dilluns, 24 de desembre del 2012

CARTA A MAS

Muy Honorable Sr. Artur Mas:

Por favor, no cree una Hacienda Pública catalana. Si no sabe administrar lo que venía ingresando, es obvio que con ese instrumento recaudatorio en la mano, el destino de mi Comunidad Autónoma será incierto.

La culpa no siempre es de Madrid. Me intentaré explicar y de paso ayudar a entender por qué los catalanes hemos quebrado.

1º.- En 2012, el coste anual de los Consells Comarcals en Cataluña, es de 640 millones de euros. 640 millones de euros al año. En cuatro años de supresión de esos Consells Comarcales nos habríamos ahorrado 2.560 millones de euros. Un poco más de la mitad del desvío de 4.804 millones sobre los objetivos de estabilidad fijados por el Gobierno y las CCAA: el 1,3% del PIB. Y solo con una partida.

Los Consells Comarcals tienen las mismas funciones que las Diputaciones Provinciales y se crearon únicamente para colocar a los liberados de cada partido. Fueron creados por CiU y mantenidos por Tripartit y ahora otra vez CiU.
Las Diputaciones Provinciales, normalmente, tienen las mismas funciones que la Generalitat de Catalunya.
En 2009, los presupuestos de la cuatro diputaciones catalanas era de 1.113 millones de euros.>
Suprimiendo las cuatro Diputaciones Provinciales y los Consells Comarcals sin que sean sustituidas por nada, Catalunya no tendría déficit.

2º.- Cada Presidente de cada Comisión del Parlament de Catalunya tiene coche oficial y chófer.>

Existen 24 Comisiones:
Comisión de Reglamento; Justicia; Interior; Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural; Territorio y Sostenibilidad; Economía y Finanzas; Cultura y Lengua; Asuntos Institucionales; Empresa y Ocupación; Peticiones; Bienestar y Familia y Ocupación; Comisión de Investigación sobre les Posibles Responsabilidades Derivadas de la Actuación y la Gestión de les Entidades Financieras y la Posible Vulneración de los Derechos de los Consumidores; Comisión de Seguridad Viaria; Comisión de Acción Exterior y Unión Europea; de Enseñanza y Universidades; de Igualdad de las Personas; de Control de la Actuación de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales; de Salud; del Síndic de Greuges; Comisión de materias Secretas o Reservadas; de la Sindicatura de Cuentas; de Políticas de Juventud; de Cooperación y Solidaridad; de Infancia; Comisión de Investigación sobre la Gestión en el Ámbito Sanitario y las Relaciones entre el Sector Público Sanitario y las Empresas.

3º.- La Generalitat sigue teniendo tiene un parque móvil mayor que el del Estado Central.

4º.- Salarios: El Presidente de la Generalitat Catalana cobra 144.000 .- € El del estado español cobra 78.185.- €

Todos los diputados catalanes tienen la misma base salarial: 43.697 euros brutos al año. Esta base salarial no es fija, puesto que deben sumársele los complementos correspondientes a la distancia desde su domicilio habitual al Parlamento catalán y otros conceptos. Así, al sueldo de 43.697 euros debe sumarse 51.129 euros si el diputado, además, asume el cargo de presidente de grupo parlamentario

A los diputados que también son portavoces de grupo, el complemento que reciben a su sueldo se sitúa en 43.825 euros: en total, 87.000 euros al año. Si son portavoces adjuntos primeros, se suman al sueldo base de diputado 29.216 euros (74.000 euros totales); y si son portavoces adjuntos segundos, se añaden 21.912 euros (65.000 euros en total). También existen retribuciones que oscilan entre los 6.000 y los 11.000 euros al año por asistir a comisiones parlamentarias y un régimen específico de “indemnizaciones por gastos de viajes y desplazamientos.

Un Conseller cobra 108.000.- €
Un Director General 80.589.- €

En millones de euros, los salarios anuales que paga la Generalitat según categoría de funcionarios son:
GRUP A 564,42
GRUP B 467,94
GRUP C 361,18
GRUP D 250,26
GRUP E 188,5

5º.- El 2011, Catalunya tenía 7.539.618 de habitantes y 135 diputados en el Parlament de Catalunya. Es decir, un diputado para cada 55.849 personas.
Catalunya tiene 133.450 funcionarios de oposición entre los que NO se incluye el personal de las entidades de derecho público de la Generalitat ni los Órganos Superiores de la Generalitat: Parlament de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; Sindicatura de Comptes; Oficina Antifrau de Catalunya; Comissió Jurídica Assessora; Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Fuera de todos esos organismos, políticos y funcionarios adscritos a cada uno de ellos, tenemos 56 funcionarios para cada catalán.

La Generalitat de Catalunya tiene 254 entidades de derecho público que dependen de ella. El personal adscrito a cada entidad de derecho público NO está contabilizado como funcionario.

6º.- En otoño de 2011 la Generalitat de Cataluña emitió bonos al 5,25% de interés pagando hasta un 2% adicional al banco que los vendió en concepto de comisión, a los que añadió el gasto en publicidad. Lo que supone que los catalanes pagamos en aquella ocasión hasta un 5,25% + 2% + Publicidad por la deuda que la Generalitat contrajo en para los catalanes.

Del 2 al 24 de abril de 2012 la Generalitat de Cataluña de CiU volvió a emitir bonos a 2 años al 5,00% interés o a 4,5% a 1 año.
La nueva emisión de bonos de la Generalitat tiene unos gastos del 5% interés + % comisión banco + publicidad, entre el 6 y 8% de coste y la pirámide de deuda se acumula a la de la emisión de bonos de 2010 al 4,75% y a la de 5,75% de 2011, con costes similares para la administración catalana.

Ahora la Generalitat debe empezar a pagar esos bonos. De ahí la quiebra.

7º.- En 2010 Televisió de Catalunya (TV3) recibió subvenciones por valor de 293,6 millones de euros. La facturación de TV3 en 2010 fue de 95’5 millones de euros. Los gastos de personal de TV3 para el mismo periodo fueron de 132’2 millones de euros.

En 2012 TV3 debe recibir 235 millones de euros. El resto de organismos del Consorcio Audiovisual de Catalunya 25 millones.

Los bomberos recibieron subvenciones 138.707.060 de euros.>

En los presupuestos de la Generalitat para 2012 hay subvenciones para “fuentes no departamentales” tan dislocadas como las siguientes:

Descripció                                                    Beneficiaris/àries            Programa          Aplicació económica             Convocatòria pública

Transf. a Centrals i Infraestructures per a la
Mobilitat i les ActivitatsLogístiques, SA
(CIMALSA)                                                Centrals i Infr.per Mobi…            661                      4.416.410.- €                             NO

Subvenció a Fira 2000, SA                          Fira 2000, SA                            641                      4.417.290.- €                             NO

Transferències corrents a Fundacions          Fundacions                               125                       4.810.001.- €                            NO

Transf..de capital a empreses privades        Empreses privades                     672                      7.700.001.- €                             NO



Seamos serios. Sobran mentiras, el expolio no viene solo desde "Madrit".

Y después de saber estas cosas ¿tienen la poca vergüenza de pedir 5.000 millones de euros para seguir despilfarrando?


Una asesora de Aguirre era del Comité de Auditoría de Bankia sin saber de contabilidad

Mercedes Rojo Izquierdo, consejera y miembro de la comisión de auditoría del Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriz de Bankia, lo ignoraba casi todo sobre el mundo de las finanzas, por eso decidió hablar poco y poner su firma a cualquier papel que le pusieran delante, a cambio (eso sí) de cobrar 374.000 euros en dietas y otras retribuciones en el 2011.

El martes,abrigada con una gabardina de Fendi, acudió a declarar ante el magistrado de la Audiencia Nacional Fernando Andreu. La dama está imputada en el llamado caso Bankia y, cuando el juez le pidió explicaciones sobre posibles irregularidades en la fusión y salida a bolsa de la entidad, Mercedes Rojo confesó sin apenas vergüenza su incapacidad para dárselas.

Ella le aclaró que empezó a estudiar Farmacia, pero que de finanzas no tenía ni repajolera idea. El juez no daba crédito a que, con tan escaso bagaje, hubiera sido propuesta por Caja Madrid como consejera del BFA, y que encima la nombraran para su comisión de auditoría, donde no se recetan aspirinas, aunque sus cuentas producen dolores de cabeza. Cuando el magistrado le preguntó por su reacción ante la  reformulación de las cuentas de Bankia del año pasado, se limitó a decir que se quedó sorprendida, pero que, en realidad, no entendía nada y que, técnicamente, no estaba capacitada para dar ninguna explicación.

La declaración de la consejera resultó surrealista. El juez abría los ojos constantemente como si recordara a Nietzsche: “Lo más difícil de comprender por los hombres es su ignorancia con respecto a ellos mismos”. ¿Cómo pudo una dama tan poco preparada en asuntos económicos sentarse a la mesa de la comisión de auditoría, sobre la que la investigación penal está centrando sus pesquisas acerca de la salida a bolsa de Bankia? Por puro nepotismo.


Los únicos méritos de Rojo eran haber sido secretaria de Esperanza Aguirre, de la que fue más tarde asesora y, finalmente, responsable de la agenda de la presidenta de la Comunidad de Madrid. Fue un acto de irresponsabilidad de su jefa recomendar a una persona sin la preparación necesaria y de insensatez por parte de ella al aceptar un cargo para el que no estaba capacitada.


Produce indignación ver cómo se han gestionado entidades que han acabado necesitando el rescate del Estado y que han sido instrumentos políticos usados con total impunidad. El llamado caso Bankia no ha hecho más que empezar, pues las comparecencias recién iniciadas seguirán hasta Navidades. El juez tomará declaración a 33 imputados, pero también a responsables políticos y altos ejecutivos en calidad de testigos. Preparémonos a enrojecer de rabia y de impotencia ante lo que nos espera.

diumenge, 23 de desembre del 2012

NO FELICITARÉ A ARTURO



En aquest cas no seré políticament correcte. De ser-ho felicitaria a Arturo Mas per la recent proclamació de President de Catalunya (la qual cosa no implica, ni molt menys, que sigui el president de tots els catalans)
Ja fa uns anys que vaig decidir no felicitar els meus rivals polítics. El respectaré, miraré de no insultar-los si no és que la fan molt grossa (algú recorda algun insult meu cap algú d’ells? Jo no)
El qui em coneixeu bé sabeu del meu tarannà. Sóc molt amic dels meus amics, però quan crec que una persona no es mereix ni la meva amistat ni, tal vegada, el meu respecte, miro d’ignorar-lo i, si s’escau, criticar-lo sempre que sé sobrepassi en les seves actituds totalitàries i intolerants. Potser Mas sigui prudent en aquest sentit i que tingui ben assumit el rol de President de la Generalitat, però no em direu que no ha estat força permissiu amb algun dels seus conseller. Felip Puig, Boi Ruiz, etc.
El començament d’aquesta legislatura no ha estat tot el bona que hauria esperat Mas. No havien passat ni 24 hores quan a Madrid es celebrava el sorteig de la rifa més popular de l’any i, possiblement, la més important de les que es fan arreu del món. El qui hi juguen, que solen ser la majoria dels espanyols tenen dipositades moltes esperances amb que els hi toqui, al menys, un pessic que els hi permeti tapar algun forat i, en tot cas, permetre’s donar-se alguna alegria. Avui, una vegada celebrar el sorteig, la sort ha estat força esquiva amb Catalunya. Ni a la Bruixa d’Or de Sort ha tocat res!
No és que les coses haguessin canviat molt, però de tocar a Catalunya, allà on ho hauria fet, hauria reactivat, encara que només fos per uns dies, l’economia. Qui sap si els més agosarats s’haurien atrevit a muntar algun negoci que hagués donat feina a la gent de la comarca. Però no ha estat així.
Els propers dies, Mas, tindrà una petita treva. Ja sé sap que durant els dies de Nadal i Cap d’any la política s’atura. És quan els governants aprofiten per fer algun viatge llunyà per visitar les tropes (Rajoy va viatjar a Afganistan)
Però una vegada hagin passat aquestes dates, Mas haurà d’afrontar la dura realitat del dia a dia: negociacions amb Madrid i retallades en seran la constant.
El cert és que no espero res d’aquest anys que ve 2013. Lluny queden els qualificatius de feliç i pròsper. Tot indica que no serà ni una cosa ni l’altra. Auguro un dur any 2013 per a la majoria dels espanyoles i catalanets del carrer, però també per a Mas, Rajoy i companyia. No és el mateix para un governant tenir una legislatura plàcida que una de turmentosa.
Si només fa uns dies Mas incomplia un any, dintre d’un altre any Rajoy n’incomplirà dos i Arturo un del seu segon cicle. Un cicle que, ara per ara, ningú (crec) s’atreveix a dir si l’esgotarà o no. I en aquest tema tindran molt que dir Junqueras i els seus republicans. Si la legislatura complau a ERC, ja els anirà bé fer el paper de crossa i usar-la com a rem per anar cap a Ítaca. Però si la legislatura es complica i hi ha mala mar i els vaixells independentistes queden varats al port sense poder sortir, Mas podria tornar a convocar unes eleccions anticipades.
No li desitjaré sort, Sr. Mas. A vostè no, però desitjo per als catalans i les catalanes que vinguin dies millors i que es compleixin els seus desitjos: encara que aquests siguin més humils, però no per això més fàcils d’assolir.
Que hagi sort!     

INTERVENCIÓ DE TONI ESPANYA SOBRE ELS PRESSUPOSTOS DE L'AJUNTAMENT PER AL 2013



Per tercera vegada consecutiva en la seva història recent, ens trobem amb uns pressupostos municipals que pateixen un decreixement. El 2010 el pressupost fou de 26,7 milions d’euros,  el 2011 va baixar a 21,2 el 2012 a 21,0 i el 2013 serà de 19,2, és a dir un 8,3 % menys que l’any anterior. En tres anys aquest ajuntament ha perdut 7,5 milions d’euros pel que fa als ingressos i ha imposat una reducció equivalent en l’apartat de despeses, és a dir, gastem un 30 % menys ara que fa tres anys.

Contràriament al 2012 hi ha una lleugera pujada dels ingressos corrents, que passen dels 18,94 als 19.04 milions d’euros, la qual cosa s’explica per l’increment recaptador lligat a l’IBI, que el 2013 serà d’un 2 % més que vostès van aprovar en solitari i per la major previsió pel que fa a l’impost de plusvàlues. Tot i això  continuem amb aportacions sota mínims vinculats als impostos lligats a la construcció i per fi, hi ha una estabilització de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que ens situen en 4,93 milions d’euros respecte els 5,15 de l’any passat i que hem de recordar que estàvem en caiguda lliure també des del 2010.

Respecte les despeses, que és l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció que mai ates la importància que tenen els escassos i per tant valuosíssims recursos públics, ens trobem que de forma similar a l’any passat, baixen un 3,6 % i passem dels 16,7 milions d’euros als 16,1, 600.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, en uns moments que requereixen màxima contenció. Dit això, si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja és diferent.

Pel que fa a la despesa en personal aquesta continua sent la partida més gran del pressupost amb 8 milions euros i un 41 % respecte al total de despesa. Aquest capítol baixa un 5,5 % respecte el 2012, any en que ens vam gastar 8,5 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en la despesa de personal, va començar amb el decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris, que al 2012 ha continuat amb un 7 % imposat per l’Estat amb la retallada de la paga extra de Nadal i que el 2013 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament.

Valorem positivament els gestos de disminuir un 15 % el sou dels càrrecs de confiança i el mateix nivell les aportacions als grups polítics municipals i també un 5 % dels sous i assistències tant dels regidors del govern com dels l’oposició. Tot i això hagués estat més just que la disminució en aquest darrer apartat fos del 7 % ates que aquest percentatge ha estat la retallada que han sofert els treballadors municipals i el càrrecs polítics hem de donar exemple i solidaritzar-nos els esforços que s’imposen als que menys culpa tenen del que està passant.

Dit això hi ha alguns punts negres en aquests apartat que són difícilment assumibles per al nostre grup municipal. Per una banda, vostès mantenen pel 2013, un partida important del voltant de cent mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja saben com en anys anteriors que aquest punt és un dels principals esculls si volen comptar amb el nostre suport. No vull ser reiteratiu però el Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, especialment els del nostre ajuntament que se’ls ha retallat un 7 % de la seua massa salarial bruta, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades. No entenem tampoc com després de tres anys, encara usen l’argument del catàleg de lloc de treball que està elaborant la Diputació de Tarragona per continuar justificant aquest abús. Tampoc entenem les formes que s’empren, mitjançant un decret que pressuposa una productivitat per l’any que comença, es a dir, paguem per una productivitat no realitzada ! Aquesta estratègia que hauria de ser digna d’estudi en les universitats que imparteixen cursos sobre funció pública. I tampoc entenem la discrecionalitat i poc rigor del repartiment d’aquestes prebendes. Com és possible que l’àrea d’urbanisme s’endugue 18.000 euros en gratificacions entre cinc tècnics quan ha hagut una baixa importantíssima en la càrrega de treball d’aquest àrea i hi ha mesos que per la comissió no passa una sola llicència de nova construcció ? Per no parlar dels 4 treballadors municipals que continuen enduent-se 45.000 euros en conjunt, 5.000 menys que l’any passat, de sobresou gràcies a l’esmentat decret.

Par l’altra banda, vostès han après a externalitzar serveis per no justificar nous càrrecs de confiança però que a la pràctica fan el mateix paper. Ens referim al servei d’assessorament extern de l’àrea d’Empresa i Indústria que ens costa 40.000 euros l’any i també al de Fires que està al voltant dels 6000. És una manera de camuflar noves contractacions que estan posant en practica d’un temps cap aquí.

En definitiva, creiem que continua havent molta capacitat d’estalvi en la més gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència i assessoraments externs, que acaben sent contractacions “a dit” i d’algun càrrec de confiança. La transparència en la contractació de personal continua sent una de les assignatures d’aquesta casa.

Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a comprovem que queda estabilitzada en 6,7 milions d’euros pel 2013, el mateix import que pel 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, algunes de les quals ja va proposar el nostre grup al Ple de pressupostos de l’any passat. Així aplaudim la previsió que fan de reducció de la despesa en partides com la de telefonia, protocol, publicitat, Revista Amposta, Festes Majors, etc ... En algunes encara haguessin pogut anar més enllà. Però els he de recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar. Em consta que han conscienciat els gestors dels serveis i bens municipals i que estan mirant com reduir la despesa però encara continuen sent molt altes en casos com:

• 475.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles
• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals
• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (continuem tenint edificis que gasten el triple que altres en calefacció tenint volumetries similars)
• 82.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador vell i nou buits i sense ús)
• 80.000 euros en combustibles
• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública




I sense esmentar com ja saben tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals. Vull fer notar que la piscina municipal que l’any 2012 va aconseguir disminuir el seu dèficit, pel 2013 es preveu que el  tornarà a incrementar. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat tot i que he reconeixem que han començat a fer algun gest en la bona direcció tot i que encara insuficients.

Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que passen de 1 milió d’euros a 915 mil. Aquesta partida té un descens  del 9 %, i pateixen especialment la baixada les entitats esportives amb una mitja d’un 10 %. Valorem que hagin mantingut el mateix suport que l’any passat a les entitats de caire social i cultural, però els he de recordar que situen la resta d’entitats amb el mateix suport que tenien el 2011.

Igual que l’any passat i l’anterior, el 2013 serà un any complicat per moltes entitats, especialment les esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. El que tocava per tant en mantenir el nivell de suport i fins i tot augmentar-lo Estem parlant de uns 100.000 euros extres o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. No cal dir, que pel camí es poden perdre moltes potencialitats individuals que haurien de nodrir en el futur l’important projecte esportiu de la ciutat que pivota al voltant de les entitats esportives, el centre de tecnificació i els estudis universitaris d’Educació Física.

Continuem notant a faltar un suport més decidit a les àrees de comerç, empresa, indústria i turisme. Coincidiran amb nosaltres que en aquests moments de crisi, aquestes activitats són les úniques que poden generar dinàmiques econòmiques positives a la ciutat. En números reals trobem que destinen pel 2012, 55.000 euros a la promoció del comerç el que suposa un increment important, però només 20.000 a promoció d’empresa i indústria i res destinat a la promoció turística. És a dir mantenen els mateixos números que l’any passat, però distribuïts de forma diferent. Continuem pensant que amb aquests xifres és difícil que aquestes àrees estratègiques ajuden a canviar la tendència econòmica d ela ciutat.

Quant a les inversions per al 2013 ens situem en una xifra mai vista en la història d’aquest ajuntament 375.968 euros, una xifra ínfima si tenim en compte que l’any passat ja estàvem en uns baixíssims 2,2 milions d’euros i fa 5 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà inexistent. Aquestes son xifres d’inversions de municipis de menys de 500 habitants. L’única cosa positiva que veiem és que també per primera vegada en la història de les inversions municipals aquestes es finançaran al 100 % amb recursos propis, de la qual cosa ens hem de felicitar per aquesta és la via de futur, tot que la quantia sigue de moment tan modesta. També els he de fer notar que vostès mateixos incompleixen la projecció d’inversions quadriennal que van presentar al Ple de Pressupostos de l’any passat. Pel 2013 van posar 1,7 milions d’euros pels 375 mil que finalment seran

Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’ajuntament deurà 14,84 milions d’euros a 31 del XII del 2012 o el que és equivalent al 79,48 % del pressupost municipal i que supera el 75 %, de caràcter extraordinari que permet la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012. L’any passat estàvem al 76,92 %, és a dir, hem pujat en pràcticament 3 punts el nivell l’endeutament. Tot i això lloem l’objectiu de situar-nos per sota del 70 % a finals del 2013, tant de bo sigue així perquè ens permetria disminuir la càrrega financera i alliberar recursos propis per augmentar les inversions i contribuir des de l’ajuntament a dinamitzar l’economia local.

Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens devia a mitjans d’any 3 milions d’euros en conceptes diversos de subvencions i que segons l’Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats – impostos, taxes, plusvàlues ... - de l’ajuntament estan en nivell similars al 2011, és a dir, gaire bé un milió d’euros, tot plegat ens porta al que els creditors i proveïdors estan cobrant a més de cent dies de mitjana per manca de liquiditat. Això també és un fet que encara ofega més l’encomia de les petites empreses que ens tenen com un dels seus principals clients. Per sort hem pogut donar una empenta important amb el préstec concedit per l’Estat però tenim pendent de pagament encara 4,7 milions d’euros segons dades d’Intervenció

Vull acabar amb l’altre gran argument que ens obliguen a votar en contra dels seus pressupostos generals pel 2013, és a dir, els de l’ajuntament més els de les empreses municipals: Hospital i GURSAM. Des del mes de juny estem denunciant diverses actuacions realitzades per alguns responsables de l’Hospital, entre ells vostè, que entenem que són casos flagrants de mala de mala gestió, opacitat i abús de la seva majoria absoluta en el si del Consell d’Administració. Vostè va amagar als Consellers de l’oposició el segon contracte de lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals, vostè ens va dir el 2008 que la ubicació d’aquest servei seria provisional a l’espera que s’alliberés l’actual edifici que acull la residencia de gent gran mentre no es construïa la nova, vostè dilluns es va negar a rescindir el contracte que ens acabarà costant prop de dos milions d’euros el 2017, incloent l’iva, la clàusula de finalització de contracte i les obres de condicionament que vam fer al local de rehabilitació el 2008 , quant a Amposta hi ha en aquests moments plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant ...

En definitiva un sumatori de coses tant pel que fa del pressupost municipal com al de  l’Hospital Comarcal que ens impossibiliten ni tants sols abstenir-nos com vam fer l’any passat.