diumenge, 30 d’octubre del 2016

¿Assassinar Pedro Sánchez?

Susana Diaz creu que el futur del PSOE passa per tirar palades de sal per evitar que l'exlíder ressusciti


JOAN TAPIA
Periodista

Pedro Sánchez la va encertar quan va apostar pel Govern d’alternança, però es va equivocar quan l’endemà del no de Pablo Iglesias (votant al costat del Partit Popular) no va preparar el terreny per a una abstenció tècnica. I al voler imposar la seva línia sense discutir altres opcions legítimes.
El canvi –per culpa del no de Podem– era un relat admissible. No ho és el canvi amb batusses i sang del comitè federal de l’1 d’octubre. Em diuen que Alfonso Guerra assegura que aquesta crisi socialista és la més greu perquè no hi ha relat ni líder que el defensi. No estàFelipe González –excepte un matí a la SER– defensant abandonar el marxisme. I amb l’explicació raonable d’Antonio Hernandodijous no n’hi ha prou, ni de bon tros. Però després de la trencadissa, el més intel·ligent era que la gestora tractés de tancar ferides. ¿Com? Vot contrari de tot el grup excepte d’11 que no anirien a l’hemicicle. Així s’aconseguia l’objectiu –no a noves eleccions– pagant el preu de no vetar la investidura. Quedava per definir la gens fàcil política futura i la seva comunicació a l’opinió pública, però no s’alimentava la baralla interna.
La gestora ha escollit un altre camí a l’ordenar una abstenció total i arriscar-se a una crisi amb el PSC i altres diputats. ¿La raó? Hi havia una batalla estratègica –fins on intentar una molt difícil aliança amb Podem– però també una guerra de tribus. La cap de la tribu andalusa volia des de feia temps descavalcar Sánchez. I aquest no va saber atraure’s cap baró amb poder territorial (excepte Francina Armengol), ni els expresidents, ni Rubalcaba. També es va comportar com una tribu.

Companys de partit

I ara Susana Díaz creu que el futur del PSOE passa per tirar tones de sal per evitar que Sánchez ressusciti. Ja se sap allò d’«enemics, enemics acèrrims i companys de partit» que va entonar el democristià Adenauer. Tot i que assassinar Sánchez pot beneficiar algú, no sembla el millor perquè el PSOE recuperi la unitat i sigui una alternativa socialdemòcrata vàlida per al 2017.

dissabte, 29 d’octubre del 2016

SOLTANT LLAST

Al PSOE l’incomoda la posició del PSC. El no és no de les dones i homes d’Iceta al Parlament està contraposat al que va aprovar el darrer Comitè Federal dels socialistes espanyols i, per aquest motiu, la gestora que es va crear després del com de ma contra Pedro Sánchez, demana als socialistes catalans que acatin la resolució.
Personalment se’m fa molt difícil entendre com una gestora (creada sempre quan hi ha un buit de poder) es mostri tan intransigent si el que va passar només fa unes setmanes al si del PSOE es pot qualificar de qualsevol cosa menys de democràtic. Forçar a un Secretari General escollit per la militància a dimitir perquè no s’està d’acord amb els seus postulats sense voler esperar un congrés federal com pretenia fer Pedro Sánchez és una maniobra orquestrada per alguns per aconseguir el poder dintre del partir. Un poder que, tal vegada sabien, un congrés no els hi hauria donat mai.
Tot i que ho he dit moltes vegades i és prou sabut, no me cansaré de dir que, encara que s’hi assemblin prou, el PSOE i el PSC són dos partits diferents. O dir d’una altra manera, el PSC no és una federació del PSOE tal com passa a la resta d’Espanya. És per això que al començament de la democràcia una vegada mort el dictador, el dos partits van signar un protocol de col·laboració mútua. És també per això que abans de l’arribada al poder de Felipe González el PSC tenia grup parlamentari propi al Congrés de Diputats i al Senat. En aquell moment al PSOE ja els hi anava be: sempre és millor tenir dues veus crítiques dintre d’un parlament que no una.
Després de la victòria socialista a les generals de 1982 es va decidir eliminar el grup parlamentari del PSC. Un fet que no va agradar a molts que entenien que els socialistes catalans perdien part de la seva personalitat i es supeditaven massa a l’autoritat del PSOE.
Tot i que algunes veus van reclamar durant molts anys el restabliment del grup parlamentari, mai es va tornar a aconseguir.
Des del meu humil punt de vista, si finalment, el PSOE aparta els membres del PSC dels seus òrgans de direcció (que a la pràctica significaria un trencament total), només vol dir una cosa. Què els socialistes espanyols renunciïn durant molts anys a ser alternativa de govern.
Sempre s’ha dit que el PSOE no pot governar Espanya sense obtenir uns bons resultats a Catalunya. L'any 20’7 el PSC va aportar 25 diputats, una xifra mai assolida fins aquell moment que va permetre a Rodríguez Zapatero revalidar la presidència amb uns resultats més que acceptables.
Imagino que si això passa, el PSOE voldrà crear una federació del partit a Catalunya. De fet no seria la primera vegada que s’intentaria. La setmana passada, mentre estava de viatge, vaig poder seguir algun programa de les cadenes estatals que, normalment, no miro quasi que mai. Un dels contertulians d’aquell dia (vaig entendre que era periodista de la Razón i català) va explicar que hi havia hagut dos intents seriosos de crear la federació catalana del PSOE. El darrer després que Mas anés a Madrid a negociar la seva presidència a canvi de la rebaixa de l’Estatut. Llavor Montilla li va dir a Zapatero alguna cosa com: Per damunt del meu cadàver.
El periodista en qüestió va explicar que aquell dia sortia acompanyant Montilla quan aquest va respondre al telèfon i li van explicar que Corbacho (alcalde de l’Hospitalet de Llobregat), Bustos (alcalde de Sabadell) i de Madre (exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet) volien mirar de crear la federació del PSOE. Com sabeu, finalment, això no va passar...
És evident que tal com estan les coses el que es pretén es soltar llast... Ara bé, qui serà el que el soltarà? El PSOE o el PSC?
Pe a molts socialistes catalans el veritable llast per al partit ha estat el PSOE ja que no sempre l’hem tingut al nostre costat.
-Apoyaré el Estatuto de Autonomia que salga del Parlamento de Cataluña... Sabeu qui ho va dir, veritat? Zapatero l’any 2003... I després, com ja he dit més amunt i com és sabut per tothom (o quasi tothom) va pretendre fer president a Mas...
Fa uns anys el PSC estava pel dret a decidir... Més tard per una reforma constitucional que permetés convertir Espanya en un estat federal... Des del PSOE se’ls hi va donar suport... En el primer dels casos, no i en el segon tard i malament...

Si finalment hi ha trencament i es crea una federació del PSOE a Catalunya, molts militants se’n aniran del PSC. Bon viatge companys!!  

LA NOTÍCIA DE 29-10-2016

Potser ja ho heu vist... O potser no... 

Aquests darrers dies (trobo que divendres) es va obrir a Amposta una 'Base assistencial' d'ambulàncies al local on va estar tants i tants d'anys la botiga d'animals Bichos

No sé que comportarà això i si tindrem un millor servei...
Espero que algú ens ho aclareixi.

Vull pensar que no es tracta d'un simple aparcament. 


RES CANVIA, TOT SEGUEIX IGUAL 29-10-2016

Estat actual de la vil·la romana de la Carrova. 
Així és impossible mostrar-la als turistes o a la gent del poble que no l'hagi vist mai.