diumenge, 14 de febrer del 2016

EL MIRACLE DELS PANS I DELS PEIXOS

Ximo Puig, el president actual del País Valencià. 
Explica un passatge bíblic que Jesús va multiplicar una petita quantitat de pans i peixos per a donar de menjar a una gran multitud. El mateix semblava passar al País Valencià des de que el PP va passar a governar les institucions més importants d’aquell territori (Generalitat, diputacions i ajuntaments de les tres capitals provincials i de la majoria de les ciutats i pobles importants)
El PP va arribar al poder gràcies a una estratègia molt clara: Catalunya era l’origen de tots els mals i, per tant, s’havia que potenciar tot allò que fos purament valencià (fins i tot l’idioma castellà) A partir d’aquí s’havia de competir amb Catalunya en tots els camps i per tant, la millora de les infraestructures i equipaments era del tot imprescindible.
Sempre és molt més il·lustratiu explicar les situacions amb casos concrets. L’any 1995 s’inaugura entre Vila-seca i Salou el primer gran parc temàtic de Catalunya gràcies a la iniciativa de la Generalitat i els diners aportats per la Caixa. La nostra família va ser una de les privilegiades que va poder estrenar les instal·lacions abans de que obrissin oficialment al públic. El nostre fill petit tenia 4 anys i va sortir-ne encantat.
L’any 2000, a Benidorm, obria les portes Terra Mítica que pretenia competir amb el parc temàtic català (¿cal recordar que ho va fer sobre un terrenys requalificat després de cremar un espai protegit?) Per aquest motiu decidírem passar les vacances familiars a aquella població de la Marina Baixa. Bé de fet ho férem a la veïna població de Finestrat que era on estava el càmping la Cala. Deixàrem l’autopista, precisament, per la sortida de Terra Mítica i, en veure la sequera i la desolació del lloc perdérem les ganes de visitar-lo. Ràpidament ens férem la idea de que mai arribaria a ser com Port Aventura. Després, en veure la programació dels espectacles, ens acabàrem de convèncer que hi havia molt poc nivell.
Terra Mítica només va ser el començament. Després vingueren altres instal·lacions com l’Oceanogràfic (2002), la Ciutat de les Arts i les Ciències (2005), així com grans esdeveniments esportius com la F-1 (2008) o la Copa Amèrica de vela (2008), culturals i fins i tot religiosos com va ser la visita del Papa Benet XVI l’any 2006.
Mentre això passava, els polítics valencians apareixien en públic amb vestits fets a mida, bosses de ma de marca de prestigi i fins i tot cotxes de luxe que deixaven al garatge quan hi havia eleccions per a no fer ostentació més del compte.
Paral·lelament, els actes polítics del PP eren fastuosos i no es reparava en despeses. Rajoy estava encantat i aprofitava cada ocasió que tenia per a lloar els èxits dels seus correligionaris i no parava de dir que volia governar com ells quan arribés a la Moncloa.
Poc a poc s’ha anat destapant la corrupció institucionalitzada que hi havia. Tot i que alguns com Camps van sortir-ne ben parats pel cas dels vestits a mida, altres com Carlos Fabra, Rafael Blasco o Pedro Hernández han estat condemnats i molts més estan ara mateix investigats (el que abans es coneixia com imputats) com Alfonso Rus o els regidors de l’ajuntament de la capital del Túria. De moment, Rita Barberà, que va ser-ne l’alcaldessa entre 1991 i 2015, se’n està lliurant per la seva situació d’aforada a l’ocupar un escó com a senadora, però tothom la senyala com un dels focus principals de la corrupció, fins i tot els dirigents nacionals del seu partit.
Precisament, els Rajoy, Sáez de Santamaria, Cospedal, Alonso i companyia que fins no fa gaires dies donaven suport incondicional a la Barberà, ara li demanen explicacions.

Potser bona part dels militants del PP són de missa i comunió diària, però d’aquí a pensar que també a València s’havia produït el miracle dels pans i dels peixos em semblaria molt ingenu. D’on es pensaven els valencians  que sortia tota aquella opulència? Sembla que són tant innocents que el dia que es morin aniran directament al Cel... I sense passar per Limbe, entre d’altres coses perquè l’antecessor de Benet XVI, Joan Pau II el va eliminar.