LA RUTA DELS CÀTARS. MAS D'AZIL (7)

Les disputades primàries del PSC

JOAN TAPIA

Periodista

És que no admet ni la més mínima comparació. És que les ordenades i disputades primàries del PSC entre Miquel Iceta i Núria Parlon(3.710 avals cadascun, com si fossin de la CUP), a les quals 17.300 militants estan cridats a les urnes dissabte, no s'assemblen gens al convuls comitè federal del PSOE de dissabte passat. El PSC és una altra cosa, com Catalunya no és el mateix que Espanya.

Encara que de símptomes de desorientació n'hi ha i molts en el món mundial. I Catalunya en forma part. Ho vam veure en l'antiga CDC quan al juliol va engegar a rodar noms proposats per l'equip d'Artur Mas i va elegir una nova direcció poc rodada i que semblava a mig camí de lamentar no militar a ERC. ¿Li pot passar una cosa semblant al PSC però no acomplexats davant d'Esquerra sinó davant de Podem i Colau, i no amb quadros municipals de la Catalunya de comarques sinó alguns de l'àrea metropolitana?

Una de les coses que més m'han sorprès de les primàries del PSC és la quantitat i qualitat de quadros il·lustrats que es lamenten de les primàries i que diuen que Iceta i Parlon s'haurien d'haver posat d'acord. ¿Però no era ja Parlon la número dos i no havia deixat d'estar al Parlament per voluntat pròpia? ¿Per què a més lamentar les primàries quan s'ha cregut i votat que és positiu per a una cosa tan higiènica com democratitzar els partits?

La veritat, crec que el PSC es va equivocar quan després de la gran derrota de finals del 2010 no va escollir Iceta i va preferir un competent alcalde de Terrassa, un bon campió de ping-pong, i el va llançar a lluitar en una final del Grand Slam de tennis amb el molt entrenat Artur Mas. Allò va ser a inspiració dels capitans -altres vegades encertats- del Baix Llobregat que ara -alguns- recolzenParlon. Després es va imposar la llei de la gravetat i per esperit de supervivència (i alguna inexplicada renúncia, no la del crucificatNavarro), Iceta és el líder des de fa dos anys.

El PSC ha patit pel fracàs de l'Estatut, pels atacs d'estil bíblic del agit-prop nacionalista, per la marxa de consellers de prestigi com Antoni Castells… i pels seus greus errors. Però amb Iceta ha recuperat pols i ganes de combat. No només perquè un cop desaparegut Masés -juntament amb Junqueras- el millor parlamentari, sinó perquè ha sigut el tercer partit, amb més vots que CDC, en les dues últimes i successives legislatives. I el PSC és -malgrat la crisi llastimosa del PSOE- un dels pocs instruments vàlids que queden per intentar una sortida intel·ligent del conflicte Catalunya-Espanya.

¿És avui -enmig del desordre institucional català, amb noves eleccions o referèndum a la vista, i en plena crisi del PSOE- el moment adequat per acomiadar a qui ha ressuscitat el prestigi perdut del PSC i substituir-lo per una promesa de renovació, sòlida a nivell de Santa Coloma però poc substanciada a nivell català i espanyol? Hi ha qui ho creu i per això estan les primàries. Perquè els militants votin sense complexos… i amb instint. Periodista.

EL PROPER PREMI NOBEL DE LITERATURA

D'Eneko. 

A uns els va sorprendre, a d’altres potser no tant. La Fundació Nobel, la que atorga els premis més prestigiosos del món, li van concedir aquest anys al cantant nord-americà Bob Dylan.

Aquells que no hi estan d’acord diuen que no ha escrit mai cap llibre... En canvi els que sí que ho estan alegen que les lletres de les seves cançons són pura poesia...

Sigui una cosa o sigui l’altra, la veritat és que Bob Dylan, nascut Robert Allen Zimmerman, tota una icona del segle XX, ha estat el Premi Nobel de Literatura de 2016 i això ja no li traurà ningú.

Però es clar, aquest guardó m’ha fet rumiar i, pensant i pensant, m’ha vingut al cap un personatge que bé podria ser el guanyador d’un premi Nobel l’any vinent.

Segurament sap més de números que de lletres, però quan es posa a cantar solta algunes perles com aquestes:

- “Era el normal, el que feia amb altres empresaris que em donaven feina, el que fa tothom. ¡Si fins i tot el Corte Inglés té un departament de regals d'empresa!”.

-"Jo estic cansat de fer regals a les grans empreses que em donen negoci. Poso un exemple, si una signatura de ceràmica que és líder mundial es va dur a tots els seus distribuïdors que tenen un volum de compra suficient amb les seves rajoles, van llogar el Queen Mary i es van anar a Nova York ".

- "Gènova era casa meva, passava més temps allà que al meu despatx".

- "Jo no tenia una organització criminal, si no, contractaria criminals. Jo contractava professionals molt qualificats".

- "Passejant amb la meva filla amb una pilota de bàsquet, li vaig dir com em estava portant amb ell (es referia a José Luis Peñas, regidor de Mahadahonda) Li estava pagant 3.500 euros al mes i 7.000 d'extra al juliol i per Nadal, el col·legi dels seus fills. I jo li vaig dir 'quan deixi de pagar això, tu em faràs mal 'i ell es va posar a plorar ". "M’ estava gravant amb la meva filla en braços".

- "Grans companyies, grans constructores com OHL, ACS i Dragados" van pagar mossegades a canvi d'adjudicacions d'obres públiques de "diversos" ministeris.

Com us sona? Veritat que us sona bé?   

A aquestes alçades imagino que ja heu  descobert de qui estic parlat. Ni més ni menys que de Francisco Correa Sánchez, el capitost (o no) de la trama Gürtel... Tot i que és el personatge més conegut, cal dir que sense el suport inestimable d’algú de dintre el PP, la Gürtel hauria estat molt fugaç.  

Segurament algú pensarà que no es mereix el premi Nobel perquè a les seves lletres només parla de xoriços. I jo pregunto: si amb xoriços ´se pot fer una bona favada asturiana, perquè no es pot escriure una bona novel·la d’intriga?

Bé d’acord, ja sé que els meus arguments són poc sòlids... Així sinó sé li dóna el de Literatura, al menys el d’economia. No me direu que de fer diners tampoc n’he sabia?

Ni així?...

I un Nobel de cuina? Hi ha Nobel de cuina? No l’hi ha? I a què esperen en crear-lo per a donar-li a aquest senyor...

L’important és que li donin alguna cosa i si finalment aconsegueix que els caps de la trama (busqueu-los per la seu de Gènova) vagin a la presó, encara amb més motiu!    

RES CANVIA, TOT SEGUEIX IGUAL 14-10-2016

Illa de contenidors del carrer Brasil... 

Quan veig coses com aquesta me quedo sense paraules.