L'AIGUAMOLL DE L'ILLA DE MAR (1)

Jo cobro, tu cobres, ell cobra

JUANCHO DUMALL

Director adjunt

Del contingut de les punxades en la investigació de l'operació Púnicaque ara han sortit a la llum poden extreure's diverses ensenyances. La primera d'elles és l'absoluta falta de vergonya dels empresaris i polítics que es posen d'acord per «saquejar» les arques d'alguns municipis de Madrid, com el molt berlanguià Serranillos del Valle («Serranillos o Serrapollas», diu en una conversa telefònica un dels xucladors implicats, acreditant, per cert, gran domini del castellà). Res que ens sorprengui.

La segona conclusió és que després de la que ha caigut amb els innombrables escàndols de corrupció, amb el creixent repudi social dels xoriços, amb les penes de telediari, amb la infàmia caiguda sobre alguns cognoms, amb la ruïna de carreres polítiques i professionals, després de tot això, encara hi ha alcaldes i regidors decidits a arriscar-se amb les comissions. Són com els anomenatsmulers, que s'exposen a uns quants anys de presó passant un quilo de cocaïna per un aeroport... i que sigui el que Déu vulgui.

Tercera reflexió. Algunes de les comissions cobrades per polítics anaven destinades a finançar la campanya de les últimes eleccions municipals del 24 de maig. És a dir, no estem parlant dels temps deBárcenas ni de Correa. Són altres trames noves sorgides després d'aquells disbarats que van deixar la política per terra i la societat amb una sensació d'afartament.

Un dels eixos de la campanya electoral del 24-M va ser la regeneració democràtica. Doncs bé, mentre als mítings es clamava contra els corruptes i s'advocava per una nova política sense els vicis del passat, hi havia candidats asseguts allà que arrambaven el que podien, i empreses que buidaven les arques públiques al crit literal de «jo cobro, tu cobres, ell cobra, nosaltres cobrem, vosaltres cobreu, tots cobrem».

La mà negra

I quarta. Se senten a Catalunya veus que abans del 27-S una mà negra intentarà fer aflorar més escombraries. Benvingudes siguin les denúncies dels pispes. Però el súmmum és que la corrupció surti a la llum com una carta electoral i no com un exercici cívic i democràtic.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 10-08-2015

Sembla ser que aparcar en sentit contrari a la circulació s'ha convertit en tot un clàssic.  

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS DIA 10

Festa major de la Galera

L’any passat, mossèn Toni, el rector de l’església del Sagrat Cor a Amposta, però que també oficia les misses de la Galera i Godall, va insistir molt er a que aquest any portés a ma mare. Ahir li vaig recordar, però ma mare està molt gran i no n’ha tingut ganes...

Bé, espero que tots els galerencs i galerenques puguin gaudir d’unes molt bones festes majors. Una abraçada a tots els meus amics!

Prou cafè per a tots!

Sembla mentida que encara estiguem amb el mateix discurs de fa 40 anys! Ho dic pel PSOE, per qui ho havia de dir? Bé, suposo que el PP encara està més ancorat cap el passat, però hi ha situacions en que s’hi assemblen bastant.

Sembla ser que Maurici Lucena, un dels actuals dirigents del socialisme català va demanr un pacte especial per a Catalunya i... Què m’ha dit!!! O millor: ¡Qué me has dicho!!! Una bona part dels barons territorials del PSOE sembla que han donat el crit al cel, com si el temps no hagués passat, com si la Constitució no estigués totalment desfasada...

Un dels grans error en el moment de redactar l’actual Carta Magna va ser el anomenat café para todos, amb la qual cosa totes les comunitats entravem al mateix sac: fossin o pobres, tinguessin unes necessitats o unes altres, aportessin més o menys al PIB nacional... Aquest és un dels motius pels quals Catalunya sé sent agreujada respecte a la majoria dels territoris. A més, si es mira cap amunt (no cap al cel, sinó cap al N d’Espanya) es troben uns territoris que tenen un status econòmic totalment diferenciat. Bé que hi tinguin uns drets històrics, però m’ensumo que Catalunya també els té i que constantment han estat trepitjats. Potser al final sigui l’hora de plantar-se. I no parlo del poble català en general, que ja ho està fent; ho dic pels meus companys socialistes que sembla que no se’n assabenten de com està el pati. Tampoc no demano un canvi radical, però al menys que donin suport al dret a decidir i que uneixin esforços amb la resta de l’esquerra catalana. És molt de demanar?

Ministre polèmic

Què sé pot dir d’un ministre del govern d’Espanya que condecora a no sé quina Verge?

Segurament que si sé li preguntés a un europeu tipus, et diria que està malament del cap. I segurament ho encertaria. La mitjana d’edat dels dirigents del PP és molt alta i, en alguns casos, trobo que ja se’n deuen d’anar de l’olla dia si, dia també...

Ho heu encertat, estic parlant de Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior, el germà català d’Alberto...

Aquest matí li donaven tota mena de totxo a la SER i és que no n’hi ha per a menys. Com es pot reunir amb un imputat i, segurament més que presumpte delinqüent com és Rodrigo Rato?

Per molt que des del seu gabinet s’afirmi que la reunió no va ser secreta i que està dintre de la normalitat... I un be negre! El que passa és que són companys de partit i ja sigui per pròpia iniciativa del ministre o bé, perquè algú que està per damunt li va demanar, el que va fer D. Jorge frega els límits de la legalitat i ell, com a cap de la policia espanyola ho sap.

Suposo que Rato va demanar entrevistar-se amb el ministre per a veure com es podria trobar una sortida legal a la seva situació, com per exemple declarar nul·la la seva detenció o ves a veure per quin constat ens la poden pegar. A mi ja no m’estranya res del que puguin fer alguns polítics espanyols, però cuita, també d’alguns de catalans!! Ho teniu clar això o no?