dimecres, 16 de novembre del 2016
Donald Trump i la conferència de presidents
JOAN TAPIA
Periodista
¿És coherent demanar més finançament i deixar Catalunya sense representació en un fòrum on plantejar aquestes peticions?
Des de fa uns quants mesos, quan la CUP es va negar a tramitar els pressupostos del 2016, la Generalitat està paralitzada. Primer va ser el xut endavant de Carles Puigdemont: moció de confiança al setembre per guanyar temps i treballar el sí dels antisistema als pressupostos del 2017. Hi va haver un sí de la CUP a la confiança, com demanava Puigdemont, però res de pressupostos, com volia la CUP.
Després va arribar el debat de política general. Puigdemont va prometre «referèndum o referèndum» el 2017. Amb acord amb l’Estat, com exigia Podem, o fora de llei, el fosc objecte de desig de la CUP. Ara sembla que hi ha un preacord per aprovar la tramitació dels pressupostos del 2017 que la CUP discutirà avui, dissabte, en una de les seves assemblees. Per tant, el Govern continua, sis mesos després, presoner dels antisistema. I en el millor dels casos Catalunya no tindrà pressupostos del 2017 fins ben entrat l’any.
I mentrestant, el Govern governa poc. Això sí, es reuneix, Neus Munté fa rodes de premsa; el Parlament, declaracions que són recorregudes, i es preparen manifestacions en contra de les decisions dels tribunals espanyols.
Aquesta setmana la incoherència ha arribat al màxim. Dijous en el congrés mèdic de Girona, el president Puigdemont va demanar a la nova ministra de Sanitat que l’Estat espanyol resolgués «l’infrafinançament crònic, que en els últims anys s’ha agreujat, que pateix el sistema sanitari català». I la ministra Dolors Montserrat, que a la foto estava radiant al seu costat, es va disculpar i va al·legar que quan el PP va arribar al Govern el 2011, la situació era difícil. ¿Estan els dos governs oberts a negociar sobre «les coses de menjar»? ¿S’ha sentit la queixa de Miquel Valls, el president de la Cambra, que la setmana passada va demostrar que la inversió de l’Estat a Catalunya no para de baixar i el 2015 només va ser del 9%, la meitat de l’aportació catalana al PIB?
Miratges i hipocresia
És només un miratge, com el dels perduts en el desert quan creuen divisar falsos oasis. Són només paraules. No d’amor, com les deJoan Manuel Serrat, sinó d’hipocresia. El Govern de Madrid no dóna senyals de canvi i l’independentisme s’alimenta de declaracions altisonants.
Així, dos dies abans de demanar un millor finançament per a la sanitat, Puigdemont va contestar al Parlament a Miquel Iceta que no pensava assistir a la conferència de presidents anunciada perMariano Rajoy. ¿És coherent demanar més finançament i fer ostentació de deixar Catalunya sense representació en un fòrum on plantejar aquestes peticions? Mentrestant, l’expresident Artur Masgravava un vídeo en què afirmava que el triomf de Donald Trumpés positiu perquè demostra que el que semblava impossible es converteix en possible i, com a conseqüència, Catalunya podia independitzar-se.
La gesticulació permanent (que la CUP confon amb la revolució permanent de Lev Trotski) no soluciona res de res. Al deixar la cadira buida en la conferència de presidents, Puigdemont aposta pel que --Mas dixit-- sembla impossible. ¿Això és el més assenyat?
dimarts, 15 de novembre del 2016
EL COS INCORRUPTE D’ESPERANÇA AGUIRRE
Diuen que Franco tenia a la seva habitació matrimonial el braç incorrupte de Santa Teresa d’Avila. Però sembla que aquest no és l’únic braç incorrupte d’una santa. De Santa Tecla, patrona de Tarragona també se’n guarda un. No sé que haurà passat amb l’altre braç de les santes...
Però si penseu que mantenir al llarg dels segles un braç incorrupte és un miracle, per a miracles els de Madrid, una de les comunitats espanyoles amb més corrupció i resulta que Esperanza Aguirre que durant quasi 9 anys (octubre de 2003-setembre de 2012) va ser la presidenta de dita comunitat. Si ho recordeu, la seva elecció va arriba després de la fallida investidura de Rafael Simancas, el líder del PSOE madrileny que havia arribat a un acord amb Izquierda Unida, però el dia de la votació dos diputats socialistes (Eduardo Tamayo y María Teresa Saenz) no estaven presents a l’Assemblea i Simancas no va obtenir els vots suficients per a ser escollit president.
Unes noves eleccions van donar la majoria absoluta al PP i, per tant, la seva Lideressa va passar a ser la nova presidenta de la Comunitat de Madrid.
Molts d’anys després es va saber que Tamayo i Saenz van estar reclosos a una habitació d’un hotel de Madrid pagada per un empresari de la construcció que es va relacionar amb l’entramat de la Púnica, una xarxa corrupta que va escampar els seus tentacles per bona part dels municipis de l’extraradi de la capital.
Quan l’Aguirre va deixar el seu càrrec públic per motius de salut (que compaginava amb el càrrec orgànic de presidenta del PP de Madrid i del que no va renunciar –de fet encara ho és), la va succeir el que va ser al seva ma dreta Ignacio González i que va estar investigar per la propietat d’un àtic de luxe a Marbella. Tot i que s’hi van trobar indicis que podria tractar-se d’un regal en recompensa d’algun favor, la pèrdua de documents i alguna que d’altra argúcia policial, finalment no es va poder provar que fos així.
Però González no va ser l’únic membre d’un govern d’Esperanza Aguirre que va tenir problemes amb la Justícia. Lopez Viejo, que va ser conseller d’Esports, es va vincular a la trama Gürtel, però sobre tot Francisco Granados, durant molts anys el número dos de Dña. Esperanza, sembla que va ser el creador de la Púnica.
Què diu Esperanza Aguirre? Tira pilotes fora. Què ella no sabia res, en alguns casos que no eren de la seva confiança i, per al colmo, que va ser ella qui va destapar la Gürtel.
L’últim cas fosc que afecta a diversos càrrecs vinculats d’alguna manera amb la Lideressa, s’ha sabut fefaentment només fa uns dies, ja que les sospites ja feia anys que planaven sobre els seus caps. És el cas d’espionatge a diversos càrrecs de la Comunitat pagat amb diners públics.
L’actual govern de la Comunitat presidit per la també popular Cristina Cifuentes, ha acceptat que l’any 2008 (en plena guerra interna al PP de Madrid per a veure qui succeiria a Mariano Rajoy que havia perdut dues vegades contra Zapatero)
Aquest cas també esquitxa a Esperanza Aguirre ja que els diners amb els que es van pagar les despeses d’espionatge van sortir del seu govern i el cap jeràrquic dels que van realitzar el control era de l’absoluta confiança de Dña. Esperanza.
Però ella ho segueix negant tot. La merda (perdoneu per l’expressió) l’envoltava de manera permanent, però ella no se’n assabentava del que passava. És tonta la senyora Aguirre? Trobo que no, el que fa és passar-se de llesta.
No sé si alguna vegada la podran involucrar en alguns dels casos que he citat, però mentre li haurem de concedir el benefici del dubte i, per tant, considerar que el seu cos (no només el braç) està incorrupte.
Fins i tot no m’estranyaria que ja difunta, un dia pugés a l’altar com a santa (i fins i tot màrtir d’aquells que la volen malament –entre els que m’incloc-) i que el seu incorrupte cos fos venerat a la catedral de l’Almudena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)