 |
| Ximo Puig, el president actual del País Valencià. |
Explica un passatge bíblic que Jesús va multiplicar
una petita quantitat de pans i peixos per a donar de menjar a una gran
multitud. El mateix semblava passar al País Valencià des de que el PP va passar
a governar les institucions més importants d’aquell territori (Generalitat,
diputacions i ajuntaments de les tres capitals provincials i de la majoria de
les ciutats i pobles importants)
El PP va arribar al poder gràcies a una estratègia
molt clara: Catalunya era l’origen de tots els mals i, per tant, s’havia que
potenciar tot allò que fos purament valencià (fins i tot l’idioma castellà) A
partir d’aquí s’havia de competir amb Catalunya en tots els camps i per tant,
la millora de les infraestructures i equipaments era del tot imprescindible.
Sempre és molt més il·lustratiu explicar les
situacions amb casos concrets. L’any 1995 s’inaugura entre Vila-seca i Salou el
primer gran parc temàtic de Catalunya gràcies a la iniciativa de la Generalitat
i els diners aportats per la Caixa. La nostra família va ser una de les
privilegiades que va poder estrenar les instal·lacions abans de que obrissin
oficialment al públic. El nostre fill petit tenia 4 anys i va sortir-ne
encantat.
L’any 2000, a Benidorm, obria les portes Terra
Mítica que pretenia competir amb el parc temàtic català (¿cal recordar que ho
va fer sobre un terrenys requalificat després de cremar un espai protegit?) Per
aquest motiu decidírem passar les vacances familiars a aquella població de la
Marina Baixa. Bé de fet ho férem a la veïna població de Finestrat que era on
estava el càmping la Cala. Deixàrem l’autopista, precisament, per la sortida de
Terra Mítica i, en veure la sequera i la desolació del lloc perdérem les ganes
de visitar-lo. Ràpidament ens férem la idea de que mai arribaria a ser com Port
Aventura. Després, en veure la programació dels espectacles, ens acabàrem de
convèncer que hi havia molt poc nivell.
Terra Mítica només va ser el començament. Després
vingueren altres instal·lacions com l’Oceanogràfic (2002), la Ciutat de les
Arts i les Ciències (2005), així com grans esdeveniments esportius com la F-1
(2008) o la Copa Amèrica de vela (2008), culturals i fins i tot religiosos com
va ser la visita del Papa Benet XVI l’any 2006.
Mentre això passava, els polítics valencians
apareixien en públic amb vestits fets a mida, bosses de ma de marca de prestigi
i fins i tot cotxes de luxe que deixaven al garatge quan hi havia eleccions per
a no fer ostentació més del compte.
Paral·lelament, els actes polítics del PP eren
fastuosos i no es reparava en despeses. Rajoy estava encantat i aprofitava cada
ocasió que tenia per a lloar els èxits dels seus correligionaris i no parava de
dir que volia governar com ells quan arribés a la Moncloa.
Poc a poc s’ha anat destapant la corrupció
institucionalitzada que hi havia. Tot i que alguns com Camps van sortir-ne ben
parats pel cas dels vestits a mida, altres com Carlos Fabra, Rafael Blasco o
Pedro Hernández han estat condemnats i molts més estan ara mateix investigats
(el que abans es coneixia com imputats) com Alfonso Rus o els regidors de
l’ajuntament de la capital del Túria. De moment, Rita Barberà, que va ser-ne
l’alcaldessa entre 1991 i 2015, se’n està lliurant per la seva situació
d’aforada a l’ocupar un escó com a senadora, però tothom la senyala com un dels
focus principals de la corrupció, fins i tot els dirigents nacionals del seu
partit.
Precisament, els Rajoy, Sáez de Santamaria,
Cospedal, Alonso i companyia que fins no fa gaires dies donaven suport
incondicional a la Barberà, ara li demanen explicacions.
Potser bona part dels militants del PP són de missa
i comunió diària, però d’aquí a pensar que també a València s’havia produït el
miracle dels pans i dels peixos em semblaria molt ingenu. D’on es pensaven els
valencians que sortia tota aquella
opulència? Sembla que són tant innocents que el dia que es morin aniran
directament al Cel... I sense passar per Limbe, entre d’altres coses perquè
l’antecessor de Benet XVI, Joan Pau II el va eliminar.
