dijous, 13 de setembre del 2012
Y nosotros sin paga extra...!!!
Para los que no sepáis cómo ocurrió la “privatización” del servicio de expedición de vidas laborales, os pongo en antecedentes: las vidas laborales y bases de cotización eran un servicio que sólo se ofrecía por la TGSS. De repente decidieron (los de siempre) que se externalizaba el servicio de vidas laborales. Así que actualmente la vida laboral tan sólo se puede conseguir a través de una llamada a un teléfono 901 ( y que envían al domicilio del interesado; domicilio que, si no está actualizado, deben dirigirse a la Administración de la TGSS para su modificación y posterior envío por correo de su vida laboral al domicilio ya actualizado) o a través de Internet. Muy cómodo y funcional. Lo de acercar la Administración al ciudadano ya hace tiempo que se lo pasaron por el forro de la camisa.
Y también se les ocurrió a los lumbreras (los de siempre) hacer una campaña anual de vidas laborales y bases de cotización que envían a “toda la población”, y este es el tema que nos ocupa. Así tenemos que:
- los que necesiten un vida laboral y se acerquen a una Administración de la Tesorería no podrán obtenerla al momento y, en cambio,
- los que no la necesiten ni la quieran para nada se les envía igual, para que empapelen la habitación de sus hijos o hagan unos bonitos aviones de papel.
Lo cual me lleva a hacerme unas inocentes preguntas:
- ¿a qué empresas se les está pagando estas contrataciones para unos servicios que YO, funcionaria de la TGSS, (y mis compañeros ) perfectamente podríamos y “deberíamos” hacer?
- ¿a dónde va parte de ese sueldo que me están quitando año tras año? ¿al pago de estos servicios?
-
¿cómo puede ser que se recorten las necesidades
básicas de la población: sanidad, educación, prestaciones sociales, sueldos,
subidas de impuestos…… y NO se pare este “despilfarro” de dinero hacia
empresas privadas?
No se me ocurre otra cosa que gritar: ¡BASTA YA!
Hago un llamamiento a vosotros, compañeros, para que difundáis esto y cuando digo difundir me refiero a medios de comunicación. Si tenéis conocidos en periódicos, radio, TV, etc. hacérselo llegar.
Lo suscribe: María Isabel Quintana Suárez, funcionaria de la TGSS, con un puesto de trabajo en la Administración ganado a pulso en una oposición hace 20 años y que ve cómo su sueldo se acerca cada vez más al de sus inicios en el año 1992.
¡NO TE QUEDES PARADO! ¡HABLA, CHILLA, GRITA, MANIFIÉSTATE, …..! PERO, POR FAVOR, NO TE QUEDES PARADO. SON TUS DERECHOS.
dimecres, 12 de setembre del 2012
ESCOLTA ESPANYA! (I ESCOLTA CATALUNYA!!)
 |
| Una gran estelada al Arc del Triomf ahir 11-09-2012. |
Però mol em temo que no ens escoltaran…
Els diferents governs d’Espanya sempre han
tingut una carència significativa: no voler escoltar Catalunya.
Quan s’han apropat al nostre territori ha
estat per recaptar volts que els hi pugui permetre una majoria parlamentària.
Llavors si, llavors es posen la pell de xai i ens diuen tot allò que volem
sentir. Però una vegada han accedit al poder, se’n obliden durant un llarg
període de temps: el que va entre unes eleccions i les següents.
A part d’això, diferents líders territorials,
petits reiets de taifes moderns, mostren clarament les seves diferències amb
Catalunya amb la certesa que això els hi donarà vots. D’això sen diu populisme
barat. Res de nou i desconegut, ja que aquí, a Catalunya, de populisme
barat també n’han fet sempre (i encara se’n fa) Aquí sé li anomena pujolisme.
Aquest matí per la ràdio ho han dit molt clar:
ara la pilota està al terrat del govern de Catalunya.
Mas hauria de deixar de fer la puta i la
ramoneta i, per una vegada, ser el primer en escoltar el clam popular del
poble de Catalunya que, ahir, majoritàriament va expressar el seu sentiment
independentista. Mai a Catalunya s’havia fet una manifestació tan gran.
Aquest matí he escoltat unes declaracions de
la lideressa catalana Alícia Sánchez Camacho on, pràcticament, donava per
esgotades les relacions del PP amb CiU. Quan s’explicava ha dit que el PP li ha
fet de crossa durant bona part del que va de legislatura, però jo afegiria que
també (i cal recordar-ho) en el darrer mandat de Pujol (1999-2003), un període
transcendental per al futur del delta de l’Ebre, ja que l’amenaça del PHN
planava sobre el nostre territori i el govern català ens va girar l’esquena o
dit d’una altra manera: va acceptar que el PP li fes de crossa a canvi de vendre
l’Ebre als especuladors espanyols.
Ara, Arturo diu que anirà pel pacte i si no
s’aconsegueix, per la Independència. Fins i tot ha dit que s’han de crear a
Catalunya estructures d’estat. Veurem... El procés no serà fàcil. CiU no té
majoria al Parlament i, encara que amb ERC (i molt possiblement ICV-EUA)
recolzarien qualsevol iniciativa en aquest sentit, el més lògic seria una
convocatòria electoral on els ciutadans de Catalunya sabessin per avançat les
intencions de CiU i que faria el Parlament entrant. A partir d’aquí que
votessin en consciència i que ningú pogués dir que no ho sabia.
El nou govern hauria de convocar un referèndum
d’autodeterminació per a veure, no obstant, el recolzament que tindria per part
de la població i d’aconseguir més del 50 % dels vots vàlids emesos, ser valent
i fer una declaració d’independència en tota regla.
A partir d’aquí ens trobaríem en una oposició
frontal de molts governs europeus (la majoria de dretes) i, evidentment
l’espanyol que patiria pressions de tota mena per a que entrebanqués tot el
procés.
L’article 2
de la Constitució espanyola diu: la
Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española,
patria común y indivisible de todos los españoles....
Potser el primer pas seria acudir al Tribunal
Constitucional que, vistos el precedents existents, ja intuïm com actuarien.
No descarto però, que els esdeveniments em
puguin sobrepassar, la qual cosa, evidentment, em faria molt content.
Per acabar us vull fer una pregunta: No creieu
que CiU hauria de deixar de recolzar qualsevol llei estatal al Congrés dels
Diputats i al Senat? Si no és així quedarà clar que la veu del poble els
importa un rave!
A SACRIFICAR-SE, JA!!!
 |
| La cara i el cul de la Merkel. |
Em pregunto. Cóm poden ser tan hipòcrites alguns polítics?
Ara, parlaré de la Merkel. Dijous va passar per Madrid amb el mateix vestit que portava dilluns a París i que a Hollande no li va agradar. Segur que la Vanity Fair no l’escolliria con la dona més ben vestida de l’any, ni tan sols estaria entre les 100 primeres.
Però m’interessa més el que va dir que no el seu aspecte físic. Per a que m’entengueu, no és el meu tipus de dona...
Per un costat va quedar impressionada pel ritme i la consistència de les reformes espanyoles i per l’altra va demanar-nos més sacrificis.
Fins on haurem d’aguantar? Val la pena haver de sacrificar-nos tant? On ens portaran tantes retallades i sacrificis? A una situació similar a la de Grècia?
Sembla ser que el que ara es pretén és retallar les pensions. Ja sé, ja sé que Rajoy va dir que no és la seva intenció tocar-les, però no ha dit això mateix de tot allò que ha acabat tocant i retocant? Per tant, quan se’n recorden d’alguna cosa, heu de pensar que cada cop s’està més prop d’alguna intervenció sobre allò.
No fa gaires dies, un conegut que em va dir que tenia a la filla treballant fora d’Espanya, em va dir que es diu que els jornals s’acabaran abaixant un 40 % i les pensions un 30. Ja m’explicareu!
En lloc de manifestar-nos per la independència hauríem de prendre mesures molt més contundents i efectives. No sé si la solució seria avançar les eleccions i que governés un altre partit. Ningú ens garanteix que de passar, les mesures canviarien radicalment.
Davant dels constants incompliments i
mentides, potser caldria que abans de prendre possessió del càrrec es comprometessin
per escrit a complir un codi ètic un o bé s’aprovés per llei que, en el
cas d’incompliment flagrant del programa electoral, automàticament quedessin
apartats del càrrec i, si fos necessari, tornar a convocar eleccions en
un breu termini de temps.
El que cal és fer una regeneració política
i financera que porti a la substitució de tots aquells (i aquelles) que
hagin tingut alguna cosa que veure amb la crisi mundial que estem patit.
Sacrificis, sí, però també per als poderosos!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)