abat de Montserrat, el pare Josep Maria Soler, es va posicionar ahir en contra del projecte d’instal·lació d’Eurovegas a Catalunya, concretament a la zona del Baix Llobregat. I va fer-ho esgrimit tot tipus de raons: des de que crearà addicció al joc (ludopatia), a urbanístiques, passant, fins i tot, per mediambientals.
No li falta raó.
L’ALTRA REALITAT
M’ha costat però finalment ho he comprés. Els dirigents del PP, alguns dels quals formen part del govern que decideix els nostres destins, viuen en una altra realitat.
Mentre la seva secretaria general la Maria Dolores de Cospedal (Maridolo, per als amics de les classes benestants) i el Ministre d’Economia (ex home for de Lehman Brothers a Espanya) s’han comprat nous habitatges d’acord amb les seves possibilitats econòmiques (el més baratet és el cèntric àtic de Madrid que s’ho comprat el ministre i que li ha costat uns 600.000 euros) , moltes famílies d’aquest país passen penúries econòmiques i tenen dificultats per arribar a final de mes i es veuen obligats a acudir a oenegés com la Creu Roja o Càritas per a buscar aliments de primera necessitat que els hi permetran sobreviure.
Estic convençut que si els membres del nostre govern, amb Rajoy al capdavant, coneguessin la dura realitat del país que governen, amb quasi 6 milions d’aturats, dels quals més d’un milió ja porten més de dos anys en aquesta situació, no farien l’ostentació que ara estant fent.
Fa només uns dies, la Ministra de Treball Fàtima Báñez anunciava la prorroga de l’ajut als desocupats a qui se’ls hi hagi acabat la prestació d’atur. Va anunciar que la prestació passaria dels 400 euros actuals a 450, però obviava la lletra petita: la partida destinada a aquesta finalitat no sofrirà modificacions. Per tant, i per lògica, es dedueix que alguns dels qui ara cobren 400 euros, deixaran de cobrar-los.
Diuen els del PP que hi ha gent que no els necessita ja que viuen amb els pares. S’han plantejat que, tal vegada, viuen amb els pares perquè no poden mantenir una casa? S’han posat a pensar que, tal vegada, els pares estiguin sobrevivint amb una pensió que, a dures penes, supera els 600 euros mensuals? Han contemplat la possibilitat de que, aquests joves, puguin estar casats i que la seva dona també estigui a l’atur? I si a sobre tenen fills, cóm es pot subsistir amb 600 eros i escaig sinó existissin les entitats benèfiques?
Sempre he pensat que els que viuen allà
a dalt (i no em refereixo precisament a l’àtic de De Guindos) de tant
en tant haurien de baixar i tocar de peus a terra per a adonar-se’n
de la realitat en que viu el país. Potser llavors comprendrien de les mancances
i necessitats que tenen els seus administrats.
Mentre segueixin al seus núvols neoconservadors
i només es relacionin entre ells, difícilment se’n adonaran que la seva
realitat dista molt de la de la majoria d’espanyols. I si se’n adonen
i giren el cap i fan com aquell que no ho vol veure, estarien demostrant
que són uns hipòcrites i uns cretins i no mereixen governar el país.
Però... mentre hi hagi qui els voti,
no baixaran del seu núvol, ni falta que els farà. Mal que ens pesi a alguns...
Els qui ens en adonem de l'altra realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)