LA VIA AUGUSTA

dimecres, 2 de març del 2016

El president Carles Puigdemont té un munt de "bombes" sobre la taula del seu despatx a la plaça de Sant Jaume. La precarietat parlamentària del seu govern, que penja de la voluntat de laCUP, l'obliga a fer estranys exercicis de funambulisme polític que -més d'hora que tard- acabaran com el rosari de l'aurora. Només l'existència d'un aparell mediàtic a Catalunya totalment mesell i més pendent de la pròxima convocatòria de les subvencions que de fer un seguiment crític de l'actualitat informativa, explica la benvolença que reben el Molt Honorable i els membres del consell executiu.

L'embolic de BCN World és la primera crisi que ha d'afrontar Carles Puigdemont, ja que ERC i la CUP s'oposen a aquest demencial projecte -endegat per Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Enrique Bañuelos- que intenta convertir el Camp de Tarragona en una còpia de Las Vegas o de Macau. Els tres protagonistes d'aquest delirium tremens ja no hi són, però el bon jan d'en Carles Puigdemont n'ha rebut l'herència enverinada i no sap com fer-s'ho.

Bé, sí. Ha proposat la celebració d'una consulta a la població de la demarcació de Tarragona per decidir si BCN World tira endavant, encara que l'Ajuntament de Barcelona ja ha dit que s'ha acabat això d'associar el nom de la Ciutat Comtal al futur complex de casinos de Vila-seca i Salou. El vicepresident Oriol Junqueras, que a més és president del consorci que gestiona aquest CRT (centre recreatiu i turístic), ha apujat l'aposta afirmant que la consulta s'ha de fer a tot Catalunya. Els alcaldes de la zona, que pateixen en primera línia la crisi de la desindustrialització del Camp de Tarragona i confien en el "manà" dels casinos i els hotels per crear ocupació, s'han sublevat contra la proposta d'Oriol Junqueras i afirmen que, en tot cas, la consulta s'ha de limitar als municipis més directament concernits.

Per acabar d'embolicar la troca, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, de qui depèn la tramitació urbanística del projecte, ha deixat anar que BCN World, tal com s'havia plantejat inicialment, ja no té cap raó de ser. Aleshores, quin sentit té la consulta que proposa el Molt Honorable? D'això se'n diu fer el ridícul.

La segona "bomba" que està a punt d'esclatar és la de les subvencions que reben les escoles religioses -vinculades a l'Opus Dei i als Legionarios de Cristo- que practiquen la segregació de sexe a les aules. La CUP i tota l'oposició d'esquerres estan en contra de seguir pagant 32 milions d'euros anuals a aquests 17 centres, però la consellera Meritxell Ruizdefensa amb ungles i dents la continuïtat d'aquests concerts, no endebades ella va estudiar en una d'aquestes escoles, l'Aura de La Canonja, que rep cada any 1,8 milions d'euros.

M'agradarà veure què voten Raül Romeva, Lluís Llach o Germà Bel quan aquesta "patata calenta" arribi pròximament al ple del Parlament. Ens farem un tip de riure! Tal vegada el president Carles Puigdemont proposarà fer una altra consulta per sortir del pas i dilucidar el futur d'aquestes subvencions a les urnes? 32 milions per les escoles de l'Opus Dei i els Legionarios de Cristo són molts diners!

Ja posats en la via referendària helvètica, jo tinc un grapat d'idees per fer "un país millor" que m'agradaria que la Generalitat sotmetés a consulta de tots els catalans:

· Estem d'acord que l'entrada de Catalunya per l'Alt Empordàestigui plena de prostíbuls que malmeten la nostra imatge davant els europeus?

· Estem d'acord que les autopistes de peatge -que ja estan més que amortitzades- deixin de ser-ho un cop acabin lesconcessions?

· Estem d'acord que les tres centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II), que han patit tota mena d'ensurts, cessin la seva activitat un cop s'acabi la concessió?

· Estem d'acord que els mitjans de comunicació privats, els sindicats, les patronals i entitats com el Liceu continuïn rebentsubvencions hipermilionàries de la Generalitat?

· Estem d'acord en mantenir sis nivells d'administració: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Govern espanyol i Comissió Europea?

· Estem d'acord en deixar que l'empresa Iberpotash continuï empastifant la comarca del Bages i la conca del Llobregat sense respectar el principi de "qui contamina, paga"?

· Estem d'acord en el monocultiu ramader del porc, que provoca greus estralls en el medi ambient?

Etc., etc.

Després del simulacre del 9-N i tot esperant "la mare de tots els referèndums", jo animo el president Carles Puigdemont a perseverar en el camí de les consultes. Però sense fer trampes al solitari. Fem-ho bé!

dimarts, 1 de març del 2016

L’AVENTURA DE VIATJAR A BARCELONA

De l’estació de l’Aldea a Barcelona hi ha menys de 200 Km, però quan agafes el tren, has de mentalitzar-te que estàs a punt de començar una aventura i com tota aventura, és imprevisible i pot arribar a ser sorprenent.

Després de no anar (afortunadament) durant els darrers mesos a Barcelona, la primera novetat va ser la unitat del tren que circulava. Havia llegit que havien canviat les anteriors tercermundistes (crec que eren quasi tan velles com jo mateix) per unes de mes modernes… Més modernes sí, però també més incòmodes. Unes unitats pensades per a fer recorreguts més curts, però no de 2,5 que va ser el que vàrem trigar en arribar a l’estació de Sants.

A més, són unes unitats que no passen de 120 Km/h (indicatiu que estan pensades per a fer recorreguts curts, de rodalies…) El problema és que si pel motiu que sigui agafen retard, no poden recuperar. Les altres poden arribar a circular a 160 Km/h en segons quins trams de la via i, per tant, poden recuperar (o al menys intentar-ho) el temps perdut.

Amb aquests antecedents, no és estrany que amb el tren que surt de l’Aldea a les 8, s’arribi a Barcelona més tard que abans… En ple segle XXI per arribar a Barcelona es triga més temps que el segle passat. Inaudit!

Nomes baixar a Sants, vaig viure en directe una anècdota que mai abans havia vist. Dos guàrdies de seguretat de l’estació acompanyaven a un home.

Mentre venien directes cap on estava jo, l’home només deia: Dejadme que le llame…

Mentre que els guàrdies de seguretat li anaven repetint: Pero puede pararse…

Ni es parava, ni trucava… Em vaig haver d’apartar i en arribar al lloc on jo havia estat, es va aturar i, de sobte i de forma inesperada, va saltar la tanca que separa dos espais interiors del vestíbul i que té una alçada mínima de 1,40 cm. En la seva fugida va saltar una altra tanca idèntica a l’anterior. Aquí va ser on li va caure la cartera… Després encara va saltar el final d’una escala mecànica i va passar per sobre dels seients d’un banc.

Després de saltar al segona tanca i perdre la cartera, un dels que ens ho estàvem mirant atònits, va exclamar: Tonto… Has perdut la cartera…!

De tornada vàrem agafar el tren que surt de Sants a les 3 de la tarda. De bon principi semblava que no tindríem cap contratemps… Però en arribar a l’estació d’Hospitalet de l’Infant (sinònim de vent) ens adonarem que s’hi estava més temps del que era normal. Al cap d’un moment va arribar un altre tren i també es va aturar. Minuts més tard, per la megafonia del tren, s’anunciava que degut al fort vent, ens quedaríem allí i que ja ens donarien novetats. Vàrem arribar a Hospitalet sobre les 16:50 i sobre les 17:30 van anunciar que vindrien dos autocars a buscar-nos per a continuar el trajecte. Al primer autocar només havíem de pujar els que anàvem a l’Aldea o Tortosa. La gent, aglomerada, anava pujant poc a poc, sense incidències aparents. Jo anava al darrere de la meva dona i després de que pugés ella, encara hi van pujar 3 o 4 més… Quan ja havia de pujar jo, en estirar la ma per agafar-me, una dona volia col·lar-se passant per baix del meu braç.

-Señora! (cridant i en castellà)

Aquell crit la va fer desistir i a mode d’excusa em va dir:

-És que jo estava allà al darrere i he estat una de les primeres en baixar del tren… (Com si aquest detall fos un privilegi)

Una vegada dalt, la senyora va seure al seient de l’altre costat del passadís i no va parar de xerrar amb les dues noies que anaven al seient de davant meu. No sé d’on era, només sé que era d’allà baix…

Quan l’autocar (sense incidents) arribava a l’estació de l’Aldea, la senyora va abandonar el seu seient per a demanar-li al xofer si podia aturar-se a la parada de busos que hi ha a la carretera, tot just abans de girar cap a l’Estació (per cert, a ningú sé li va acudir modificar l’entrador per a facilitar l’entrada dels vehicles que arriben per l’Oest?)

El xofer li va dir que no ja que tenia l’ordre de portar-nos a tots fins l’estació de l’Aldea.

En abandonar el seu seient, va dir a les noies amb qui estava parlant tota l’estona:

-Vigileu què no em prenguin la bossa de ma, que a dintre tinc les llibretes de la caixa i està la cremallera tancada.

Per cert, la meva dona em va explicar que quan ella anava a pujar, li van col·locar una bossa per a dificultar-li el pas i poder passar-li davant.

Paciència...