dijous, 13 d’agost del 2015
Junts per la Impunitat
JAUME REIXACH
Per entendre el moment que vivim és necessari empatitzar amb l'"altre". Fem-ho:
· Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, estan imputats pel cas de la fortuna familiar amagada a Andorra. Sis dels set fills del matrimoni també estan immersos en enverinats procediments judicials que es perllongaran en els pròxims quatre o cinc anys. Sobre Jordi Pujol Júnior l'amenaça de presó és cada cop més imminent. La reputació de l'expresident de la Generalitat durant 23 anys està totalment malmesa i enfonsada. El fantasma de la ruïna econòmica plana sobre bona part de la família, que fins fa un any era "intocable".
· Carles Sumarroca, l'alter ego de Jordi Pujol en el vessant empresarial, està imputat per l'Audiència Nacional, igual que el seu fill primogènit. Un altre fill, Jordi, és a la presó sense fiança pel cas de Torredembarra. Aquests fets tenen un impacte directe sobre la marxa dels múltiples negocis familiars (Comsa-Emte, Teyco, les caves Sumarroca...).
· El jutge del cas Palau ha dictat, finalment, l'obertura de judici oral per aquest escandalós robatori. A banda de Fèlix Millet i Jordi Montull –que s'hi juguen 27 anys de presó- també està imputat l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, a qui el fiscal demana 7,5 anys de presó. A més, CDC ha hagut de posar 15 seus del partit com a penyora, en previsió que hagi de pagar els 6,6 milions de multa que demana el fiscal pel tràfec de diners de comissions entre el Palau de la Música i el carrer Còrsega.
La situació del "nucli essencial" de Convergència Democràticaés, aquest mes d'agost de 2015, objectivament desesperada. Els fundadors del partit estan en una irreversible espiral de destrucció del seu nom, de la seva vida, de les seves empreses i de l'organització política que van crear.
Aquesta és la realitat i tota la resta és fullaraca. El 27-S és l'últim cartutx que els queda per disparar davant el setge judicial asfixiant que pateixen. Siguem seriosos. De les penes que passen –i que entenc- la família Pujol, la família Osàcar, la família Millet o la família Sumarroca només hi ha un culpable: ells mateixos, en la seva infinita prepotència i impunitat. Ho sento molt, de debò, però les coses són així.
En aquest sentit, també sento una immensa empatia per tots aquells catalans que, de bona fe, senten il·lusió per la llista conjunta Junts pel Sí. Però vull dir-los que són els "tontos útils" de la maniobra a la desesperada del "nucli essencial" de CDC per mirar de trencar aquest angoixant i implacable setge judicial. Ningú no va obligar Jordi Pujol a fer la confessió del 25 de juliol de l'any passat!
Ho sento per Raül Romeva, per Muriel Casals, per Carme Forcadell, per Lluís Llach, per Germà Bel i per tots els independents que han acceptat, de bon grat, formar part de Junts pel Sí. Ho sento per Oriol Junqueras i ERC, que han caigut de quatre grapes en el parany del "nucli essencial" de CDC (o és a l'inrevés?).
En tot cas, aquest 27-S es juga en clau de supervivència d'uns interessos perversos que, durant les últimes dècades, han utilitzat el nom i els símbols de Catalunya i la sagrada memòria dels herois que van lluitar per la nostra llibertat per instaurar un sistema generalitzat de corrupció totalment fastigós i inadmissible. Junts pel Sí? Junts per tapar les vergonyes de CDC!
Tinguem-ho clar: no és la independència, és la impunitat. Per això, el president Artur Mas no té cap problema en trencar amb Unió, en "amagar-se" com a número 4 o amb carregar-se el seu partit. Ell sap, realment, de què va tot plegat.
Per entendre el moment que vivim és necessari empatitzar amb l'"altre". Fem-ho:
· Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, estan imputats pel cas de la fortuna familiar amagada a Andorra. Sis dels set fills del matrimoni també estan immersos en enverinats procediments judicials que es perllongaran en els pròxims quatre o cinc anys. Sobre Jordi Pujol Júnior l'amenaça de presó és cada cop més imminent. La reputació de l'expresident de la Generalitat durant 23 anys està totalment malmesa i enfonsada. El fantasma de la ruïna econòmica plana sobre bona part de la família, que fins fa un any era "intocable".
· Carles Sumarroca, l'alter ego de Jordi Pujol en el vessant empresarial, està imputat per l'Audiència Nacional, igual que el seu fill primogènit. Un altre fill, Jordi, és a la presó sense fiança pel cas de Torredembarra. Aquests fets tenen un impacte directe sobre la marxa dels múltiples negocis familiars (Comsa-Emte, Teyco, les caves Sumarroca...).
· El jutge del cas Palau ha dictat, finalment, l'obertura de judici oral per aquest escandalós robatori. A banda de Fèlix Millet i Jordi Montull –que s'hi juguen 27 anys de presó- també està imputat l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, a qui el fiscal demana 7,5 anys de presó. A més, CDC ha hagut de posar 15 seus del partit com a penyora, en previsió que hagi de pagar els 6,6 milions de multa que demana el fiscal pel tràfec de diners de comissions entre el Palau de la Música i el carrer Còrsega.
La situació del "nucli essencial" de Convergència Democràticaés, aquest mes d'agost de 2015, objectivament desesperada. Els fundadors del partit estan en una irreversible espiral de destrucció del seu nom, de la seva vida, de les seves empreses i de l'organització política que van crear.
Aquesta és la realitat i tota la resta és fullaraca. El 27-S és l'últim cartutx que els queda per disparar davant el setge judicial asfixiant que pateixen. Siguem seriosos. De les penes que passen –i que entenc- la família Pujol, la família Osàcar, la família Millet o la família Sumarroca només hi ha un culpable: ells mateixos, en la seva infinita prepotència i impunitat. Ho sento molt, de debò, però les coses són així.
En aquest sentit, també sento una immensa empatia per tots aquells catalans que, de bona fe, senten il·lusió per la llista conjunta Junts pel Sí. Però vull dir-los que són els "tontos útils" de la maniobra a la desesperada del "nucli essencial" de CDC per mirar de trencar aquest angoixant i implacable setge judicial. Ningú no va obligar Jordi Pujol a fer la confessió del 25 de juliol de l'any passat!
Ho sento per Raül Romeva, per Muriel Casals, per Carme Forcadell, per Lluís Llach, per Germà Bel i per tots els independents que han acceptat, de bon grat, formar part de Junts pel Sí. Ho sento per Oriol Junqueras i ERC, que han caigut de quatre grapes en el parany del "nucli essencial" de CDC (o és a l'inrevés?).
En tot cas, aquest 27-S es juga en clau de supervivència d'uns interessos perversos que, durant les últimes dècades, han utilitzat el nom i els símbols de Catalunya i la sagrada memòria dels herois que van lluitar per la nostra llibertat per instaurar un sistema generalitzat de corrupció totalment fastigós i inadmissible. Junts pel Sí? Junts per tapar les vergonyes de CDC!
Tinguem-ho clar: no és la independència, és la impunitat. Per això, el president Artur Mas no té cap problema en trencar amb Unió, en "amagar-se" com a número 4 o amb carregar-se el seu partit. Ell sap, realment, de què va tot plegat.
AMPOSTA: COMENÇA LA FESTA!!
Juntament amb aquest dolç típic, es ve lliurant la bandera de la nostra ciutat per a guarnir les finestres i balcons de les cases. Aquest any és especial, ja que en commemoració del Centenari de la primera pedra del pont penjant, símbol de la ciutat d'Amposta, s'ha incorporat la figura del pont. També s'entrega el programa de festes per a que no us en perdeu cap!
 |
| La bandera del Centenari del pont ja penja d'una finestra de casa. |
dimecres, 12 d’agost del 2015
DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 12
Un
Barça amb moltes llacunes
Els dos gols de falta directa que va marcar Messi
que van contrarestar el que va fer Elder Banega, van ser el preludi d’una nit màgica,
d’una nit de somni i per emmarcar. Els posteriors gols de Rafinha i Luis Suárez
que posaven un contundent marcador de 4-1 encara feien presagiar més gols i
encara quedava tota la segona part per a demostrar-ho.
Però de sobte, entre l’àrbitre que semblava
que només veia les faltes comeses pel Barça i fins i tot va anul·lar un gol
legal al Barça, el Sevilla que davant de sa situació on ja ho tenia tot perdut,
es va refer i se’n va anar cap a munt a buscar la fortuna del gol i la defensa
blaugrana que, incomprensiblement va fer aigües, van posar el marcador en un
empat (4-4) Un resultat increïble per aquells que havíem vist la primera part
on el Barça va brodar el seu futbol...
No s’havien complert els 90 minuts, però tot
feia preveure que s’arribaria a la pròrroga, tot i que el Barça hauria pogut
fer el quint i definitiu.
I quan ja semblava que s’aniria als penals (5
gols a la primera part, 3 a
la segona i zero a la primera part de la pròrroga), una falta prop de l’àrea
del Sevilla, que va tirar Messi i que un defensor va treure amb la ma i l’àrbitre
escocès (devia de ser unionista) tampoc va veure, Pedro, el més llest de tots,
va arreplegar el rebot i va marcar el definitiu 5-4. Segurament va ser l’últim
gol de Pedro amb la samarreta del Barça, però el seu nom sempre quedarà en la
memòria col·lectiva de socis i aficionats. Qui no recorda que ha estat l’únic
jugador que va ser capaç de marcar a les 6 competicions l’any del sextet?
I per acabar aquesta petita crònica, dir que és
una barbaritat disputar una final a Tiblisi quan els dos equips són espanyols.
I més si tenim en compte que dissabte el Barça té l’anada de la final de la
Supercopa d’Espanya... Tant la UEFA com la Federació Espanyola de Futbol s’ho
haurien de fer mirar...
Increïble,
però cert!
Dintre de pocs mesos Rajoy l’immòbil arribarà
al final de la seva legislatura. I no només ell, sinó la majoria dels seus
ministres. El fet és força insòlit si tenim en compte que ha estat la
legislatura dels despropòsits. Es pot resumir amb una sola frase: Més malament
no s’hauria pogut fer! I a partir d’aquí que cadascú de vosaltres digui o pensi
la seva.
-La Mato es va veure esquitxada pel cas Gürtel
i va haver de dimitir...
-Però de fet, tot el govern hi està i en
canvi, com Rajoy, aguantant com un cavaller o com un escuder, ja no ho sé...
-Wert, criticat i estomacat per tots menys
pels seus, se’n va del govern quan li dona la gana i a sobre li donen una
destinació de luxe a Paris, precisament on treballa la seva dona...
-Jorge Fernández Díaz, el darrer en crear polèmica,
es va reunir amb Rodrigo Rato, vicepresident econòmic amb Aznar i més que
presumpte delinqüent (per molt que sigui de guant blanc) al despatx del
ministre. Segons Rato es van reunir per a parlar del seu tema. I segons el Ministre de l’Interior ho van fer per a
parlar de temes personals... A veure, si jo quedo amb un amic per a parlar de
temes personals o el convido a casa, o em convida ell a la seva o quedem al
bar... Però no al seu lloc de treball. Assetjat per l’oposició, el ministre té
pensat comparèixer divendres per a donar explicacions... Si no dimiteix em
decebrà... Bé com tota la resta.
A Rajoy li van preguntar ahir pel tema i va
derivar els periodistes a la compareixença del ministre. La seva intervenció
senzillament patètica.
I per cert, la penúltima. Diu ara Rajoy que va
pensar en modificar la Constitució després del 9-N. Aquest home o peca de
prudent o és lent com una tortuga gallega.
Ja
arriben les festes!
I com no, ho fan amb polèmica. Per una part,
les JNC, la branca jove de Convergència, va publicar un escrit on es criticava
a l’equip de govern. Jo entenc que es puguin sentir incòmodes. No és el mateix
tenir els seus supervisors controlant-ho tot que no tenir-los i això sempre es
troba a faltar.
Segons la informació de la que disposo, van
ser les JNC d’Amposta (evidentment) les que van decidir cancel·lar l’acte, això
sí, donant la culpa a l’ajuntament actual.
Massa prompte per a buscar enemics...
Micromecenatge
Suposo que més d’un cop he escoltat la paraula
micromecenatge. Al nostre país el més popular és el Verkami, però n’hi ha d’altres.
També suposo que sabeu que és Wikileaks, la pàgina d’Internet que ha desvetlla
mil i un secret dels millors guardats que tenen els estats. I tercer, coneixeu
el tractat de lliure comerç entre Europa i els Estats Units, conegut
oficialment com Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i inversions (TTIP)
Ara, ajunteu tots tres conceptes i què en surt?
Que Wikileaks està mirant de recaptar via micromecenatge dos milions d’euros (crec
que van dir per la ràdio) per a qui filtre la lletra petita del tractat. Un tractat que a penes coneixen els
eurodiputats i que donaria, en alguns aspectes, més poder a les empreses que
als propis governs sobirans.
Es coneix al menys el nom d’un d’aquests
mecenes: l’exministre grec de finances Iannis Varufakis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)