dimecres, 4 de maig del 2016
Morella, Matarranya i la Terra Alta uneixen esforços
Els presidents de les tres zones signen l'acord per a constituir l'associació Tres Territoris
RedactaVeu / Morella.
Els empresaris turístics i representants institucionals de Morella (Castelló) i el Matarranya (Terol) s'han desplaçat hui a la Terra Alta (Tarragona) per a participar en el segon intercanvi professional “3 Territoris”. Aquest tipus d'accions tenen com a objectiu conèixer millor les regions que formen part del projecte per a poder explicar millor als visitants l'oferta turística de cada territori. A més, en aquesta jornada, els tres presidents de cada zona han signat l'acord per a constituir aquest projecte en una associació. D'aquesta manera, el projecte “Tres territoris, una mateixa terra" continua amb noves iniciatives de col·laboració i potenciació d'una zona que té molts vincles comuns.
El primer edil morellà, Rhamsés Ripollés; el regidor de turisme, Jorge Garcia, i tècnics de turisme de Morella han participat en aquesta trobada. Garcia ha destacat que "aquest projecte té tres pilars fonamentals: l'institucional -ajuntaments i comarques-, el social -intercanvis d'associacions, culturals, etcètera- i l’empresarial. Aquest últim és molt important i és el que volem enfortir i potenciar en la jornada de hui per a tenir més coneixements dels projectes, col·laboracions conjuntes a nivell empresarial, creació de nous productes gastronòmics, turístics...". Els participants en aquest segon intercanvi empresarial -el primer va tenir lloc el passat any a Morella- han pogut conèixer l’Horta de Sant Joan i el Convent Sant Salvador, així com alguns dels importants cellers d'aquest territori, que té un gran prestigi vinícola. En concret, han realitzat una visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa, on també han pogut conèixer la gastronomia d'aquesta zona.
Finalment, el regidor de turisme també assenyalava que "portem ja molt de camí recorregut amb aquest projecte i la valoració fins al moment és molt positiva, ja que hem incrementat la col·laboració i la repercussió dels territoris i seguim treballant amb molts projectes que pretenen seguir en aquesta línia". En aquest sentit, cal assenyalar que ja s'està treballant en la creació d'una pàgina web i en la constitució com a associació d'aquest projecte, així com en diferents iniciatives promocionals.
Els empresaris turístics i representants institucionals de Morella (Castelló) i el Matarranya (Terol) s'han desplaçat hui a la Terra Alta (Tarragona) per a participar en el segon intercanvi professional “3 Territoris”. Aquest tipus d'accions tenen com a objectiu conèixer millor les regions que formen part del projecte per a poder explicar millor als visitants l'oferta turística de cada territori. A més, en aquesta jornada, els tres presidents de cada zona han signat l'acord per a constituir aquest projecte en una associació. D'aquesta manera, el projecte “Tres territoris, una mateixa terra" continua amb noves iniciatives de col·laboració i potenciació d'una zona que té molts vincles comuns.
El primer edil morellà, Rhamsés Ripollés; el regidor de turisme, Jorge Garcia, i tècnics de turisme de Morella han participat en aquesta trobada. Garcia ha destacat que "aquest projecte té tres pilars fonamentals: l'institucional -ajuntaments i comarques-, el social -intercanvis d'associacions, culturals, etcètera- i l’empresarial. Aquest últim és molt important i és el que volem enfortir i potenciar en la jornada de hui per a tenir més coneixements dels projectes, col·laboracions conjuntes a nivell empresarial, creació de nous productes gastronòmics, turístics...". Els participants en aquest segon intercanvi empresarial -el primer va tenir lloc el passat any a Morella- han pogut conèixer l’Horta de Sant Joan i el Convent Sant Salvador, així com alguns dels importants cellers d'aquest territori, que té un gran prestigi vinícola. En concret, han realitzat una visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa, on també han pogut conèixer la gastronomia d'aquesta zona.
Finalment, el regidor de turisme també assenyalava que "portem ja molt de camí recorregut amb aquest projecte i la valoració fins al moment és molt positiva, ja que hem incrementat la col·laboració i la repercussió dels territoris i seguim treballant amb molts projectes que pretenen seguir en aquesta línia". En aquest sentit, cal assenyalar que ja s'està treballant en la creació d'una pàgina web i en la constitució com a associació d'aquest projecte, així com en diferents iniciatives promocionals.
Logo del projecte.
“Tres territoris, una mateixa terra”
Morella, Matarranya i la Terra Alta estan dividides administrativament en tres províncies i comunitats diferents, però comparteixen una cultura i una forma de vida molt semblants. Sempre han estat molt vinculades degut a la seua proximitat geogràfica i, ara, a través d'aquest projecte, intenten unir-se i posar en valor els recursos de les tres zones.
En èpoques passades ja comptaven amb llaços comercials, amb rutes que començaven a l'interior i arribaven fins al Mediterrani i viceversa; les fires, que suposaven el punt de trobada comercial; els vincles que s'estableixen entre les tradicions de cada comarca, similars en molts aspectes, com la gastronomia, amb plats i postres que encara que canvien de nom tenen el mateix gust... I encara en l'actualitat, de caràcter agrícola i ramader, en els territoris es cultiva l'oliva, la vinya i l'ametlla. En ramaderia, els productes càrnics derivats del porc i del corder són la base econòmica de les tres àrees.
Les manifestacions culturals, la gastronomia, el paisatge, l'arquitectura o la llengua fan que el visitant no distingisca les fronteres administratives i relacione les tres comarques amb un únic territori. A més, per a un visitant és molt atractiu conèixer els tres territoris, ja que tenen moltes coses en comú, però també grans contrastos.
Els que no surten als papers
JORDI ÉVOLE
Periodista
Conde, Soria i altres integrants de la banda de presumptes implicats són els que segueixen acaparant portades de diaris i obren telediaris. Són espanyols pel món, des de Suïssa fins a Panamà. Però començo a estar cansat de parlar tant d'aquest personal. No voldria que a sobre em robessin el temps. Prefereixo invertir en altres espanyols que quasi mai protagonitzen l'actualitat. No són peixos grossos, com Conde o Soria, són els pezqueñines de la premsa: se'ls dóna poca canxa.
També en els mitjans el peix gros s'acaba menjant el petit encara que el petit faci una cosa enorme. Demano grans titulars per a aquests secundaris. Els seus actes són molt més edificants que els embolics urbanístics a Granada. Subratllar les coses dolentes és bo si serveix per millorar, però no subratllar les bomes és dolent perquè no serveix per millorar. Que jo sàpiga, Diego i Álvaro, per exemple, no surten als papers panamenys, però vull destacar el que han fet. Són espanyols al nostre món.
Diego Bernal és un català que està a l'atur. Fa poc, va conèixer en un semàfor Laso, indigent hongarès que dormia en un caixer. Lasotenia la possibilitat de treballar en el sector de l'hostaleria a Londres, però no podia pagar-se el viatge. I Diego va tenir una idea: com que Laso sabia idiomes, li va dir que fes classes. És més, Diego Bernal no només va parlar, sinó que va aprofitar les xarxes socials per donar a conèixer el seu projecte i la situació del nou amic. Diversos bars de Barcelona van accedir a convertir-se en aules, iLaso va començar a impartir classes d'anglès i francès a set euros l'hora.
Les neveres solidàries
Poc després vaig llegir que aquesta iniciativa va ser un èxit: Laso va reunir els diners per anar a pencar a Anglaterra. I també vaig llegir aquestes paraules de Diego: «A casa no ho estem passant bé. Fa mesos que no tinc feina i els meus pares fan el que poden. Però si entre els que som humils no ens ajudem, ¿qui ho farà?». Això em pregunto jo. Perquè amb Conde no hi pots comptar. Segons sembla, la metadona de la llibertat no li ha anat bé, i encara té el mono del delicte.
I mentre la política segueix en funcions (sobretot, teatrals), per sortDiego Bernal està operatiu. Igual que Álvaro Saiz. Aquest mes fa any un any de la posada en marxa de les seves neveres solidàries. L'experiència, que va arrencar al municipi basc de Galdakao, ha traspassat les fronteres espanyoles. La meta és acabar amb el malbaratament d'aliments. Per fer-ho, es rescaten productes en bon estat que anaven a les escombraries i aquestes neveres es posen a disposició de qui ho necessita.
Llegeixo que Saiz va decidir un dia dedicar-se al proïsme, i ha arribat a anar fins a Mongòlia en una furgo plena de peluixos per als nens. Álvaro i Diego són la marca Espanya que m'agrada. En canvi,Conde, Soria i la resta de la banda són, també i per desgràcia, marca de la casa.
dimarts, 3 de maig del 2016
LA DRETA I LA DEMOCRÀCIA
El darrer exemple el tenim en unes declaracions que va fer l’altre dia el director general de la policia Ignacio Cosidó durant una entrevista televisiva on va qualificar a Podemos com una amenaça per a la democràcia i portar un germen de justificació de la violència...
Cal pensar que Cosidó, con els altres dirigents del PP estan convençuts de que el PP és el paradigma de la democràcia i que d’aquest partit emanen tots els valors de convivència social i pacífica.
Però ves per on, els fets indiquen tot el contrari. El govern de Mariano Rajoy, mentre el seu partit es finançava il•legalment (avui no parlaré d’aquest tema), aprofitava la conjuntura de crisi econòmica (ho anomeno així per a que ho entengueu, però és l’estafa més gran mai muntada per a eixamplar la distància entre rics i pobres) per a legislar una sèrie de lleis, que seran tot el democràtiques que vulgueu, però atemptaven greument contra els drets dels administrats.
Per a evitar qualsevol conat de protesta es van treure de la mànega la anomenada llei mordaça, la llei més repressora que s’ha fet mai en democràcia en aquest país, fins i tot més que la que es va aprovar en l’època de Corcuera de la puntada de peu a la porta.
Fixeu-vos fins a quin punt s’ha controlat a la societat, que han tingut a les centrals sindicals més callades que mai, tot i que també han patit en les seves carns la repressió del regim pepero.
Potser no ho sabrem mai o potser no ho admetran, però alguna avís els van haver de fer arribar per a que estiguessin tan dòcils durant tota la legislatura. Han hagut de ser altres col•lectius els que van d’haver de sortir al carrer a defensar els drets retallats o simplement esborrats del panorama.
No cal ser un gran observador per adonar-te’n de que el model de democràcia d’aquesta gent, està molt més prop d’un regim totalitari (sovint anomenat república bananera) que no del govern d’un país socialment avançat.
Digueu-me vosaltres quin ministre de l’interior d’un país de la UE ha condecorat una Verge (amb majúscula, ja que una verge en minúscula és una altra cosa) o té un àngel de la guarda a qui li diu Marcelo a part, evidentment de Jorge Fernández Díaz?
Només un tarat mental (i perdoneu-me l’expressió) és capaç de fer una bajanada com aquesta. Però el més greu és que compta amb la complicitat, al menys del President del Govern d’Espanya Mariano Rajoy Bey. Perquè de no ser així, no l’hauria mantingut al govern ni un minut més. El temps en que es trigar en signar un decret de destitució.
Per tant, hem de pensar que tots els membres del govern de Rajoy són, sinó iguals, força semblants. Valgui per a tots ells aquella expressió que diu: qui calla atorga!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)