dimecres, 5 de setembre del 2012
COMPTADOR A ZERO
Sol ser costum que quan un govern de diferent
color s’alterna al cap davant d’una nació, comunitat, ajuntament, etc. es culpi
a l’anterior per l’herència rebuda, normalment econòmica.
Cal dir però que l’endeutament d’una
administració no implica, necessàriament, una mala gestió. Dit això, és cert
que normalment, sempre s’ha estirat més el braç que la mànega i, de vegades,
s’han fet coses només per acontentar al dirigent territorial de torn, quasi
sempre del propi partit que governa.
Abans de que Catalunya demanés oficialment el
rescat, el portaveu del govern català Francesc (Quico) Homs va caure en la demagògia fàcil de donar la culpa del
dèficit de Catalunya als governs del Tripartit.
Com si a l’hora de la presa de possessió de Pasqual Maragall, el primer govern
Tripartit s’hagués trobat el marcador a zero.
Només per a fer front de les despeses corrents
(nomines, assegurances socials, despeses generals –llum, aigua, telèfon...-)
les administracions es veuen obligades a recórrer al finançament aliè, sovint
per que les transferències de tresoreria que els hi arriben d’administracions
superiors, i aquestes es retarden més del degut.
Segurament, si comparem el dèficit de la
Generalitat de l’any 2004 (primer govern Tripartit) i el de 2010 quan CiU torna
al govern, la diferència és molt gran. Però també els ingressos via
transferències estatals són molt superiors, la qual cosa permet un endeutament
superior en xifres absolutes. Cal recordar per exemple, que la recaptació via
IRPF es va incrementar del 33 al 50 % a partir de l’exercici de 2010. També es
va incrementar l’import de les transferències per IVA i Impostos Especials.
Les polítiques socials portades a terme pels
governs anteriors (Espanya i Catalunya) tindrien part de la culpa del dèficit
fiscal del que es queixa el govern de CiU. La posada en marxa de la Llei de la
Dependència impulsada per Zapatero i aprovada durant el seu mandat va permetre
ajudar a les famílies més necessitades i que Espanya entrés del ple al segle
XXI.
En canvi, les retallades que apliquen els
governs de la dreta (el PP a Espanya i CiU a Catalunya) en àrees tan
estratègiques com són els propis serveis socials, però també la sanitat,
l’educació o la cultura, faran retrocedir a Espanya i Catalunya diverses
dècades de cop. Però el pitjor és que hauran de passar moltes dècades abans de
recuperar el temps perdut i tornar a resituar el país al lloc on li pertocaria
estar.
Per això cal qüestionar-se l’efectivitat
de les mesures que s’estan aplicant i si realment les retallades ens portaran
en lloc.
Permeteu-me que, al menys, ho posi en dubte.
dimarts, 4 de setembre del 2012
UN VIATGE SENSE RETORN
El centre d'Amposta de la mateixa cadena del de Vilafranca del Penedès. |
Ahir es van declarat “territori català lliure) els municipis de Sant Pere de Torelló i Calldetenes, tots dos de la comarca d’Osona. A la moció presentada pels plenaris corresponents, s’insta al president de la Generalitat Arturo Mas a que proclami la independència de Catalunya.
Intueixo que, a partir d’ara, serà un degoteig de municipis que s’adheriran a la moció, la qual cosa s’acabarà convertint en un viatge sense retorn.
Ja sabeu que sempre he estat escèptic a aquests tipus de mesures. Finalment serviran per alguna cosa?
Un cas pràctic. A les mocions, ambdós municipis, renunciaven explícitament a qualsevol tipus del llei estatal que els pogués afectar. Quan l’Estat els hagi de fer transferències econòmiques, també hi renunciaran?
ERC usa aquesta mena d’accions amb finalitats partidistes, no ho dubteu. Primer van ser els referèndums per a demanar la independència que es van fer per bona part del nostre territori. Resultat fins ara: zero.
Després es va creat l’Associació de Municipis per la Independència que es van aglutinar sota el paraigua de l’Assemblea Nacional Catalana que va realitzar actes per diverses poblacions amb la finalitat de recollir cada dia més adeptes i proclamar algun dia la Independència de Catalunya. De moment, l’acte culminant serà la manifestació de l’11 de setembre.
Què en sortirà de tot plegat? Ja ho avança: RES. Per a que Catalunya sigui independent la primera cosa que necessita és tenir autonomia fiscal. Què va primer la independència o l’autonomia fiscal? Què va primer l’ou o la gallina?
Qualsevol declaració d’independència passa, irremediablement pel reconeixement internacional. I bona part d’aquest reconeixement passar per que Espanya accepti el nou estatus per a Catalunya. I no tots els castellans hi estan d'acord. N'hi ha que fins i tot ens ha amenaçat amb una acció armada. És per això que davant d'involucionistes així calen dues coses: Estar més units que mai (aquí no sobre ningú) i prendre accions contundents però coherents a la vegada.
A mi em sembla perfecte que “Catalunya
sigui un nou estat d’Europa” i el dia 11 penso assistir a la manifestació
de Barcelona. Però no m’agrada fer volar coloms que és el que està fent
ERC i en bona part CDC. Cal ser una mica més realistes.
Tampoc tenen retorn les accions que va
iniciar l’alcalde de Marinaleda Juan Manuel Sánchez Gordillo. Per
primer cop a una població catalana (Vilafranca del Penedès) s’ha fet una
acció similar. L’agrupació local de la Plataforma d’Afectats
per la Hipoteca va entrar a un supermercat de la localitat i es va emportar
productes de primera necessitat per valor d’uns 200 euros que, posteriorment,
va repartir entre algunes famílies realment necessitades.
Si comparem les dues accions ens en adonarem de l’enorme diferència que hi ha. Mentre uns demanen la Lluna, l màxima preocupació dels altres és poder donar de menjar als seus fills.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)