John Fitzgerald Kennedy, un dels polítics més carismàtics i influents del segle XX va dir adreçant-se al seu poble:
-No preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica.
Aquesta frase és pot extrapolar a totes les nacions, a tots els pobles i per extensió a tots els ciutadans.
Sovint veig conformisme per tot arreu, com si les coses no anessin amb ells, com si els problemes dels ciutadans s’arreglessin sols, sense caler fer res. Després ens estranyem de que Rajoy no faci res... Si està reflectint el caràcter d’una gran part dels espanyols... (inclosos els catalans)
Però el més trist de tot és que, damunt, fem culpables a aquells que miren per solucionar els problemes del col·lectiu i no volen entendre que si s’aconsegueix millorar alguna cosa, ells també acabaran beneficiant-se. Les conductes incíviques i intolerants solen estar a l’ordre del dia. Dos exemples:
-Com sabeu, la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! continua tallant setmanalment l’N-340 per a demanar la gratuïtat de l’autopista, però també lluitar per l’anta sinistralitat de la nacional que creua el nostre territori. El temps màxim dels talls ha estat de 40 minuts. Els veïns que acudeixen al tall ho fan de forma desinteressada i no hi treuen cap benefici personal. Tot i això, de tant en tant es produeixen queixes d’alguns usuaris als que els hi és imprescindible passar per allí en aquell precís moment i no poden esperar-se uns pocs minuts.
-Un exemple prou semblant el vaig viure el dia 31 de desembre, mentre s’estava fent la cursa solidària de Sant Silvestre. Un cotxe que baixava per l’avinguda de Catalunya es va haver d’esperar per a deixar passar els participants que venien pel carrer Amèrica. Com portava pressa, no es va poder esperar i en sortir esperitat, va estar a punt d’emportar-se’n a un per davant.
Per tant, considero, que quan algú m’ataca a les xarxes socials dient-me coses com cansino o sinó tinc d’altra feina que publicar fotos sobre consultes incíviques, que si sóc un polític frustat, etc. quan publico fotos normalment relacionades amb la circulació i la brossa, entenc que només sóc un més dels pocs tontos que volem canviar el món per a millor.
Com que tinc una manera de pensar i, per moltes crítiques que pugui rebre no crec que aconsegueixi ningú que la canviï, hi ha actituds de determinades persones que me grinyolen (què voleu que us digui?) i no puc entendre com a algú pot arribar a cansar-se de veure fotos meves publicades per les xarxes socials que només pretenen consciencia als meus conciutadans de la situació d’Amposta i no els cansi veure les illes de contenidors amb bosses de brossa pel terra i tota mena de deixalles. O com sé poden justificar actituds intolerants de molts de conductors que deixen el seu cotxe allà on els hi dóna la gana (literalment) sense que els hi passi pel cap ni per un moment que amb la seva actitud poden estar perjudicant als altres, sobre tot a aquells més febles socialment parlant (persones amb problemes de mobilitat, xiquets i resta de vianants)
També me’n he adonat de que alguns, amb la seva actitud, pretenen que no es visualitzin els problemes que té Amposta. Si no surten a les xarxes socials, no existeixen... Si aconsegueixen desactivar-me semblarà que tot millora de sobte. Fins i tot m’han arribar a suggerir que fotografiés aquelles coses que es fan bé... Fer bé les coses no hauria de ser l’excepció, sinó la norma i l’objectiu de tothom.
Ja sabeu que l’apartat de denúncia que publico diàriament a la Via Augusta, es diu, després d’haver canviat un parell de vegades de nom, Lo poble que volem. I el títol, desgraciadament, me dóna la raó tots els dies. Mentre hi hagi gent que trobi cansino el que faig, justifiqui allò que, al menys des del meu punt de vista és injustificable o que posin el nivell de tolerància precisament en els seus propis actes, Amposta no canviarà, com no ha canviat des de fa dècades... Tot i el canvi d’estil de l’equip de govern amb l’alcalde al capdavant (o al menys això és el que vull creure...)
Per tant, si realment vols que Amposta canviï, posa’t les piles i fes alguna cosa que no sigui voler matar el missatger. De palmeros ja n’hem tingut prou durant els diferents governs de CiU.
