dimarts, 13 de maig del 2014
ELECCIONS EUROPEES. PROGRAMES ELECTORALS
Llegint el diari em vaig adonar que alguns
dels partits (o coalicions) que es presenten a les Eleccions Europees del
proper dia 25 se’n recorden de nosaltres, de l’Ebre i del seu hipotètic
transvasament o pla estatal de regadius si voleu.
Ahir us recordava que un dels motius
per a no votar a Cañete és, precisament, que si arriba a Comissari de Medi
Ambient, voldrà portar a terme el pla que va dissenyar sent Ministre d’Agricultura
i Medi Ambient. Per cert, sóc dels qui penso que aquest ministeri hauria
d’estar separat, es a dir, el tema d’Agricultura i Pesca per un costat
i el de Medi Ambient per un altre, ja que sovint, tenen interessos contraposats.
En canvi, hi ha partits que s’oposen
frontalment a qualsevol pla de transvasar l’aigua de l’Ebre, com per
exemple ERC que, durant el seu míting a Amposta, el seu candidat Josep
Maria Terricabras va afirmar: El riu és vida: no només ho sé, m’ho
crec. Ara bé, el que cal saber és si quan vagi a fer el míting a les
Garrigues segueix dient el mateix o simplement obvia el tema.
Uns altres que s’han reafirmat defensors
de l’Ebre han estat els d’ICV. El míting electoral, en aquest cas es
va fer a Barcelona, cap i casal de Catalunya, el seu candidat Ernest
Urtasun va dir que portaria a Brussel·les tant el transvasament de l’Ebre
com el fracking (ja sabeu, l‘extracció de petroli mitjançant productes
químics)
També Javi López el candidat del PSC ha rebutjat qualsevol transvasament de l'Ebre, tal com he llegit a la Marfanta de Gustau Moreno.
Evidentment, des del territori, qualsevol
defensa que es faci del nostre ecosistema, benvingut sigui , ja que normalment
sempre se’n recorden del nostre territori per a mal. Encara em pregunto
per a què serveix ser Reserva de la Biosfera. El dia que vegi que serveix
per alguna cosa ja us ho diré.
Tornant a ERC, dissabte a Amposta van
exhibir un gran nus antitransvasista. El cavero Adam Deosdat va
recordar que el nus no s’hauria d’usar políticament. Li dono tota la
raó.
L’any 2003, el primer cop que vaig presentar-me
en una candidatura socialista a Amposta, havíem emprat el nus en alguns
fullets de propaganda electoral i, des de la Coordinadora Antitransvasaments
se’ns va prohibir fer-ho. Ho varem substituir per un peixet.
Però sembla ser que al món de la política
també hi ha classes i mentre a uns se’ls hi prohibeix, al altres se’ls
hi consent. I no és la primera vegada!
LES FOTOS DEL DIA 13-05-2014
Sembla ser que a Amposta anem de pedaç en pedaç. Fa uns mesos van barrar amb pilones la possibilitat de girar cap a l'esquerra pel carrer Cervantes que és de doble sentit.
Al cap d'uns mesos, com se'n han assabentat que rectificar és de savis, n'han tret unes poques (3?) i ara ja s'hi pot girar.
Cal dir que amb l'accés tancat, si volies fer un canvi de sentit calia anar fins la rotonda que hi ha una mica més avall davant de l'anomenada Església Nova. Una rotonda molt concorreguda, per cert.
Al cap d'uns mesos, com se'n han assabentat que rectificar és de savis, n'han tret unes poques (3?) i ara ja s'hi pot girar.
Cal dir que amb l'accés tancat, si volies fer un canvi de sentit calia anar fins la rotonda que hi ha una mica més avall davant de l'anomenada Església Nova. Una rotonda molt concorreguda, per cert.
MAS VOL VOTAR SIGUI EL QUE SIGUI
Llegia al Periódico de diumenge que,
segons Mas, la tercera via també s’hauria de votar. No hi estic
d’acord.
La denominada tercera via requereix
d’una reforma constitucional que, en tot cas, s’hauria de votar al Congrés
dels Diputats i no mitjançant un referèndum. La reforma constitucional
permetria un estat federal, tal com volen els socialistes i el seu soci
de govern, Duran i Lleida.
Diu una dita ebrenca que qui no està
acostumada a portar ‘bragues’, les ‘puntilles’ li fan ‘llagues’.
Cal recordar que Mas no està acostumat
a portar bragues, de fet en porta des de l’11 de setembre de 2012
després de veure l’’èxit de la manifestació de Barcelona convocada per
l’ANC amb motiu de la Diada. Mas, com Lutter King, aquell dia va
tenir un somni: volia ser lliure. Però a part de voler-ho ser, volia
ser el president del nou estat independent. Des de llavors, les coses li
van con li van: de vegades bé, d’altres no tant (a les eleccions autonòmiques
perd diputats) Ho diré amb una frase feta: una de calç i una d’arena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)