dissabte, 15 de març del 2014

QUINA SOLUCIÓ CAL DONAR-HI?

Sembla ser que quan Mas no té sortida, tira de la independència com a únic argument o com a comodí que val per a tot.
Ha costat, però finalment s’ha fet el debat sobre la pobresa de Catalunya. Mas, per a justificar les retallades en els temes socials, va usar els altres arguments favorits. El primer ja l’emprava el seu mentor: la culpa és de Madrid. I el segon, el Tripartit que va estirar més el braç que la mànega.
Segurament ara no és el millor moment per establir mesures que, al menys, ajudin a pal·liar la pobresa extrema que pateixen moltes famílies. Amb pressupostos aprovats, hi ha poc marge per a maniobres, però Mas s’hauria d’haver compromès a prendre mesures abans de confeccionar els pressupostos per al 2015.
De tots els arguments que van esgrimir els partits de l’oposició, em quedo amb el d’Herrera: és qüestió de prioritats. Però és evident que els partits que representen a la dreta catalana, tenen d’altres prioritats abans de destinar uns diners de més a un col·lectiu que, segurament, ni va a votar...  
Anem a veure: Qui són els culpables de la crisi? Sense posar uns per davant dels altres, des del meu punt de vista, els culpables de la crisi són, els mercats, la banca, els polítics, les promotores immobiliàries i alguns ciutadans. He volgut dir que l’ordre no ha de ser forçosament aquest. I quin són els resultats de la crisi? Atur, deutes, pobresa, diferències socials, milions de pisos per a vendre, desaparició d’empreses, regulació del sector de la banca, etc.
Ara, trieu alguns d’aquests ingredients i poseu-los en una coctelera. Segur que cada un dels lectors els escolliria diferents segons la seva ideologia. Jo us faré la meva pròpia selecció: atur, pobresa, deutes, pisos buits i banca. I què en faria jo amb tots aquests elements? Molt fàcil. Agafar a la gent que està a llindar de la pobresa extrema, es a dir, aturats de llarga durada, famílies amb pocs recursos, jubilats amb pensions mínimes, etc. i miraria de facilitar-los la vida. Cóm? Condonant deutes, sobre tot les hipotecàries contretes durant els anys de la bombolla immobiliària on, segurament, van ser enganyats, facilitar-los l’accés a un habitatge digne, ja sigui en lloguer social o renegociant el deute i posant-lo  un nivell que es pugui pagar permetent que la família pugui viure sense haver de renunciar a cap de les seves necessitats bàsiques.
Com va dir algú d’una oenegé:  l caritat és necessària, però no és la solució.  Evidentment. Calen mesures i les calen urgents. Com a ciutadà puc acceptar que el país no està passant el millor moment, però també, els nostres governants podrien fer molt més del que estan fent. Quan va començar la crisi s’apuntaven mesures com la supressió de la major part dels assessors i càrrecs de confiança, la reducció del sou a partir d’una determinada quantitat (entre el 60.000 i 100.000 euros), la supressió d’aquells organismes que tinguin dubtoses competències, com per exemple el Senat... I què jo sàpiga res de tot això s’ha fet.
Què no ens vulgui vendre Mas que la independència serà la panacea. La independència, segur, pot solucionar molts problemes, sobre tot aquells que limiten l’autogovern català, però qui cregui que s’acabarà solucionant tot, està errat. Les classes dominants (capitalistes i polítics) seguiran tallant l’abadejo i la resta de ciutadans ballant al so de la música que posin aquests.
També m’ha cridat l’atenció que el mateix dia que el Parlament començava a debatre el tema de la pobresa a Catalunya, Convergència treia un informe que tractava el futur de la sanitat catalana una vegada Catalunya esdevingui un estat independent. La conclusió a la que s’arribava és que cal que hi hagi més copagament. Evidentment és una mesura neoliberal feta per aquells que aspiren a seguir governant i imposant la seva doctrina.
Segur que si els hi preguntem als de Cafè amb Llet ens dirien que, com que s’han carregat la sanitat en benefici d’uns quants, ara només se’ls acut com a solució fer pagar més als usuaris.
I qui seran els qui més ho patirem (fixeu-vos que estic usant la primera persona)? Com sempre els que formem part d’una classe mitjana cada cop més devaluada per culpa dels nostres governants.
Queda clar? 

http://youtu.be/_aL2-46jl84 

https://www.youtube.com/watch?v=ehVPCasNf14 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA TANCADA IV













TRENS DIGNES (A partir de Tarragona)



Sembla que encara no és oficial, però a partir del següent cap de setmana (22-23 d’abril) hi haurà modificacions als horaris dels tres que surten o arriben al nostre territori. Així, el que surt de l’estació de l’Aldea a les 6:26 (perdoneu si no poso l’hora exacta), sortirà a les 6:16, o sigui, 10 minuts abans. Un altre que canvia d’horari és el que sortia de Tarragona sobre les 14:30 i que arribava a l’Aldea abans de ¾ de 4 de la tarda, sortirà de Tarragona a les 14:05.
Algú pot pensar que intercalaran nous trens, però res més lluny de la realitat. Pel matí, de l’Aldea, el següent sortirà sobre les 8 i per la tarda de Tarragona sobre les 16:00, si fa o no fa, com ara. No seria molt més lògic que en sortís un sobre les 7 del matí que permetés arribar a Tarragona sobre les 8 i a Barcelona a les 9? Sembla que la lògica de les autoritats del transport català és diferent a la nostra.  
On si hi haurà una major freqüència de trens serà entre Tarragona i Barcelona i viceversa.
Per tant, tots aquells que van assíduament a Tarragona y Barcelona amb el tren de les 6:26 hauran de matinar una mica més i si tornaven amb el de les 14:30, ara no ho podran fer a l’avançar-se quasi ½ hora i segur que molts hauran de marxar de Tarragona a les 16:00 amb el consegüent retard en l’arribada. 
 
Conclusió. Una vegada més, les Terres de l’Ebre seran les grans perjudicades. Fa uns mesos es va crear la Plataforma pels Trens Dignes. Feina tenen si volen millorar les freqüències de pas dels trens pel nostre territori.

AMPOSTA, C3 BLANC: PERILL!

No li vaig poder veure la matrícula, si ho hagués pogut fer ara us la diria. Sé tracta d’un Citroën 3 (C3) de color blanc; diria que de la darrera versió que s’ha fet d’aquest model.
Ara us explicaré la situació. Els fets van passar ahir quan passaven uns minuts de les 7:45. M’estava esperant al carrer Cervantes a la cruïlla amb l’avinguda Sebastià Juan i Arbó quan va passar per davant meu. Pel pas de vianants que hi ha abans d’arribar al carrer Saragossa hi passava un vianant (un antic treballador de la Caixa), que va esquivar donant un cop de volant cap a la dreta. Després, a l’alçada del col·legi Miquel Granell, al primer pas elevat, mentre els dos cotxes que el precedien anaven a molt poca velocitat per poder passar l’obstacle sense massa estridències, el C3 els va avançar per la dreta. Ja no li vaig veure fer res més, però crec que va ser suficient pel poc temps i espai que el vaig poder veure. En arribar a la plaça de la Castellania va continuar en direcció Santa Bàrbara.
Si el torno a veure i us puc donar més detalls, no dubteu que ho faré.