PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. MAS DE L'ORIOLA I MAS DE RALLO

No hi ha secret bancari que valgui (Carta publicada pel Periódico de Catalunya)

Rafael Senra (Barcelona)

Ves per on, Pujol llança accions legals i jurisdiccionals contra la banca andorrana per possible vulneració del secret bancari que, segons l’exhonorable, estava obligada contractualment a salvaguardar. Difícil d’entendre que pugui considerar-se secret protegible una cosa que l’individu que es queixa ha posat en coneixement públic personalment, de manera que, òbviament, el que era secret deixa de ser-ho perquè ell mateix, pressionat o no per la imminència del coneixement públic, així ho decideix. I és com a mínim cínic que qui teòricament va representar i va defensar els interessos dels catalans des de la més alta instància pretengui que la banca el protegeixi perquè els ciutadans no s’assabentin que el seu expresident, en l’exercici del càrrec, predicava les virtuts de l’ètica i l’honradesa mentre s’embutxacava diners i negociava amb fons (les càrregues fiscals evadides) que no eren seus, sinó d’aquells a qui deia representar i als quals donava lliçons d’ètica i moral. Ves per on, Pujol pretén que la culpable que coneguem la veritat autoconfessada de la seva evasió d’impostos és l’entitat bancària, i que l’ha de rescabalar per haver-ho fet o, en altres paraules, l’exhonorable postula que els bancs es converteixin en encobridors i còmplices de la defraudació de les arques públiques, és a dir, dels recursos per atendre les necessitats del col·lectiu social. Tot això malgrat que el Tribunal Constitucional ha reiterat que la «intimitat econòmica» no és protegible jurídicament quan es tracta d’ocultar béns o guanys a les administracions i eludir així les obligacions fiscals. Ves per on, Pujol afirma que en 30 anys no va tenir ni un moment per complir les seves obligacions legals i, no obstant, ara es mou amb agilitat de pantera perquè els seus advocats actuïn. Ves per on, membres del seu partit i altres adlàters diuen que bé, que sí, que comparegui davant el Parlament, però que no ens acarnissem amb ell, que va fer molt per Catalunya. Ves per on no penso fer-los ni punyeter cas.

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. CASA ON VA VIURE SEBASTIÀ JUAN I ARBÓ

Pujant pel carrer del Grau s'hi pot veure la casa on va viure la família Juan-Arbó quan treballaven per als Garballo. 
Ja sabeu que el poeta ebrenc va néixer a la Ràpita i després es va traslladar a Barcelona. 

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 21

Sobre les obres del carrer Major i la plaça de l’Ajuntament. Aquest matí he vist un missatge de la periodista Sofia Cabanes demanant-me poder publicar una foto meva a l’aguaita.cat sobre les pancartes que hi ha a una majoria de els cases d’aquella zona. Evidentment li he donat el meu consentiment. No recordo que mai m’hagi negat a que algú publiqui una foto meva i m’afalaga veure-la publicada. No obstant, de vegades no sé m’ha demanat permís i, fins i tot hi ha qui n’ha penjat i en cap moment s’ha mencionat l’autoria.

Els que em segui sabeu que dimarts vaig publicar unes fotos sobre l’imminent començament de les obres. La notícia d’avui és que ja han començat. Aquest mateix matí he anat a l’ajuntament a recollir un paper i he pogut comprovar com, efectivament, impedien que s’aparqués sobre la vorera dreta (en el sentit de la circulació dels cotxes)

Després m’he aturat a parlar amb una persona que regenta un establiment comercial mentre una noia jove estava prenent unes imatges. Li he preguntat de quin mitjà de comunicació era i m’ha respost que de Canal 21.

La persona amb qui parlava m’ha explicat que els veïns de la zona han mantingut 6 reunions amb l’alcalde i que ella només va poder acudir a dos, ja que no sé la convocava (m’imagino que perquè no consta empadronada allí, encara que faci anys i panys que tingui, com he dit, un local comercial)

De tot el que m’ha explicat, una cosa m’ha cridat l’atenció especialment. Les obres havien de començar la segona quinzena de juliol però es van trobar amb una forta oposició: per una part mossèn Ramon, el rector de la parròquia de l’Assumpció i que va dir que volia que aquest any el 15 d’agost, es fes allí (com sempre es fa) la tradicional ofrena a la Mare de Déu de l’Assumpció, la patrona d’Amposta. I per l’altra de les dues societats musicals (la Lira i la Filha) que també s’haurien negat a fer el tradicional concert de bandes a un altre lloc que no fos la plaça de l’Ajuntament.

De totes formes, si com es diu, finalment, es posa una font al bell mig de la plaça, aquest any ha estat el darrer en que el concert s’ha fet en aquest emblemàtic lloc.

Si llegiu l’Aguaita veureu com l’alcalde diu que s’ha aconseguit un ampli consens amb la majoria dels veïns. Permeteu-me que ho dubte. Si per a ell consens és el que feia amb els grups de l’oposició (parlo dels anys que vaig estar a l’ajuntament de regidor), segurament que sí, però ja us ho dic, té el concepte equivocat. Al que ell fa, jo li dic imposició.        

La Justícia, justa? Quantes sentències judicials us han semblat injustes? Si ens poséssim a recordar, segur que en faríem una llarga llista. Només un parell d’exemples: la sentència del TC sobre l’Estatut o la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón.

Si finalment es jutja a Jordi Pujol, podria arribar a passar que també se’l declarés no culpable, una sentència similar a quan se’l va absoldre pel cas Banca Catalana.

De fet hi ha mota gent que és escèptica i que creu que, finalment, no passarà res, igual com tampoc els hi passa res a la majoria del que han ocupat càrrecs importants, ja siguin del PP, de CiU o del PSOE.  

I per què podria passar això? Senzillament per que es podrien trobar defectes de forma, com per exemple el que, desesperadament, està buscant el clan Pujol per Andorra: trobar a l’empleat de banca que, suposadament, va filtrar les dades al diari el Mundo que és el mitjà que anava a treure tota la informació sobre la fortuna dels Pujol a Andorra.

+ Pujol. A hores d’ara encara no és segur que Jordi Pujol acabi compareixent al Parlament per a donar explicacions sobre la confessió que va fer l’any passat. Una confessió per cert (ara ho sabem) que la va fer per dos motius: el primer per avançar-se al que s’anava a publicar i el segon per a guanyar temps i preparar la seva defensa (i la de la seva família) per mirar de sortir-se’n ben parat de tot aquest enrenou.

Si finalment Pujol no acudeix al Parlament, una institució que el va escollir President de la Generalitat fins a 5 vegades, serà, ni més ni menys que menysprear els ciutadans de Catalunya, al menys d’aquells que mai hem cregut que Pujol fos el que aparentava ser (deixem-ho així)