M’he plantat. No penso gastar-me un
duro més veient el futbol per televisió. La setmana passada no vaig veure
cap dels dos partits entre el Barça i el Madrid que va donar Canal +
1, un fet força inusual en mi.
Em sembla irritant el que s’està fent
al futbol. Encara recordo quan el govern de José María Aznar (l’indesitjable)
va aprovar una llei amb la que declarava el futbol d’interès general.
En aquells moments es va dir que un dels dos partits entre els dos grans
de la lliga, seria en obert. En aquells primers anys Canal + donava en
tancat alguns partits de futbol i, si els volies contractar només calia
comprar-los prèviament, de vegades minuts abans d’emetre’ls
Anys després naixerien les dues plataformes
televisives: la Gol Tv i el Canal + Futbol que tenien que
retransmetre la majoria dels partits; això si, previ abonament al canal
per temps indefinit. L’últim invent ha estat la creació del Canal +
Champions, que, com el seu nom indica, retransmet una bona part dels
partits de la màxima competició europea. Puc afirmar que el futbol s’ha
convertit en un dels millors negocis de l’actualitat i així ho seguirà
sent mentre els ciutadans estiguin disposats a pagar els que se’ls hi
demana.
Davant el cost del Canal + (això sí,
amb molta més quantitat i varietat de programes) van molts els qui van
optar per abonar-se als canals de futbol ja que el cost era sensiblement
menor, esperant veure la majoria dels partits que jugaven el Barça i el
Madrid.
Per un altra banda, fins la temporada passada (2011-2012), TV3 emetia un bon nombre de partits del Barça en obert, però davant les pretensions econòmiques de la Lliga de Futbol Professional, aquesta temporada els ha deixat d’emetre i ha programat un concurs.
Mon pare va ser un dels que es va abonar
al Gol Tv. Per la seva avançada edat pràcticament no surt de casa
i poder veure la majoria dels partits del Barça, era una de les poques
alegries que encara es podia donar. Fa poc que s’ha donar de baixa. Sembla
ser que tots els partits importants del Barça se’ls ha quedat Canal +
1. I perdoneu, no és el mateix veure un Barça-Madrid que un Barça-Granada,
per posar només un exemple.
Quina és la conclusió de tot plegat?
Què si vols veure un partit del Barça t’has de rascar la butxaca y
no només una vegada, sinó que, si un és molt futbolero i no li va
de gastar-se unes perretes més, pot arribar a abonar-se fins a 3
plataformes diferents. Tot en mom de l’interès general, recordeu?
Com a funcionari, durant els darrers
anys he patit dues retallades de la nòmina i 3 congelacions salarials.
Si a tot això li hem de sumar que la majoria dels serveis bàsics, així
com impostos, taxes, etc. han patit un substancial increment, el resultat
ha estat que he tingut que prescindir d’algun capritx, com per exemple
l’abonament del Canal +, ja que no és essencial a la meva vida.
Ara mateix, no puc afirmar en rotunditat que en el futur, quan les coses
millorin, pugui tornar-me a abonar ja sigui al Plus o a alguna de les televisions
per cable que ofereixen algunes companyies de telefonia.
Però insisteixo, diners en futbol me’n
gastaré pocs (tot els pocs que pugui) i motius no me’n falten. A part
dels arguments que us he donat fins ara, sé li ha de sumar el de que els
futbolistes viuen en una altra realitat. Alguna estrella del futbol ha
demanat que sé li abaixi el sou? I quan renoven demanen més i sinó se’n
van a un altre equip que estigui disposat a pagar-los més.
Em sembla senzillament vergonyós. Per cert, aquesta nit el Madrid és en obert... El veuré? Depèn. En principi no, però si el resultat li és advers, llavors amb tota seguretat veuré el tram final. Si guanya, millor anar-me'n a dormir aviat o veure una altra cosa.