diumenge, 28 d’agost del 2016
El “cercle de Cadaqués”
JAUME REIXACH
En les meves incursions per Catalunya he passat uns dies per l’Alt Empordà, un dels santuaris territorials de l’independentisme del morro fort. Un fet m’ha cridat l’atenció:el monopoli comercial que la cadena de supermercats Spar-Valvi té en alguns municipis turístics de la Costa Brava, de manera que els visitants i els residents estan “captius” dels preus desorbitats i descaradament especulatius que caracteritzen els establiments d’aquesta franquícia holandesa a les comarques gironines.
Cadaqués, per exemple, només té supermercats d’aquestes dues marques, que explota l’empresari Joaquim Vidal, militant històric del pujolisme, exalcalde de Sant Gregori (Gironès) i exsenador per CiU. A més, Joaquim Vidal és, des de l’any 2012, propietari del diari El Punt Avui i de la televisió homònima. Els veïns de Cadaqués ja saben que els preus de Spar-Valvi “piquen” molt i per això, segons m’expliquen, els qui tenen cotxe s’escapen a Figueres o a Roses a fer les seves compres habituals. Però la gent gran o els turistes despistats cauen, inevitablement, en les xarxes del monopoli comercial de Joaquim Vidal a l’hora d’omplir la nevera.
Quelcom semblant passa a la veïna població d’El Port de la Selva, el reducte caciquil de la família Pinart i, durant anys, lloc d’estiueig preferit de la ‘crême de la crême’ del ‘sector negocis’ de CDC. Aquí, l’alternativa és fer les compres en el supermercat Spar o... en el segon supermercat Spar que hi ha. Aquests dies, amb el greu problema de salinització que pateix l’aigua domèstica d’El Port de la Selva, les vendes d’aigua embotellada han fet créixer exponencialment la facturació dels comerços del patriòtic amo d’El Punt Avui.
El president Carles Puigdemont és el “fill polític” de Joaquim Vidal, a qui està unit des de fa anys per una estreta relació d’amistat i complicitat, i la seva dona, Marcela Topor, treballa en l’empori mediàtic d’aquest empresari nacionalista/independentista, elaborant la revista Catalonia Today i fent un programa en llengua anglesa al canal d’El Punt Avui TV. Per tancar el “cercle de Cadaqués”, els mitjans de comunicació privats de Joaquim Vidal es mantenen gràcies a la pluja de subvencions i publicitat que reben de la Generalitat i de les institucions governades pels convergents (o com se’n diguin) que, de ben segur, Carles Puigdemont continuarà recolzant amb entusiasme a compte dels pressupostos públics que ara té al seu abast. Disposar d’un potent aparell mediàtic per adoctrinar i manipular la “tropa” és essencial per mantenir el ‘tinglado’ i això l’actual president de la Generalitat ho ha predicat i ho ha posat en pràctica durant tota la seva etapa com a periodista-editor.
Diuen que “tot” va començar l’any 1886, amb un discurs del metge i farmacèutic Josep-Narcís Roca i Farreras llegit al teatreNovedades de Barcelona. Va ser la primera vegada que, des de l’incipient moviment catalanista, es va oficialitzar la fita de la independència i aquesta data es va commemorar solemnement el passat 25 de juliol amb un acte a l’Ateneu Barcelonès que va comptar amb la presència de la “plana major” de les entitats independentistes. El motiu arguït per Josep-Narcís Roca i Farreras per arribar a aquesta conclusió era la signatura d’un acord de lliure comerç entre Espanya i la Gran Bretanya que, suposadament, posava en perill la supremacia monopolística de la indústria manufacturera catalana sobre el mercat dels territoris espanyols de la península i d’ultramar (!).
L’egoista pulsió proteccionista ha estat i és una constant en el substrat profund de l’independentisme català. Són les elits econòmiques i empresarials les que, deleroses de preservar i eixamplar els seus interessos espuris, promouen i emparen la causa de l’“alliberament nacional” a costa de tensar i dividir la societat catalana per tal de mantenir-la controlada i dominada. El tàndem Joaquim Vidal & Carles Puigdemont és una mostra d’aquest esquema que, sota diferents règims polítics, es pateix i repeteix a Catalunya des de fa més d’un segle.
Els resultats d’aquesta estratègia són prou evidents i reeixits.Des de la restauració de la Generalitat, ara fa 36 anys, la dreta ha governat durant 29 anys –i continua governant- una societat que és majoritàriament d’esquerres i progressista, com demostren reiteradament les eleccions generals i municipals. Segona constatació: Catalunya és rica, però la Generalitat està arruïnada pel malbaratament escandalós dels recursos públics que s’hi ha produït, en gran part xuclats per aquestes elits econòmiques i empresarials que s’encarreguen d’alimentar el foc del nacionalisme/independentisme.
La secessió de Catalunya no és un projecte “revolucionari”, com afirmen, cofois, alguns dels seus propagandistes. Al contrari, és una involució profundament reaccionària que ens aboca a un capitalisme feudal com el que representa el monopoli comercial de l’empresari Joaquim Vidal a Cadaqués.
En les meves incursions per Catalunya he passat uns dies per l’Alt Empordà, un dels santuaris territorials de l’independentisme del morro fort. Un fet m’ha cridat l’atenció:el monopoli comercial que la cadena de supermercats Spar-Valvi té en alguns municipis turístics de la Costa Brava, de manera que els visitants i els residents estan “captius” dels preus desorbitats i descaradament especulatius que caracteritzen els establiments d’aquesta franquícia holandesa a les comarques gironines.
Cadaqués, per exemple, només té supermercats d’aquestes dues marques, que explota l’empresari Joaquim Vidal, militant històric del pujolisme, exalcalde de Sant Gregori (Gironès) i exsenador per CiU. A més, Joaquim Vidal és, des de l’any 2012, propietari del diari El Punt Avui i de la televisió homònima. Els veïns de Cadaqués ja saben que els preus de Spar-Valvi “piquen” molt i per això, segons m’expliquen, els qui tenen cotxe s’escapen a Figueres o a Roses a fer les seves compres habituals. Però la gent gran o els turistes despistats cauen, inevitablement, en les xarxes del monopoli comercial de Joaquim Vidal a l’hora d’omplir la nevera.
Quelcom semblant passa a la veïna població d’El Port de la Selva, el reducte caciquil de la família Pinart i, durant anys, lloc d’estiueig preferit de la ‘crême de la crême’ del ‘sector negocis’ de CDC. Aquí, l’alternativa és fer les compres en el supermercat Spar o... en el segon supermercat Spar que hi ha. Aquests dies, amb el greu problema de salinització que pateix l’aigua domèstica d’El Port de la Selva, les vendes d’aigua embotellada han fet créixer exponencialment la facturació dels comerços del patriòtic amo d’El Punt Avui.
El president Carles Puigdemont és el “fill polític” de Joaquim Vidal, a qui està unit des de fa anys per una estreta relació d’amistat i complicitat, i la seva dona, Marcela Topor, treballa en l’empori mediàtic d’aquest empresari nacionalista/independentista, elaborant la revista Catalonia Today i fent un programa en llengua anglesa al canal d’El Punt Avui TV. Per tancar el “cercle de Cadaqués”, els mitjans de comunicació privats de Joaquim Vidal es mantenen gràcies a la pluja de subvencions i publicitat que reben de la Generalitat i de les institucions governades pels convergents (o com se’n diguin) que, de ben segur, Carles Puigdemont continuarà recolzant amb entusiasme a compte dels pressupostos públics que ara té al seu abast. Disposar d’un potent aparell mediàtic per adoctrinar i manipular la “tropa” és essencial per mantenir el ‘tinglado’ i això l’actual president de la Generalitat ho ha predicat i ho ha posat en pràctica durant tota la seva etapa com a periodista-editor.
Diuen que “tot” va començar l’any 1886, amb un discurs del metge i farmacèutic Josep-Narcís Roca i Farreras llegit al teatreNovedades de Barcelona. Va ser la primera vegada que, des de l’incipient moviment catalanista, es va oficialitzar la fita de la independència i aquesta data es va commemorar solemnement el passat 25 de juliol amb un acte a l’Ateneu Barcelonès que va comptar amb la presència de la “plana major” de les entitats independentistes. El motiu arguït per Josep-Narcís Roca i Farreras per arribar a aquesta conclusió era la signatura d’un acord de lliure comerç entre Espanya i la Gran Bretanya que, suposadament, posava en perill la supremacia monopolística de la indústria manufacturera catalana sobre el mercat dels territoris espanyols de la península i d’ultramar (!).
L’egoista pulsió proteccionista ha estat i és una constant en el substrat profund de l’independentisme català. Són les elits econòmiques i empresarials les que, deleroses de preservar i eixamplar els seus interessos espuris, promouen i emparen la causa de l’“alliberament nacional” a costa de tensar i dividir la societat catalana per tal de mantenir-la controlada i dominada. El tàndem Joaquim Vidal & Carles Puigdemont és una mostra d’aquest esquema que, sota diferents règims polítics, es pateix i repeteix a Catalunya des de fa més d’un segle.
Els resultats d’aquesta estratègia són prou evidents i reeixits.Des de la restauració de la Generalitat, ara fa 36 anys, la dreta ha governat durant 29 anys –i continua governant- una societat que és majoritàriament d’esquerres i progressista, com demostren reiteradament les eleccions generals i municipals. Segona constatació: Catalunya és rica, però la Generalitat està arruïnada pel malbaratament escandalós dels recursos públics que s’hi ha produït, en gran part xuclats per aquestes elits econòmiques i empresarials que s’encarreguen d’alimentar el foc del nacionalisme/independentisme.
La secessió de Catalunya no és un projecte “revolucionari”, com afirmen, cofois, alguns dels seus propagandistes. Al contrari, és una involució profundament reaccionària que ens aboca a un capitalisme feudal com el que representa el monopoli comercial de l’empresari Joaquim Vidal a Cadaqués.
dissabte, 27 d’agost del 2016
DIARI DE L'AGOST. DIA 17
 |
| Consolat espanyol de Toulouse. |
SOBRE LA LLIBERTAT DE LA DONA
I ha coses que me trauen de polleguera. Suposo que coneixeu la polèmica sobre l’anomenat burkini.
A la platja dels Anglesos de Niça (on fa poc hi va haver l’atemptat terrorista amb el camió), dos agents de la policia van fer treure elbirkini a una dona musulmana que estava estirada sobre l’arena. Tal com deia una dona francesa avui al Periódico, s’ha de ser francès per a entendreu, hi ha molta por...
Però també hi ha una cosa que es diu respecte, una altra que es diu humiliació i una més que es diu dignitat. El que haurien hagut de fer la parella de policies és portar a la dona musulmana a un lloc adequat i allí davant de dones policia fer-li treure la roba, però mai a la vista de tothom.
Però encara hi ha una cosa que m’indigna (no sabria dir si més o menys que la que acaba d’exposar) i és que Aheda Zanetti, la dona que va inventar el burkini digui que ho va fer per a que les dones musulmanes tinguin més llibertat, no per a treure-se-la.
Des del meu punt de vista el concepte de llibertat és el dret més gran que pot tenir un ser humà. Està clar que ningú té una llibertat completa ja que la llei, les normes i els costums la solen limitar i de vegades molt.
La dona, ja sigui musulmana u occidental, no és lliure sinó pot fer el que vulgui, sense que el marit o el seu cap religiós li digui allò que ha de fer perquè és bo i allò que no ha de fer perquè és dolent.
Per molt que es digui que cobrir el cap de la dona amb qualsevol peça de roba de les que s’usen pels diferents països islàmics és per respecte a Alà, des del meu punt de vista ho veig més com una imposició que com un acte voluntari de la pròpia dona.
Conec a algunes dones musulmanes. Algunes casades, les altres solteres o divorciades i me’n he adonat que totes aquelles que poden anar sense mocador al cap, ho solen fer. Per alguna cosa serà, no?
Quan per a que facis alguna cosa té donen mil i un raonaments i es mostren intransigents a les opinions dels altres, desconfia, el que estan fent és imposar.
Per tant, de llibertat, res de res.
EL PALAUET DE WERT
Aquests dies s’està parlant molt de les residències de Wert i de l’ambaixador espanyol a París. Del que costa el seu manteniment i fins i tot si l’empresa encarregada de tenir al dia el jardí pertany a l’àmbit independentista català.
No entraré a valorar això de l’empresa de jardineria, però si de com són les ambaixades o senzillament els consolats.
Quan mon fill Albert va estar d’Erasmus a Croàcia va ser rebut, juntament amb la resta d’eràsmus espanyols per l’ambaixador a Zagreb. Va quedar impressionat de la magnitud de l’ambaixada, amb un gran saló amb molts de sofàs... Tants que tots el integrants del grup van poder-hi seure.
Fa unes setmanes, explicant el meu viatge al país del càtars, vaig parlar de Toulouse i de la meva visita al Consolat espanyol per a saludar a la seva cancellera Maria Llanos Geira amb qui havia estat company de treball durant uns anys. Durant la visita al Consolat me va cridar l’atenció l’edifici contigu i li vaig preguntar que era. La residència del cònsol, me va dir. Un edifici més gran i molt més luxós que el propi consolat.
LA GILIPOLLES DE LA SETMANA
De tot el que he llegit i he vist durant la setmana, la gilipollada ue més m’ha cridat l’atenció ha estat el comentari que va fer una (és igual qui) a una piulada de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
A la piulada, Ada Colau mostrava tota la solidaritat de la ciutat de Barcelona i donava el condol als italians pel terratrèmol que hi va haver el passat dimecres. I ho feia en italià. Ignoro si l’alcaldessa sap italià o simplement algú li va traduir el text.
La persona que li va contestar li va recriminar que només escrigués en català per als independentistes.
Aquí més que mai hauríem de dir allò de: Què atrevida que és la ignorància!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)