C H AMPOSTA, 32; C H LANZAROTE PUERTO DEL CARMEN, 35

L’Amposta femení ha perdut una gran oportunitat d’aconseguir una victòria en el dia d’avui. Sembla ser que aquest any tocarà patir, però hi ha partits que es perden en claredat i d’altres que es perden perquè, segurament, no s’ha fet tot el que es podia. 

La primera part ha esta molt igualada. Només al final, les insulars se’n han anat de 3 gols al marcador (15-18)

La segona part ha començat amb una anècdota que li hauria pogut costar molt cara a l’Amposta. Quan les ampostines han fet la sacada, la taula han alertat als arbitres que alguna cosa passava. Efectivament, ens els darrers minuts de la primera part una jugadora de l’Amposta havia estat expulsada i sense haver-se esgotat el temps de càstig, ha començat la segona part sobre el parquet. Aquesta infracció, del tot absurda, ha fet que una jugadora de l’Amposta hagués de sortir expulsada. L’Amposta es quedava amb 4 jugadores de camp. De totes formes les noies ampostines han sabut jugar bé aquella inferioritat i fins i tot han fet 2 gols.

Sembla mentida que ni la pròpia jugadora, ni l’entrenador Marc Farnós, ni el delegat ni ningú se’n adonessin de la circumstància. Això em fa pensar que, potser, no estan tot l’atemptes que caldria.   

Fins el minut 10 l’Amposta no ha aconseguit igualar les coses. A partir d’aquí una altra vegada molta igualtat. Fins i tot l’Amposta ha aconseguit posar-se per davant, però na han sabut treure rendiment de l’avantatge.

A les acaballes del partit una expulsió un tant rigorosa d’una jugadora ampostina i, acte seguir una més, han tornat a deixar l’equip en la portera i 4 jugadores de camp, la qual cosa ha sabut aprofitar l’equip de Lanzarote per a guanyar el partit per 3 gols (31-34) 

 

LES FRASES DEL DIA

Espero no trencar la jornada de reflexió amb les dues frases que reproduiré. Es poden llegir a l'exemplar d'ahir del Periódico de Catalunya.
A la pàgina 16, dintre del tema del dia que no és d'altre que les eleccions de demà diumenge, fan una entrevista a l'actor Francesc Orella, un actor català que ha treballat molt per televisió, però com no associava el nom amb la cara (de fet no sabia com li deien), ignorava que fos català.
Anem a les frases.

1.- A la pregunta de: "Quin balanç fa de la gestió d'Artur Mas?"
Respon així: "Res de nou sota el sol. Liderar com un messies el moviment patriòtic em sembla clarament oportunista. Em molesta que la gent perdi la memòria i es deixi enredar". 

2.- I a la pregunta de: "Què li demana al president elegit després del 25-N?".
Aquí va la seva resposta: "Sinceritat, honestedat, coherència, servei al ciutadà, claredat d'idees i que les sàpiga expressar. Sóc pessimista i ho veig impossible: la política canvia a la gent".

Quan ho vaig llegir, vaig pensar: No podria estar més d'acord. No sé la ideologia que té Francesc Orella, però tan em dóna. Les seves respostes m'han semblat molt assenyades i, imagino que és el que desitja la majoria dels ciutadans, encara que alguns, a l'hora de votar es mouen per altres interessos, la qual cosa em sembla penós.
Per a mi és una opinió més que confirma tot el que jo he dit durant la campanya. Mas, amb el seu discurs sobiranista on reclamava tenir una àmplia majoria, vol amagar tots els fracassos que ha tingut durant els dos anys que ha exercit el càrrec de President de la Generalitat. I no només això, sinó que també aspirar a poder passar pàgina dels casos de corrupció com el del Palau de la Música.
Demanar a un polític de nivell (si no té nivell no val la pena perdre temps) que tingui honestedat, coherència, claredat d'idees, etc., em sembla una àrdua tasca. Una cosa així hauria de formar part de la manera de ser de tots els governants, però una cosa és el que diuen en campanya i laltra molt diferent el que fan quan arriben al poder i, sobre tot, quan treuen majoria absoluta o porten diverses legislatures exercint el càrrec. 
Quantes vegades heu escoltat per la boca d'un mandatari: Vull ser el president (o l'alcalde) de tots!
Però el cert és que a l'hora de governar, només governa per als seus: per als seus correligionaris i els seus interessos.Sovint s'obliden de governar i el programa electoral va a parar directament al vàter.
Per tant, no és d'estranyar que cada dia hi hagi més desencantats amb la classe política del nostre país.
Veure'm demà que passa. Si Mas obté una victòria  àmplia, però també és important la participació que hi hagi. Una àmplia victòria de CiU amb una baixa participació serà un indicador exacte de la mala salut política del nostre país.

Aclariment de la foto.

LA DRETA FRANCESA A LA GRENYA

D’espectacle esperpèntic pot qualificar-se el congrés que va fer el principal partit de la dreta francesa, la UMP. Els dos candidats (Fillan i Copé), lluny de posar-se d’acord, es van autoproclamar guanyadors amb acusacions de frau cap a l’altre candidat. Sembla ser que en algunes urnes hi va haver més vots que votants. Res de nou. Al nostre país, pràctiques així ja havien estat inventades fa anys.
Ulldecona 1967. S'hi feia un 
referèndum per aprovar, la Llei Orgància de l'Estat promoguda per la dictadura. En una de les meses estava de president el pare d’un mestre (ja jubilat) que va estar molt de temps exercint a la Galera.
Per la seva mesa va passar la comitiva electoral encapçalada per l’alcalde de l’època Ramón Forcadell Prats, conegut popularment com el Tigre del Maestrat (igual que el General Cabrera)
 

-Què, cóm va la votació? –Va preguntar Forcadell-

-Bé, bé... –Li va respondre el president de la mesa-
Llavors, el Tigre, es va posar la ma a la butxaca de la seva americana blau marí i es va treure un grapat de paperetes i, després d’obrir la urna, les va dipositar al seu interior.
-Ara encara anirà millor! –Va dir l’alcalde- 
 
I tots van riure.
En aquelles votacions també hi va haver meses on hi van sortir més vots que votants censats. Coses així han estat pràctiques habituals a les dictadures.
Però em pensava que a França coses així no passaven, encara que fossin unes eleccions internes d’un partit. Però sembla que sí... De putxerassos sempre n’hi haurà.
Quina conclusió en trec de tot plegat? Què no és el mateix estar al govern que a l’oposició. Els partits que estan a l’oposició venen de perdre unes eleccions i això, de per si, ja crea pessimisme i mal ambient entre els militants de la formació política. Si, a sobre, els dos candidats, a part de no posar-se d’acord, tenen greus desavinences, pot arribar a passar el pitjor. I, en aquest cas, el pitjor (per a ells), és una fractura del propi partit.
Ara per ara els partits de l’esquerra deuen d’estar donant salts d’alegria.  

QUI NO HA ESCOTAT MAI UNA CONVERSA PAREGUDA?

Antes se decía que cada pueblo tiene los gobernantes que se merece. No sería del todo exacto.
Hoy se puede decir que una parte de los políticos son una fotocopia de una parte de la sociedad. Probablemente.

(Decídme, ¿quién no ha escuchado alguna vez una conversación como ésta o parecida en la barra de cualquier bar) Luego, ¿es probable que, en términos generales, merezcamos los políticos que nos gobiernan? La pregunta queda hecha.)  


CONVERSACIÓN EN LA TABERNA


-¿Qué vas a tomar?

-Una Alhambra especial
-Por favor, dos Alhambras especiales
-Oye, ¡cuánto tiempo sin vernos!
-Sí, ya era hora que echáramos unas cervezas y charláramos.

-¿Cómo te va?
-No me puedo quejar. Sigo aún con el taller en el pueblo. ¿Y tú?
-Bueno, pasé por el tribunal médico y me dieron la invalidez gracias a Juan Sola, el abogado del pueblo, pero sigo atendiendo el negocio con mi mujer aquí en la capital.
-Has hecho bien porque está muy jodida la situación. Yo tenía a tres trabajadores contratados en el taller, pero hablé con ellos y llegamos a un acuerdo de despido, pero siguen trabajando.
-¿Están despedidos y siguen trabajando?
-Sí. Nos viene bien a todos: yo me ahorro los seguros sociales, que son altísimos y ellos cobran el paro y el sueldo, pero claro les pago menos que cuando tenían contrato. Todos contentos: Ellos ganan más y yo también.
-¿Y si te enganchan?
-¿Quién va a pasar por el pueblo? Además, los tres talleres del pueblo hacemos lo mismo y no nos vamos a denunciar unos a otros porque nos perjudicaríamos.

-!Ah¡ vale. A nosotros, en el negocio, un día nos visitó un inspector de trabajo y, por suerte, yo me encontraba en la puerta del local, fumando un   cigarrillo.
-¿Pero estaría tu mujer?
-No, que va, el negocio lo llevo en realidad lo llevo yo, pero les dije que lo regentaba mi mujer, que es la que aparece en los papeles, y que yo estaba allí ocasionalmente porque ella había salido un minuto a un asunto urgente. Suerte que al 'panchito' que tengo allí sin contrato estaba ese día en el médico..
-¿Y se lo tragó?
-Al parecer sí. De hecho se fue y no ha vuelto más. Pero sí, me acojoné un poco ya que si el inspector no se traga aquello nos multa y a lo mejor hubiera perdido yo la paga. Al menos eso me dijo Juan Sola.
-La verdad, es que estos inspectores son unos crédulos o a lo mejor es que están desmotivados porque ganan menos. Total, para lo que hacen, mucho ganan aún. Hablando de inspecciones, mi hija pequeña estuvo a punto de perder la beca porque alguien fue por ahí contando que el taller no estaba declarado y nos daba muchos ingresos y tal. Desde ese día le he prohibido que vaya con su BMV A3 y su iPhone 5 a clase.
-¿Y qué pasó?
-No nada, no se pudo demostrar lo que decía el cabrón anónimo ya que lo tengo bien atado. La niña sigue cobrando todos los años la beca máxima, unos 5000 euros, que son para ella solita.
(Irrumpe un tono de teléfono móvil: ¡¡Por mi hija maaaaato!!)

-Tío, que me he llevado un susto con ese tono de la tipa esa de la tele ¿cómo se llama...?
-Sí, la Esteban, esa sí que es lista, jeje, perdona, que es un proveedor. ¡Oye, que significa esa factura con IVA del otro día! ¿Cómo? Nada de eso. Me la emites de nuevo sin IVA o no cobras...sí, hasta las seis estoy allí. Hasta luego.
-¿Te quieren meter el IVA?
-Sí, se lo he dicho al tío de las pizzas mil veces  y sigue dale que te pego con el IVA de los....,y para colmo ahora que lo han subido los chorizos estos del Gobierno.
-Sí, vaya mierda de país, con tantos impuestos.

-Por cierto, sabes que me he comprado un Audi.
-¿Sí ¿Cuál?
-El Q7
-Joder ¡el que llevan los futbolistas!, que pedazo máquina...te habrá costado un pastón.
-Sí, es caro, pero me he ahorrado una pasta. Si quieres te digo cómo.
-Dime, dime...
-¿Tienes a algún minusválido en tu familia o  a alguien de confianza que lo sea?
-Pues no sé, tendría que verlo...
-Yo lo he puesto a nombre de mi padre que, como sabes, tiene una gran minusvalía. Me he ahorrado el Impuesto de Matriculación, me han hecho una rebaja en el concesionario, no pagaré jamás el Impuesto de Vehículos al Ayuntamiento y, para colmo, aparcaré donde me salga de los güevos, en cualquier plaza de aparcamiento reservada para minusválidos ¿Por qué te crees que hay tanto coche de gran cilindrada con el cartel de minusválido en las calles?
-Estás en todo, macho, pero ¿se tragarán que tu padre conducirá eso con 80 años siendo  minusválido?
-Éstos del Ayuntamiento se lo tragan todo. Por cierto, hablando del Ayuntamiento ¿te has enterado lo del alcalde del pueblo? ¡Qué cabrón! ¡Que bien amañado lo tenía todo! ¡Qué poca ética! A mí me extrañaba que la recogida de basura siempre la ganara la misma empresa.

-Sí, ¡qué cantidad de corruptos nos gobiernan! Y para colmo hay que sostenerlos a todos. ¿Y el asunto de ese que era presidente de la Junta, dándole un pastón a la empresa de la hija?, por no hablar de las comisiones del niño...que maná de corruptos, ¡vaya mierda de país!
-Ni que lo digas, vaya país de sinvergüenzas y corruptos nos gobiernan. No hay que votar a ninguno, que son todos iguales. Van a lo que van.
-Oye, quieres otra cerveza.
-Sí, si, vale. Pero disculpa un segundo, que voy a asomarme a ver el coche, que está en doble fila.