El "procés" és cosa de dos

SISCU BAIGES

Després de l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras de celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre i, sobretot, després del tweet que se'ls va escapar als responsables de les xarxes socials del govern català i que venia a dir que l'acord incloïa que ERC i CiU vagin de bracet a les properes eleccions municipals, ha quedat clar que el procés és cosa seva. Seva d'ERC i CDC, vull dir. O seva, de Junqueras i Mas. Que no sé jo si tots els alcaldables d'ERC estan contents amb aquest pacte pre-anunciat. Molts vots d'esquerres poden abandonar el partit de Junqueras si el seu candidat a alcalde ja avisa per endavant de l'acord municipal amb Convergència.

A Alfred Bosch, per exemple, no li ha fet massa gràcia saber que ha de vendre al seu electorat que Xavier Trias pot continuar d'alcalde de Barcelona amb els vots d'ERC si queda per davant d'ell. En canvi, Trias, que ja fa temps que donava per perduda la reelecció, ara ha recuperat una mica d'esperança.

S'ha extès la sensació que ICV-EUiA i les CUP han estat utilitzats en la primera fase d'aquesta aventura i que, a l'hora de la veritat, se'ls ha deixat tirats. Potser, després de les municipals, els tornaran a demanar que treguin les castanyes del foc al tàndem CDC-ERC si el "procés" es complica.

Mas diu que aquests mesos serviran per anar preparant les"estructures d'Estat" i Junqueras intentarà matisar el caràcter insolidari d'uns pressupostos que ell mateix va qualificar dels més antisocials de la història de Catalunya.

Seran nou mesos que es faran llargs. Quanta gent al vostre voltant no us ha comentat que ja està fart d'aquesta història de "processos" i "fulls de ruta"? A alguns dirigents independentistes els agrada dir que molts catalans ja han desconnectat d'Espanya. N'hi ha molts d'altres que també desconnectaran –si no ho han fet ja- d'un "procés" que, des d'ara i fins a les eleccions del mes de maig, serà només cosa de dos.

SÓC UN IL·LÚS

Ho reconec públicament: sóc un il·lús.

Aquesta setmana em va arribar la Revista Amposta a casa i, com acostumo a fer li vaig fer un cop d’ull. Alguna cosa em va cridar l’atenció: hi havia més fotos que mai de l’alcalde, de Manel Ferré.

No em vaig poder estar i les vaig comptar: 31, no 32... La primera vegada me’n vaig saltar una. Bé, al menys 32, ja que alguna foto està tirada de lluny i no s’acaba d’apreciar si també hi surt o no. Així que diré que, al menys, 32.

Ho vaig posar al Facebook. Ràpidament van arribar els primers comentaris. Un em va preguntar que en quantes pàgines. Casual i, curiosament, en 32 pàgines, a una mitjana d’una foto per pàgina. A la Revista Amposta deu de ser tot un rècord. Fins i tot podria ser també rècord de Catalunya... I d’Europa... I perquè no del món mundial!

Es pot veure al Sr. Alcalde (a l’estimat senyor alcalde –bé, potser no per tothom-) inaugurant, comprant (sí, comprant, en una campanya d’aportació d’aliments bàsics), compareixent davant els mitjans, lliurant premis als treballadors de l’Ajuntament que es jubilen, participant en una gla benèfica, donant beques universitàries, homenatge als camàlics de la Càrmara Arrossera, en un concurs organitzat per la federació de comerç, en diverses inauguracions d’establiments comercials, a l’inici de les tardes de ball, amb Maia, la primera ampostina de l’any, etc., etc.

Només a la pàgina13, apareix amb diversos membres de FECOAM, inclosa, evidentment la seva presidenta (per cert, ha dimitit tal com es diu pel poble o no?) Elena Jiménez.

Quan veig coses així, sempre em pregunto: L’equip humà que fa possible la Revista Amposta, no se’n donen vergonya? Però sembla que no. I a més, encara que pugui parèixer impossible, de tant en tant es superen. Va, ànims, que d’aquí a les municipals encara queden 4 revistes més i es podria tornar a batre el rècord!
I una nova pregunta: Fins on arriba l'exigència de l'alcalde i on comença el 'peloteo' de la redacció? 

Per això sóc un il·lús, perquè penso que el que acabo de veure no tornarà a passar, que finalment l’equip de redacció se’n donarà vergonya, però al final el que m’acaba avergonyint sóc jo. M’avergonyeixo de tenir uns conciutadans amb tanta cara dura.

Perquè la Revista Amposta, per aquell que ho desconegui, és una revista municipal, per tant pública. No és gratuïta, ja que costa 3€ per exemplar, però no crec que amb aquest preu es puguin cobrir les despeses que origina o el que és el mateix, al final l’acabem pagant tots els ciutadans, fins i tot la Maia...

Acabaré comentant una de les notícies que apareixen a la portada: Amposta rep els Reis d’Orient inaugurant la nova il·luminació de l’Ajuntament. Encara que vulgarment diem ajuntament per a referir-nos a les dependències municipals, trobo més correcte Casa Consistorial, mentre que l’Ajuntament seria el conjunt de regidors, però bé, el que vull dir-vos és que sembla que la nova il·luminació s’hagi fet amb llum led’s.  

Potser us va passar per alt o potser no, però fa una mica més d’un mes us vaig explicar que hi havia una empresa ampostinaque oferia aquests tipus de llums pels ajuntament de la zona. El joves emprenedors, segons les informacions que em van donar, seriem l’exalcalde Joan Maria Roig i Josep Santiago Julien, l’home de la Marga Maigí.

I ara la gran pregunta: Han estat ells els que han subministrat la nova il·luminació per al ‘Ajuntament’?          

PAISATGES QUE CANVIEN DE COLOR

Unes de les fotos més boniques que es poden fer és a la sortida i a la posta del Sol. Castells, un pintor Ampostí del segle passat (segurament mai serà reconegut), sempre deia que ell només pintava postes, ja que el Sol no l'havia vist sortir mai. 
A mi em passa alguna cosa semblant: només fotografio postes. 
Aquestes fotos de colors tan diversos les he fet aquesta tarda prop de Sant Jaume d'Enveja. 
La serralada del fons és el Montsià. 

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 24-01-2015

Totes dues fotos són del carrer Ulldecona de Tortosa.
La primera de la cantonada del costat del carrer la Ràpita i la segona a tocar de la plaça Joaquim Bau (que per molt tortosí que sigui, també té connotacions amb el franquisme) 
Tan a un lloc com a l'altre hi havia una paperera. Sobre el primer ja en vaig parlar. Em va explicar un regidor que algú hi deixava sovint per la nit una bossa de brossa. Com que no se'n van poder sortir, van decidir treure-la. Com ja vaig dir llavors: a grans mals, grans solucions. 
De que mancava l'altra paperera me'n vaig adonar ahir. Tots els divendres hi tirava el suplement del Periódico. No puc dir quan es va treure ja que, darrerament, algun divendres no havia anat a Tortosa.  
Li vaig preguntar què va passar al meu amic el regidor i es va fer el desentès. 
És una bona manera d'economitzar, ja que no cal recollir-les i per tant es pot prescindir d'algun treballador, però també dóna peu a que la gent tiri més coses al terra. 
personalment trobo un autèntic despropòsit que es prenguin aquestes mesures.