El dia d’ahir va se prolífic en notícies de tota mena. Tot seguit les passo a analitzar.
Començaré per la que feia més temps que s’anunciava: la manifestació de Madrid que pretenia encerclar el Congrés dels Diputats, fer dimitir als representants del poble i restaurar la democràcia.
Vaig dir-vos que aquesta manifestació la va idear l’extrema dreta espanyola. Com a demòcrata no concebo que una moviment popular pugui fer-se amb el control d’un país fent dimitir a aquelles persones que han estat escollides democràticament pel poble, ens agradi o no. Evidentment a mi m’agradaria que hi hagués hagut una altra majoria i que el PP hagués quedat relegat a un simple partit de l’oposició i, a poder ser, del tot residual. Però m’he d’aguantar.
Una vegada convocada la manifestació utilitzant els moderns procediments que tenim avui a l’abast, és evident que s’hi van ajuntar tot tipus de ideologies. A les imatges que van oferir les televisions s’hi van poder veure banderes republicanes. I per què no es van manifestar davant del palau de Zarzuela on hi viu la família reial que ens va imposar Franco? Molt més lògic, no?
Serà o no veritat però es va dir que les primers altercats van ser provocats per policies del paisà infiltrats entre els manifestants. El procediment no significa cap novetat i és una pràctica comú dels responsables policials quan es pretén desqualificar un acte ciutadà. A partir d’aquí la batalla campal va ser important i hi van haver diversos detinguts i ferits, entre els quals, algun policia. A altes hores de la nit, encara no sé sabia si els diputats es quedarien retinguts al Congrés o, finalment podrien desallotjar-los utilitzant algun mètode imaginatiu. Sembla ser que avui les concentracions continuaran.
Perdoneu per la comparació, però em ve a la memòria el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 que va ser el detonant de la guerra Civil Espanyola o el 23-F de Tejero quan al davant d’un grup de guàrdia civils va ocupar el Congrés mentre el general Milans del Bosch treia els carros de combat pels carrers de València.
Sembla ser que també hi va haver un moviment similar al Parlament de Catalunya i la policia Va haver de protegir-los per a que poguessin sortir del recinte parlamentari.
L’altre esdeveniment, molt més important per a Catalunya, va ser el discurs de Mas al començar el debat de política general al Parlament de Catalunya. Tal com s’havia especular en els darrers dies, Mas va anunciar un avançament de els eleccions per al 25 de novembre. Al menys sé li ha de reconèixer el seu gest quan va afirmar que els retallades encara no han acabat. Així ningú podrà dir que no ha estat avisat del panorama en que espot trobar a partir del dia 26.
LA TEORIA DEL INDEPENDENTISME DE CONVERGÈNCIA. Ahir per
la nit, en el decurs d’una reunió del meu partit, algú va dir que l’ideòleg
del moviment independentista és el President Pujol (qui sinó?) Pujol, un
dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i el seu cap més
emblemàtic, hauria somiat ja fa temps en una Catalunya independent i com
que sabia que ell mai en podria ser el primer president del nou estat lliure,
el seu desig seria que ho fos un dels seus fills. Si tenim en compte que
Mas va anunciar ahir que d’assolir els objectius, no es tornaria
a presentar, cal pensar que després de la seva retirada de la política
es activa donaria l’empenta definitiva a l’hereuet Oriol, fent-se així
realitat el gran somni de papà Pujol.
