A VALÈNCIA JA S’APLICA LA LLEI WERT

Fa uns mesos es va saber que a València, qui ho volgués, podria estudiar el tema de els aparicions marianes. A manca d’aparicions reconegudes per l’Església Catòlica com Lourdes o Fàtima, poden estudiar la no-aparició de les Coves de Vinromà, un municipi castellonenc situat prop de Cabanes.  

Ara, també com assignatura optativa, els xiquets valencians podran estudiar la Cultura Popular Valenciana que, entre d’altres continguts, tindrà la pilota valenciana, el sambori (conegut com el joc de la xarranca, el piso i a la Galera com a l’entro) o els bous de carrer.

Crida especialment l’atenció aquest darrer ja que, com tots sabeu, és una festa molt popular i arrelada a molts de pobles de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i algunes del Baix Ebre.

A Amposta per exemple no s’entendrien les festes sense bous o, al menys això és el que pensa un bon grapat d’ampostins units a l’entorn de la comissió de bous i les penyes taurines.

No és descabellat pensar que l’Ajuntament d’Amposta pogués copiar la idea i que introduís l’estudi dels bous del carrer com a activitat preescolar.

Sembla ser que en alguns casos s’han anticipat a l’aplicació de la llei Wert.

QUAN ET CANVIARÀS EL COTXE?

Segur que quan us plantegeu canviar el cotxe intenteu ajustar-vos al màxim al pressupost establert. En funció d’això escollireu un model d’entre les diferents possibilitats que heu estat mirant, ja sigui a Internet, a alguna revista especialitzada o com es feia abans, recorrent concessionaris.

Després arriba l’hora de les negociacions, sobre tot quan ofereixes un cotxe a canvi. També es mira si es pot aconseguir algun accessori que no porti incorporat, encara que en aquest punt, cada cop queda menys marge per a negociar, ja que, a diferència dels models de fa 30 o 40 anys, els d’ara venen tots amb l’equipament considerat bàsic. Només els de gama alta porten incorporats tota una sèrie d’elements exclusius i que els diferencien dels considerats utilitaris.  

Segur que estareu d’acord amb mi que,si després de tot, podeu estalviar-vos uns euros, millor que millor. Però segur també que hi ha una cosa amb la que no conteu i que a l’hora de la veritat, si no ateneu la meva recomanació, us passarà com a mi i la pagareu dues vegades.

A l’abril de l’any passat em vaig canviar el cotxe. Per a matricular-lo és imprescindible pagar per avançat l’impost municipal de circulació que, normalment cobra BASE, ja sabeu, l’organisme autònom de recaptació de tributs de la Diputació de Tarragona i que gestiona els tributs locals de la majoria dels municipis de la demarcació.

A les poques setmanes en va arribar el pagament de l’impost de circulació del cotxe que em sé va quedar al concessionari i que em va fer baixar el preu final del que vaig acabar comprant. Tal com havia fet alguna vegada, el vaig pagar i en vaig demanar la devolució del període que anava des de la transferència al concessionari a final d’any, prorratejada en trimestres naturals.

BASE ha trigat quasi 9 mesos per a emetre una resolució desestimatòria. Es a dir, per a dir-me que no procedeix retornar-me res, ja que aplicant la seva normativa, la devolució només procedeixen en els casos de baixa definitiva del vehicle o per motiu de força major, la qual cosa no era el meu cas. Per tant, durant l’any 2013 vaig haver de pagar per 7 trimestres (3 del cotxe nou –aquest si que es prorrateja- i 4 del vell)  

Per tant, si no voleu que us passi el mateix, la millor època per a canviar-vos el cotxe serà dintre del 4t trimestre ja que només pagareu 1+4. Però sempre més de 4, encara que, com tots sabeu, l’any natural només té 4 trimestres. HI ha una dita que diu: Qui fa la llei fa la trampa!

Avisats quedeu!  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. BEL-ROSSELL I

7 GOLS NOMÉS SÓN 3 PUNTS

Les temporades en les que el Barça no va del tot bé, la moral dels socis i aficionats dibuixa una espècie de gràfica coincidint els pics més alts amb les victòries contundents o de prestigi i els més baixos amb les derrotes i partits menys convincents.

Després d’una primera volta pràcticament immaculada i on es va assolir el títol honorífic de campions d’hivern (un títol que no serveix per a res), la segona volta ha estat, fins ara, un desastre. Què podria haver estat pitjor? Segur, però perdre contra el València a casa, contra la Reial Societat i el Valladolid (un equip en situació de descens) i, tractant-se com és tracta del Barça, no es pot qualificar d’una altra manera.

El partit contra el Manchester City va ser prou acceptable, però està clar que el joc del Barça està lluny d’aquell futbol que ens va enlluernar durant uns anys. Ara bé, recordem el que dèiem llavors: gaudim ara que això no pot durar sempre.

Ahir el Barça va guanyar de forma contundent a l’Osasuna de Pamplona. Un 7-0 és un d’aquells resultats que només es dóna 1 cop o dos durant la temporada (i hi ha anys que ni això) Però no ens enganyem, era l’Osasuna. No era ni el Madrid ni l’Atlético, ni cap dels equips punters del futbol. Per tant, pensar ara que diumenge contra el Madrid s’anirà amb molta moral i que es podrà retallar la diferència que ara és de 4 punts, és com explicar el conte de la lletera.

Les lligues es guanyen o es perden als camps petits, contra rivals que, sovint es juguen els descens. Fixeu-vos sinó en la situació actual. El Madrid, tot i perdre al camp del Barça i a casa contra l’Atlètico a la primera volta, està líder i, sense mostrar un joc convincent, ara mateix, és el màxim favorit per a guanyar la lliga actual, ja que s’ha mostrat l’equip més regular.

Al partit de diumenge s’hi juga molt més el Barça que el Madrid. Si el Barça perd, es situaria a 7 punts molt difícils de remuntar, en canvi, si guanya, el Madrid encara aniria per davant i tal vegada líder en funció del resultat del seu rival de la capital.

A hores d’ara no estic gens convençut de que el Barça pugui guanyar al Santiago Bernabeu. La defensa del Barça s’ha mostrat, fins ara, com una de les línies més febles de l’equip (tot i ser un dels equips menys golejats) Aquí el mèrit sé li hauria d’atorgar a Víctor Valdes, un porter que se’n anirà del club al final de la temporada. La defensa no dóna la tranquil·litat suficient que et faci pensar que Ronaldo, Benzema i companyia topin en un mur infranquejable i molt difícil de superar, perquè fins ara no ha estat així. Les freqüents badades a l’àrea, sobre tot a pilota parada (corners i faltes) no presagien un partit plàcid. Evidentment voldria equivocar-me, però em decanto que tinc moltes més possibilitats d’encertar-ho que d’errar-ho.

Què cal confiar amb Messi? Sí, es clar... Però per unes circumstàncies o per altres, l’argentí tampoc està al nivell dels anys precedents. És cert que ahir va marcar un triple que l’ha convertit en el màxim golejador del Barça de tots els temps superant a Alcántara, un jugador de la dècada dels anys 20. Però això només queda per a l’estadística.

Els 7 gols marcats, el triple de Messi, al final només són 3 punts, els mateixos que va obtenir el Madrid al camp del Màlaga dissabte on va guanyar per un raquític 0-1 o els que va aconseguir l’Atlético guanyant a l’Espanyol per 1-0.