RAJOY ES TIRA A LA PISCINA

Anvers d'una moneda d'Euro de Malta.

Rajoy aparenta una persona prudent i tret d’algunes vegades que s’ha permès la llibertat d’aixecar el seu to de veu per exaltar algun fet concret o virtut; com aquella vegada que va dir allò de: ¡Viva el vino!
No, no és usual que Rajoy se’n surti del guió. Dilluns però, ho va fer; possiblement perquè estava fent un míting al País Basc per a demanar el seu vot per a Basagoiti en les properes autonòmiques.
Rajoy es va tirar a la piscina en afirmar que els moviments independentistes són un disbarat de colossals dimensions que apunten directament a la línia de flotació de la recuperació econòmica d’Espanya.
Més enllà del rodona que li va quedar la frase, jo vull fer una pregunta: Quins arguments objectius té per a fer una afirmació tan contundent? Evidentment cap. Són simples especulacions partidistes i, fins i tot electoralistes comparables a les que es diuen aquí quan es refereixen a la independència de Catalunya.
Estudiem-ne un altra; en aquest cas dita pel Ministre de Justícia el moderat Ruiz-Gallardón. L’exalcalde de Madrid va afirmar que si Catalunya s’independitza, ni Espanya ni Catalunya sobreviurien dintre de l’Euro. Alguns economistes opinarien que possiblement la sortida de l’Euro permetria una més ràpida recuperació econòmica, per tant, potser no seria del tot dolen. Però com en el cas anterior són meres especulacions sense cap base sòlida on sustentar-se. És que no hi ha països molt més petits que Espanya i, per suposat que Catalunya que pertanyen a la zona Euro?  
I com que no hi ha dos sense tres, García-Margallo, el Ministre d’Afers Estrangers, va opinar que el gran mosaic amb la senyera que es va fer al camp del Barça perjudica a la marca Espanya. El mateix dilluns, al programa Divendres de TV3, algú va opinar que el que hauria d’haver fer Espanya (i en aquest cas seria competència d’Exteriors) és projecta la imatge que va oferir el públic assistent al partit entre el Barça i el Madrid. Projectar al món un gran esdeveniment com un partit de futbol entre els que són (segurament) els dos millors equips del planeta, no està a l’abast de molts de països.
I què se’n desprèn de tot això? Què des de després de la manifestació de la diada, el no al pacte fiscal del president del govern espanyol i de la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al proper 25 de novembre, ha posat al govern de Madrid i a tot el PP molt nerviosos i han iniciat una campanya de desprestigi cap a Catalunya en voler-la presentar a la resta de comunitats autònomes com una de les causes de la mala situació econòmica espanyola.  

Però paral·lelament a aquestes accions oficials, els mitjans informatius establerts a la capital de Espanya han iniciat una guerra bruta contra Catalunya amb afirmacions com que un català (Ponç Pilat) va ser el responsable de la mort de Crist. Sembla ser que no hi ha cap prova concloent de que el governador romà fos nascut a Tarraco i si així fos, Catalunya, com a tal, no va néixer fins quasi mil anys després.  

I encara hi ha una tercera campanya: la que no surt als mitjans oficials i que utilitza Internet per a expandir-se. Aquesta darrera campanya estaria induint a un boicot de tots els productes fabricats a Catalunya (segons es diu els productes catalans porten un codi de barres diferent) Segurament el cava, com ja va passar fa uns anys, seria el que s’emportaria la pitjor part. 
 
UNA REFLEXIÓ: Si no volen que Catalunya es converteixi en un estat independent i afirmen que l’economia espanyola no se’n sortirà sense l’aportació catalana, no seria més adient que es promogués el consum dels productes catalans en lloc de boicotejar-los?

PAISATGES DE LA NOSTRA TERRA. LA TORRE DE LA CARROVA II

Fixeu-vos en la marca del picapedrer. 

CRÒNICA DES DE MALTA (visita de Rajoy)

Mi compañera y yo nos enteramos hace un par de días de que el Presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, venía a Malta el viernes, con motivo de la cumbre del grupo 5+5. Desde entonces pensamos que teníamos que hacer algo, que no podíamos dejar que pasara por Malta sin que nos oyera. Y más después de que sus nefastas políticas hayan sido en gran parte las responsables de que nos viniéramos a trabajar a este país con una beca, después de no encontrar nada en España con dos carreras.
Así que allí estábamos, a las 14:30, esperando a que Rajoy y el resto de presidentes/primeros ministros salieran del Albergue De Castilla para ir a hacerse la foto a los jardines de Baraka. Llevábamos dos pancartas, una grande, en la que habíamos escrito, "Spain for sale" (como guiño a las españolas que ayer boicotearon un acto del ministro De Guindos en Londres), y otra pequeña en la que escribimos, en inglés y en castellano "No nos representas". No había prácticamente nadie al otro lado de las vallas de seguridad, así que pensamos que éramos las únicas dispuestas a decirle cuatro cosas al Presidente.
Antes de que empezaran a aparecer diversas autoridades, una pareja de andaluces se ha puesto a hacer fotos a nuestro lado. Hemos empezado a hablar con ellos, por el hecho de ser todos españoles, y entonces ha entrado en escena el ministro de exteriores, García Margallo. El señor le ha felicitado, a lo que el ministro ha contestado con un sonriente "Gracias". Ha sido en ese momento cuando mi compañera le ha gritado: "¡Estamos pagando vuestra crisis!". El ministro, que no parece que se enterara demasiado bien, ha preguntado "¿Cómo?", y cuando se lo ha repetido, nos ha dado la espalda, como era de esperar.
Cuando el ministro se ha alejado, ha empezado una cordial discusión sobre Zapatero, Rajoy, y la maravillosa plantilla de políticos de los que hacemos gala, con nuestros vecinos andaluces. Faltaba poco para que saliera ya Mariano Rajoy, que lo ha hecho después del primer ministro italiano, Mario Monti. Cuando el Presidente ha asomado por la puerta, hemos desplegado las pancartas, y he gritado, "¡Rajoy, tu pueblo pasa hambre!". Con ello se ha abierto la veda al resto de gritos de protestas, y nos hemos dado cuenta de que no estábamos solas. Varios españoles, probablemente turistas, gritaban también, y otra pareja llevaba pancartas en las que podía leerse "Rajoy dimisión". El Presidente nos ha mirado en un primer momento, pero en cuanto se ha percatado de la situación, y como ya hiciera su ministro de Exteriores, se ha girado y marchado en dirección contraria sin mirarnos.
Mientras gritábamos, la policía se ha acercado hasta donde estábamos para pedirnos que no gritáramos y quitáramos la pancarta. Mi compañera ha hecho referencia a la libertad de expresión, y los policías han accedido a dejar que mostráramos la pancarta si dejábamos de gritar. Y así hemos hecho, porque en ese momento ha salido el Presidente de Francia, François Hollande, quien, al contrario del Presidente español, se ha acercado al pequeño grupo de franceses apostados en la valla de seguridad para saludarles. Al hablarles, ha dicho en inglés "veo que hay algunos manifestantes españoles por aquí", a lo que he contestado con un tímido "Sí, es verdad" en francés, y mi compañera le ha expresado en inglés, "ojalá nuestro Partido Socialista fuera como el suyo".
Después de estos momentos, nos hemos desplazado a otra zona, esperando a que Rajoy saliera de hacerse la foto en los jardines, para seguir recordándole lo que sucede en España y parece no importarle. Varias personas, francesas, italianas y españolas, se han acercado a nosotras para hacerse una foto con la pancarta.
Al finalizar el acto, y que los presidentes abandonaran Valletta, hemos vuelto a casa muy contentas. Pero ahí no ha terminado nuestra sorpresa, porque no sólo no nos imaginábamos que Rajoy nos escucharía aunque fuera de lejos (nos habían advertido de que la policía maltesa te puede detener sin motivo y no se anda con chiquitas), sino que no esperábamos que la protesta tuviera la repercusión que ha tenido en los medios. Para nosotras ha sido un orgullo que parte de la noticia de la visita de Rajoy a Malta haya sido que allá donde va, siempre hay españolas dispuestas a recordarle que la realidad en España es aterradora, y que ha perdido la legitimidad para otorgar el poder, si es que algún día la tuvo. Un placer ;)

Fuente original del artículo: http://mejorcontarlo.blogspot.com.es/2012/10/asi-hemos-recibido-rajoy-en-malta.html#!/2012/10/asi-hemos-recibido-rajoy-en-malta.html

LA LLEI DE COSTES DEL MINISTRE CAÑETE

L'hotel-restaurant Juanto de la Ràpita no està afectat per la llei de costes.

Qui no se’n recorda de les paraules que el ministre Árias Cañete va dir a Múrcia allà per l’any 2002 quan Aznar governava les Espanyes?
Les recordeu, no? El Plan Hidrológico va a salir por huevos; o sale ahora que tenemos mayoría absoluta... o no sale. Va a ser como un paseo militar...
Així es mostrava de contundent quan prometia que l’aigua del transvasament de l’Ebre arribaria a Múrcia, una comunitat fidel als interessos nacionalistes i centralistes que representa el PP.
També deuen de ser fidels la majoria de propietaris de construccions il·legals que es van fer per tot el litoral espanyol durant els anys de la bombolla immobiliària. L’excusa de Cañete és el comodí que fan servir els membres del PP per a justificar qualsevol mesura que adoptin: La mala imatge que pot donar Espanya a l’exterior.
No em direu que no ho havíeu escoltat mai? És el mateix que van dir després de la manifestació de la Diada nacional de Catalunya i de la voluntat expressada per una bona part del poble català d’assolir la independència de la nostra nació. I sense anar més lluny, també va opinar el mateix el Ministre d'Afers Estrangers García-Margallo després de veure l'exaltació nacional que es va produir al camp del Barça al partit contra el Madrid.  
Mireu per on, però des del meu punt de vista la mala imatge d’Espanya a l’exterior la dóna el govern del PP encapçalat per Rajoy.
Perdoneu pel lapsus. Quan parlava de govern, volia dir desgovern. Havíeu vist mai un executiu que ho fes tan malament? Aquest cop, el PP ens ha mostrat la pitjor cara de la dreta més rància, casposa i autoritària. Si Franco pogués moure la llosa que té a sobre i treure el cap, segurament sé sentiria orgullós del que estan fent els seus hereus i podria tornar a descansar tranquil. Se’n adonaria que són uns deixebles avantatjats i que, fins i tot, en algunes coses els superen.

Això sí, Franco de tant en tant executava a algun extremista o subversiu per a donar exemple i demostrar qui era qui manava. Si els d’ara no executen a ningú potser és perquè en els temps que corren i amb la mirada atenta dels altres països europeus, estaria mal vist. Exagero? És què no s’ha dit que hauria de vindre a posar ordre a Catalunya un general de la Guardia Civil? És què no s’ha dit que s’haurien d’enviar els tancs per a tallar de soca rel les aspiracions independentistes de Catalunya? És què la policia no ha usat els mateixos mètodes repressius que usaven els grisos en temps de la dictadura?

La imatge que està donant Espanya a l’estranger és una imatge d’un país deteriorat i que dóna la impressió que aquí es tolera tot si estàs prop del poder. Mentre uns (els poderosos) poden fer el que els hi dóna la gana amb tota la impunitat, la resta, cada dia que passa, perden més drets i llibertats.  
Una imatge sense cap mena de dubte IMPECABLE (!!)  Així ens va.