 |
| Una gran estelada al Arc del Triomf ahir 11-09-2012. |
Però mol em temo que no ens escoltaran…
Els diferents governs d’Espanya sempre han
tingut una carència significativa: no voler escoltar Catalunya.
Quan s’han apropat al nostre territori ha
estat per recaptar volts que els hi pugui permetre una majoria parlamentària.
Llavors si, llavors es posen la pell de xai i ens diuen tot allò que volem
sentir. Però una vegada han accedit al poder, se’n obliden durant un llarg
període de temps: el que va entre unes eleccions i les següents.
A part d’això, diferents líders territorials,
petits reiets de taifes moderns, mostren clarament les seves diferències amb
Catalunya amb la certesa que això els hi donarà vots. D’això sen diu populisme
barat. Res de nou i desconegut, ja que aquí, a Catalunya, de populisme
barat també n’han fet sempre (i encara se’n fa) Aquí sé li anomena pujolisme.
Aquest matí per la ràdio ho han dit molt clar:
ara la pilota està al terrat del govern de Catalunya.
Mas hauria de deixar de fer la puta i la
ramoneta i, per una vegada, ser el primer en escoltar el clam popular del
poble de Catalunya que, ahir, majoritàriament va expressar el seu sentiment
independentista. Mai a Catalunya s’havia fet una manifestació tan gran.
Aquest matí he escoltat unes declaracions de
la lideressa catalana Alícia Sánchez Camacho on, pràcticament, donava per
esgotades les relacions del PP amb CiU. Quan s’explicava ha dit que el PP li ha
fet de crossa durant bona part del que va de legislatura, però jo afegiria que
també (i cal recordar-ho) en el darrer mandat de Pujol (1999-2003), un període
transcendental per al futur del delta de l’Ebre, ja que l’amenaça del PHN
planava sobre el nostre territori i el govern català ens va girar l’esquena o
dit d’una altra manera: va acceptar que el PP li fes de crossa a canvi de vendre
l’Ebre als especuladors espanyols.
Ara, Arturo diu que anirà pel pacte i si no
s’aconsegueix, per la Independència. Fins i tot ha dit que s’han de crear a
Catalunya estructures d’estat. Veurem... El procés no serà fàcil. CiU no té
majoria al Parlament i, encara que amb ERC (i molt possiblement ICV-EUA)
recolzarien qualsevol iniciativa en aquest sentit, el més lògic seria una
convocatòria electoral on els ciutadans de Catalunya sabessin per avançat les
intencions de CiU i que faria el Parlament entrant. A partir d’aquí que
votessin en consciència i que ningú pogués dir que no ho sabia.
El nou govern hauria de convocar un referèndum
d’autodeterminació per a veure, no obstant, el recolzament que tindria per part
de la població i d’aconseguir més del 50 % dels vots vàlids emesos, ser valent
i fer una declaració d’independència en tota regla.
A partir d’aquí ens trobaríem en una oposició
frontal de molts governs europeus (la majoria de dretes) i, evidentment
l’espanyol que patiria pressions de tota mena per a que entrebanqués tot el
procés.
L’article 2
de la Constitució espanyola diu: la
Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española,
patria común y indivisible de todos los españoles....
Potser el primer pas seria acudir al Tribunal
Constitucional que, vistos el precedents existents, ja intuïm com actuarien.
No descarto però, que els esdeveniments em
puguin sobrepassar, la qual cosa, evidentment, em faria molt content.
Per acabar us vull fer una pregunta: No creieu
que CiU hauria de deixar de recolzar qualsevol llei estatal al Congrés dels
Diputats i al Senat? Si no és així quedarà clar que la veu del poble els
importa un rave!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada