VIATGE AL PAÍS DELS CÀTARS. ALBI 21

Lliçó de Periodisme

ANTONIO FRANCO

Periodista

Jordi Évole és un dels meus periodistes favorits. Mereix el meu respecte perquè em recorda, en actitud i eficàcia, en la voluntat de proporcionar el que volen saber els ciutadans, els millors professionals de la Transició. Té tanta picardia com ètica, dos elements que defineixen els grans entrevistadors. Aconsegueix crear una relació bilateral de franquesa que juga a favor de la sinceritat. Sap preguntar i, el més difícil, aguanta davant els silencis que provoquen les qüestions en les quals l'entrevistat dubta sobre si li convé respondre la veritat.

Crec que Pedro Sánchez li cau bé a Évole, però potser ignora que aquest periodista treballa només per a la gent del carrer, prescindint de les seves pròpies simpaties. Amb ofici, li va treure a Sánchez coses que probablement no volia dir tan obertament, potser perquè diverses fins i tot les va negar explícitament quan era secretari general del PSOE.

Intueixo que Évole creu ideològicament en els tres grans titulars que va proporcionar la conversa, però hauria acceptat que Sánchez digués el contrari. Anem als tres temes. Primer, Sánchez reconeix que Espanya és una realitat plurinacional que ha d'estructurar-se constitucionalment com a tal. Segon, reconeix el seu error d'haver menyspreant Podem quan l'única possibilitat d'un Govern d'esquerres depèn del fet que les dues formacions sàpiguen treballar colze a colze (va dir això, en cap moment va proposar que el PSOE sigui com Podem). Tercer, denuncia actuacions coordinades entre els màxims responsables d'algunes grans empreses, mitjans de comunicació destacada i poderosos bancs per impedir que pogués tirar endavanty un Govern alternatiu al de Mariano Rajoy.

Empès cap a la sinceritat

Sobre aquest últim assumpte, com que Sánchez es resistia a donar noms, Évole, enemic dels sobreentesos que no sap desxifrar tothom, va utilitzar la perícia. Va preguntar, va esperar durant un llarg silenci, i va acabar per empènyer suaument Sánchez cap a la sinceritat: va repreguntar si es referia a César Alierta, el gran patró de Telefónica, com un dels impulsors. Llavors el líder caigut del PSOE va dir que sí, que parlava d'Alierta. Évole va aconseguir la claredat.

Hi ha molta polèmica sobre si el que va dir Sánchez és veritat. Caldria més bon periodisme per arribar a saber-ho. Fins ara l'aportació d'un periodista ha sigut aconseguir que donés aquest testimoni per a qui vulgui creure'l. Amb això Sánchez subratlla que la seva candidatura per a les futures primàries del partit no és una simple qüestió de persones: ell proposa al socialisme espanyol canvis concrets de plantejaments. Això ho sabem gràcies als mitjans de comunicació, hi hagi o no hi hagi conspiracions. Existeix mal periodisme, però també n'hi ha de bo i eficaç. Sense gent com Évole tindríem encara menys de la segona opció.

ALS EE.UU. COM A ESPANYA

Aquest matí hi havia molta gent sorpresa per la victòria de Trump a les presidencials americanes. De fet en un primer moment fins jo mateix m’he sorprès...

Només llevar-me he fet una cosa que no tinc per costum fer: posar la tele per veure qui havia guanyat. En aquell moment, tot i que Trump anava clarament per davant de la Clinton, el cert és que encara no es podia dir qui seria el nou president del país més poderós del planeta.

Després d’aquell primer moment, he pensat: De què ens estranyem si aquí passa el mateix!

Quantes vegades hauré dit que Rajoy és el pitjor president que hi ha hagut a Espanya des de la restauració democràtica. Fins i tot pitjor que Aznar! (Què ja és dir molt...)

He comentat el tema amb la meva dona i finalment li he dit:

-Saps quina és la l’única diferència entre Rajoy i Trump? Què el primer no diu ni piu i a l’altre sé li va tot per la boca...

És veritat. Quan pitjor s’ho passa Rajoy és quan ha de sortir en públic. No és (ni de bon tros!) un gran orador. De fet no és ni un orador. No recordo haver-lo vist improvisar mai. En canvi Donald Trump (lo Pato, com li deia fa dos dies) és tot el contrari. Li encanta ser el protagonista i exterioritza tots els seus sentiments. Com deia ahir la Tarribas: Mentre la Clinton ha de portar a d’altres (com Bon Jovi) per a que hi hagi espectacle, Trump és l’espectacle! I si xalarem! Veureu si xalarem durant els propers 4 anys (o los qué te rondaré morena, perquè si ho arriba a fer bé, és possible que pugui ser reelegit per 4 anys més)

Una altra similitud amb Espanya han estat les enquestes. Si ho recordeu, la majoria de les enquestes que es van fer abans de les eleccions del 26-J es van equivocar estrepitosament: donaven menys avantatge al PP que la que va tenir finalment i pràcticament totes donaven per fet el sorpasso de Podemos al PSOE. Als Estats Units ha passat el mateix. Molt poquetes enquestes donaven per guanyador a Trump i l’avantatge que tenia la Hilària semblava no fer témer pel resultat final.

Però no ha pogut ser! De moment als EE.UU (com a tants d’altres països) les dones hauran de seguir esperant per arribar a la presidència. Prefereixen un home misògam abans que una dona... Aquesta seria una afirmació massa simplista. Segurament no és així, però s’havia d’escollir entre els dos i tal com s’ha dit durant tota la campanya cap dels dos reunia les qualitats necessàries per a ocupar el càrrec. O dit d’una altra manera: els americans havien d’escollir entre el candidat menys dolent.  

Per què ha guanyat Trump? Molt senzill, perquè ha fet un discurs molt populista, aquell que arriba millor a l’electorat, sobre tot a les classes més humils i marginals i més incultes (perquè no dir-ho?) Per això ha guanyat a la majoria dels estats de l’Amèrica profunda., com aquí les dues Castelles, Andalusia, Extremandura... Els estats més rurals i apartats de les grans concentracions humanes...

Aquest matí un company de treball m’ha dit:

Què farem d’Iceta?

I és que ahir ho van comentar: ¿Us imagineu que després del suport d’Iceta a la Clinton durant el discurs de tancament del Congrés del PSC guanyi Trump?

Per aquells més despitats explicaré que Iceta va donar suport primer a Pedro Sánchez i aquest va acabar dimitint i difícilment tornarà a liderar el PSOE i després a Hilary Clinton i ja sabeu que ha passat...

Durant l’esmorzar, un col·laborador d’Antena 3 deia amb sorna:

-El que ara ha de fer Iceta és trucar corrents a Puigdemont i Mas per a recolzar-los...

Els hi ha que són malastrucs... Com la pròpia Hilary...

LO POBLE QUE VOLEM 9-11-2016

 Carrer Murillo. 

De 8 a 9 hi ha una hora, no? 

És el temps mínim que s'hi va estar així aquest vehicle.