divendres, 18 d’octubre del 2013

DE PATENTS I MENTIDES

Aquest model també ha estat patentat?


Fa uns dies vaig llegir una notícia sorprenent: Un empresari de Castelló, anti-independentista declarat, havia patentat l’estelada catalana i demanava a la família Pujol que li volia comprar la patent per una xifra de 6 zeros.
La primera sorpresa és que una bandera es pugui patentar i la segona és que sigui precisament la família Pujol, la més coneguda de Catalunya la que estigui disposada a pagar al menys 1 milió d’euros per a fer-se amb els drets.
Al final, sembla que tot es tractava d’una burda manipulació informativa del diari la Razón (grup Planeta), que com sabeu forma part de la premsa groga que aplaudeix tot el que fa el PP (menys el finançament il·legal, evidentment) i s’ acarnissa amb el PSOE, els nacionalistes i en major mesura amb els independentistes. No sé si heu tingut mai l’ocasió d’escoltar al seu director Paco Maruhenda en alguna tertúlia de les que acostuma a participar. Jo l’he escoltat alguna vegada a la Sexta i, certament us dic, que si el que acostuma a dir està en consonància amb la línia editorial del diari, millor que us compreu un altre diari que sigui més rigorós.
No cal ni dir-ho que canals com Intereconomia s’han fet ressò de la notícia i ja s’han posat contents com a boixos de pensar que mai més es podran exhibir banderes independentistes a les manifestacions o als balcons i finestres de les nostres ciutats i pobles...
Quan es va publicar la notícia, es deia que s’havia registrat al BOE, però resulta que el Registre Espanyol de Patents i Marques, l’únic organisme que té competències per a registrar invents, dissenys, etc. té un registre propi que es diu Registre Oficial de la Propietat Industrial. Algú dels que opinen sobre la patent de la senyera s’ha molestat en acudir al BOPI i consultar-ho? Jo si que ho he fet i us puc assegurar que en els tres volums temàtics que té d’unes 200 pàgines cadascun, a cap d’ells, quan poses les referències José Antonio Blázquez o bandera independentista, no hi troba cap coincidència.
Per acabar, us demanaré un exercici d’imaginació. Imagineu-vos per un moment que Blázquez, efectivament, hagués pogut patentar l’estelada (per cert no s’especifica quina de tots els models que hi ha, que per cert, per als qui no sou experts us diré que n’hi ha més de dos) i que només ell tingués tos els drets sobre l’exhibició... En una manifestació con la de la Via Catalana, es multaria a tots els que la portessin? I, en aquest cas, qui ho faria? A Catalunya qui té les competències en aquest tema? Us he de dir que no ho sé, però de tenir-les els Mossos, no crec que aquests multessin a ningú i si les té la Policia Nacional, quants policies es necessitarien per a multar a tots els manifestants?
Potser als que, com jo, la tenen penjada a casa ho tindrien molt més fàcil. Després d’identificar al casa amb el carrer, número, pis i porta, de fer-li una fotografia per a tenir una prova, etc., caldria esbrinar al Registre de la Propietat qui és el propietari del pis i si el té llogat o no i després presentar la denúncia al jutjat.
La meva opinió és que tot plegat és un pèl complicat i altres feines té la policia que denunciar per l’ús d’estelades.
Per tant, la solució ha de ser molt més senzilla: un ensenya d’ús comú, no es pot patentar i així ho diuen molts d’experts consultats per mitjans rigorosos. 

L'Oficina Espanyola de Patents nega que sigui possible patentar una bandera o un símbol com l'estelada o la senyera

 

CASTELLERS DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BATEIG AMPOSTA. 3d7 carregat per baix










LES FOTOS DEL DIA 18-10-2012

Aquest matí a les 8, en arribar a treballar, he vist a diversos companys fora de l'oficina, segurament tots els que havien arribat abans que jo.
Fins ara, quan això passava era quan el guarda de seguretat no havia pogut venir i, per tant, no es podia entrar fins que alguna persona autoritzada anés a buscar fins la caserna de la Guardia Civil un joc de claus alternatiu.
Però avui no. Avui la situació era molt diferent. Un incendia a l'estació elèctrica que hi ha tot just davant havia deixat a diversos veïns sense electricitat, entre ells l'antiga clínica l'Aliança.   
Ens han dit que mentre canviaven l'alternador (o el que fos el que s'havia cremat) i tornés la normalitat, podien passar entre 2 i 3 hores.
Després de trucar a Tarragona, ens han dit que féssim allò que poguéssim; o sigui atendre consultes verbals i poca cosa més.
Finalment, i tal com estava previst, ha tornat la llum sobre les 11, però la normalitat absoluta no, ja que els sistema Ateneo que és el que controla els torns del públic, no ha funcionat al 100% en tot el matí.




Justícia i corrupció

Jesús López-Medel

Les enquestes continuen insistint que, després de la desocupació, el segon problema d'Espanya és la corrupció. La classe política no sembla que se'n doni per assabentada, perquè juntament amb la falta de reacció dels dirigents hi ha el silenci, cada vegada més còmplice, dels honestos bens que prefereixen patir que a tots els posin al mateix sac abans que alçar una veu al partit respectiu simplement dient: «Companys, hem de reflexionar». Ni això. Davant d'això, hi ha actuacions judicials els resultats de les quals estan per veure.
Cada vegada som més els que a nivell ciutadà i jurídic considerem que la instrucció del gravíssim assumpte de corrupció conegut com a cas Bárcenas, lligat a un altre de paral·lel que és el cas Gürtel, va per mal camí a efectes del descobriment judicial de la veritat i la justícia. L'aparença mostra que els lentíssims ritmes i les inactuacions i investigacions escasses i de tortuga (igual que la posició de la fiscalia) estan donant lloc que a poc a poc aquest assumpte es vagi diluint i gairebé enterrant… excepte que l'instructor de sobte ens sorprengui. És cert que la instrucció d'un procés penal (que no és el mateix que dictar sentència) requereix ser curós i evitar errors greus que puguin després viciar la fase ulterior. Però, insisteixo, l'aparença que no s'està sent gaire actiu i algunes coses com demanar a l'Agència Tributària (dirigida pel PP) que informi de si el PP va cometre delicte fiscal o com treure's de sobre l'assumpte de l'esborrat dels ordinadors enviant-ho a un altre jutjat ofereixen mals auguris. Al final, Bárcenas quedarà com l'únic pagà d'una trama corrupta de favors organitzada més amunt.
A Catalunya, l'actuació judicial en els molt abundants casos de corrupció és així mateix molt poc estimulant. I també afecta el partit amb més poder, en aquest cas CiU. Les actuacions inicials sobre diversos casos estan revelant una actitud criticable de l'Administració de justícia. El cas Millet-Palau és lamentable com s'ha tramitat. El cas de les ITV i les sagues familiars amenaça de quedar-se en no res. O els diversos casos d'Unió. O el cas Pretòria, on es converteixen en transversals i compartides les responsabilitats de dirigents amb interessos foscos de diversos partits. Sembla que als tribunals molt pròxims al justiciable els costi enfrontar-se al poder. A més a més, en el cas de Catalunya, es transmet clarament la impressió que s'ha estès un mantell de silenci social que atorga un tractament marginal a assumptes molt greus. I tot es tapa amb la bandera, que no sé (i el president Mas tampoc ho sap, i això és més greu) si és la senyera o l'estelada.
Aquestes actuacions contrasten amb la investigació de la podridura dels ERO a Andalusia. La jutge Alaya està sent contundent en les seves investigacions i imputacions. És veritat que, a parer meu, ha comès alguns errors jurídics, perquè l'acte en què semblava imputar Chaves i Griñán és molt poc consistent jurídicament i generador d'indefensió, però això no impedeix que pugui valorar-se de forma molt positiva l'actitud de la instructora.
S'estan desentranyant les malversacions que feien els gestors públics de la Junta del PSOE i els seus amics. A més a més, amb els diners de la desocupació, i això  és particularment escandalós. En això la trama era també extensa i ramificada. No només estava en un departament: era sistèmica. A diferència d'altres llocs on amb prou feines s'ha investigat i acusat (com la Comunitat Valenciana, on hi havia també comportaments vergonyosos i l'únic pagà és Correa, però no polítics), en el cas andalús l'actuació judicial està sent clarificadora i sense barreres. I també esperançadora per a uns ciutadans que cada vegada creuen menys en l'Administració de justícia i que encertadament consideren que no es tracta igual els poderosos i que al final, encara que hi hagi imputacions (Bankia o Catalunya Caixa són dos de molts exemples), ningú serà condemnat. És el país de la impunitat.
La jutge dels ERO està evidenciant el que era vox populi: no només els partits es beneficiaven o apropiaven de diner públic, sinó també els sindicats. L'excusa de la pau social ha servit moltes vegades (i en gairebé totes les comunitats autònomes) al poder polític per garantir que els sindicats no farien mobilitzacions a canvi de rebre diners abundants. Aquest  sistema, en la segona etapa de Zapatero, amb la crisi molt patent, va convertir en ignominiós el silenci sindical. Però això era política; menyspreable, però política. El cas de la Junta d'Andalusia anava més enllà. Un lladronici i un robatori immoral i delictiu. ¡Quina pena!