SAN CLEMENTE (Cuenca) 2

Paradoxes de la democràcia

PERE VILANOVA

Catedràtic de Ciències Polítiques de la UB

La democràcia representativa descansa sobre dos mecanismes, les eleccions i, de forma subsidiària, els referèndums, i les dues coses a partir de la legitimitat que dóna el sufragi universal. És la columna vertebral de l'essència del contracte social entre governants i governats. Aquesta descripció succinta de l'essència de la democràcia s'ha basat durant llarg temps sobre la idea no només que aquest mecanisme és intrínsecament positiu, sinó que, d'alguna manera, «la democràcia serà cada vegada més democràtica». Però últimament s'han succeït diversos exemples que estan causant una considerable alarma social. Successives consultes via sufragi universal han produït consternació. Però ¿d'on pensàvem que surten els Trump, Farage, Orbán, Le Pen i altres Berlusconi? Hem comès l'error de posar el focus en les òbvies extravagàncies, idees extremistes, i proposicions socialment perilloses d'aquests personatges, com si haguessin arribat de Saturn, o almenys al poder mitjançant cops d'Estat, supòsit històricament freqüent en què el dictador és el dolent, i la societat, víctima innocent de l'abús.

Però no, estem parlant de supòsits actuals en els quals el creixement i l'enfortiment d'aquests líders és un genuí producte electoral de la voluntat dels ciutadans, o almenys de prou quantitat d'ells per portar un Trump a la presidència dels Estats Units. La consternació és reactiva, i això ha de portar-nos a reflexionar amb molta més exigència, perquè estem de ple en la paradoxa de la democràcia, o, com ha assenyalat un observador, estem en un «moment Goya», quan va pintar El somni de la raó produeix monstres. Per començar, no tenim pla B fora de la democràcia representativa, no tenim altres instruments per fer-los fora del lloc que ocupen que els que permet la llei, i en última instància les següents eleccions, és a dir, tornar als electors. En tots els exemples aquí citats, els ciutadans que tenim per demòcrates raonables no han anat a votar en prou quantitat. En el brexit i a Hongria, simplement es van quedar a casa. A Itàlia, en els seus temps, un de cada tres italians volia literalment serBerlusconi. A França, el creixement de Le Pen fa que Juppé sigui un gegant de la democràcia republicana. I a més a més, en tots aquests casos aquesta dinàmica social deixa un país partit pel mig. En el cas dels Estats Units, en termes no vistos des de la guerra de Secessió. En els mítings de l'altra nit, els que animaven el vencedor eren tots blancs; en els de la derrota, gent de diversos colors amb la desesperació a la mirada.

El diagnòstic és més que preocupant: la democràcia raonable, solidària, basada en una idea positiva del contracte social entre iguals, s'està convertint en cristall de bohèmia. Un parell d'eleccions més, i molts voldran exiliar-se, però ¿on? Només cal veure els líders mundials que més han aplaudit l'elecció de Trump.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. EL PILAR MÉS SOLIDARI

FELIÇ I CONTENT

Avui és un d’aquells dies especials que només posar el peu al terra quan t’alces del llit penses: Quin bon dia tindré avui! Els Sol brillarà radiant, els moixonets cantaran d’alegria... Igual si compro un número de l’ONCE m’acaba tocant i tot... Ah! Però sobre tot, sobre tot, serà bo perquè les Mare de Déus del Santíssim Amor i dels Dolors d’Archidona (del mateix poble que el cipote), així com l’àngel Marcelo tornaran a tenir feina i Jorge Fernández Díaz no haurà d’acomiadar-los, tal com va parodiar dijous passat el programa Polònia.

Avui ha de ser el dia en que el Congrés, gràcies a les abstencions de C’s, però sobre tot del PSOE, escolliran a l’exministre de l’Interior para ocupar el càrrec de president de la Comissió d’Exteriors del mateix Congrés. D’Interior a Exteriors, com aquell que no vol... Què així, a priori, un es pregunta: Què tindrà que veure el pixar amb el beure? El mateix: Què tindrà que veure Interior amb Exteriors?

Però el més greu de tot és que només fa uns dies el plenari del Congrés va reprovar a Fernández Díaz per haver conspirat juntament amb el cap de l’oficina antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso en contra d’alguns polítics catalans, d’un dels partits que va nomenar a de Alfonso per al càrrec. D’això se’n dir tenir l’enemic a casa i segurament baix del llit o dintre de l’armari... (ja m’enteneu) I ho va fer amb els vots favorables del PSOE i C’s, els mateixos partits als que ara no els importa que pugui ostentar un altre càrrec rellevant.

Els experts en la matèria (jo no ho sóc) es pregunten si al PSOE no se’n assabenten del que està passant... Si realment són un partit d’esquerres...

Jo me pregunto una altra cosa:

-No serà que els dirigents principals del PSOE tenen una doble militància? A la butxaca dreta de l’americana el carnet del PP i el del PSOE... També a la butxaca dreta... Ja fa anys que a l’esquerra no els ni queda res!

Els ciutadans (militants o no socialistes, votants o no socialistes) ens preguntem els motius d’aquesta deriva ideològica. Si quan amb la seva abstenció van recolzar de forma implícita Rajoy per a ser President del Govern d’Espanya van dir que no era un xec en blanc i que a partir d’aquell moment exercirien un ferri control de l’executiu, sembla que aquelles paraules sé les ha acabat emportant el vent.

Menys mal que ahir, amb tota la resta de l’oposició. van donar carpetada a LOMCE, una llei d’ensenyament que segons algunes autonomies envaïa competències d’aquestes.  

Explicava aquest matí Pepa Bueno al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que com a president de la Comissió d’Exteriors haurà de volar molt i visitar molts països... Però ho farà molt ben acompanyat. Com sabeu igual les Verges com els angles volen i podran acompanyar Fernández Díaz durant els seus desplaçaments.

No sé si coneixeu l’acudit:

Passava un avió i el xiquet li pregunta al para:

-Aquest és l’avió del rei?

-No fill meu. Si fos l’avio del rei portaria dos motos davant i dos darrere...

L’avió de Fernández Díaz el coneixerem perquè anirà acompanyat per dues Verges al davant i Mercelo pel darrere...  

Si heu arribat fins aquí, sapigueu que el PSOE ha rectificat i sembla que veti que Jorge Fernández Díaz ocupi llocs de responsabilitat. 
Rectificar és de sabis? La-lo-rai-lo-lai-lo, lo-rai-lo-lai-lo!!