 |
| El Poble Nou. |
El Periódico d’ahir dimarts 31 de gener, portava un extens reportatge sobre els efectes del canvi
climàtic a Catalunya i el centrava a una zona que ens és ben coneguda: El delta
de l’Ebre.
Tot i que la
majoria de les previsions indiquen que el Delta de l’Ebre té els seus dies
comptats, sembla ser que ningú vols posar remei al problema.
No és el mateix
que algú es morís de mort natural a que ho faci per manca de suport de les
institucions. En aquest cas no seria mort natural sinó una assassinat en tota
regla.
La setmana
passada Cuatro, segurament vàreu
veure el programa Volando voy de Jesús Calleja dedicat al Delta de l’Ebre. Tots aquells que ens l’estimem tenim
goig quan alguna televisió dedica uns minuts a donar a conèixer la problemàtica
que pateix el delta des de la construcció dels grans envasaments riu amunt i
que retenen la pràctica totalitat dels sediments que van formar el Delta.
Que baixi l’aigua
pel riu és molt important, ja que ajuda a mantenir l’ecosistema deltaic: aus,
peixos, vegetació... Però que arribin sediments ho és tan o més, ja que d’ells
depèn la pròpia supervivència del Delta.
Al programa de
Jesús Calleja van sortir el biòlegs Carles Ibáñez i Meritxell Jardí que formen
part d’un ampli projecte per a fer aportacions de sediments al Delta. Només que
ho pensis una mica, és de pura lògica. Si coneixes la problemàtica del Delta
segur que tu també ho havies pensat, el problema és com fer-ho i amb quins
mitjans fer-ho.
Quan els biòlegs
expliquen a Jesús Calleja que la solució passa per enviar al menys 1 milió de
tones de sediments retingudes als pantans a través dels canals de reg per a que
acabin dintre dels arrossars, Calleja els hi pregunta:
-I quin cost té?
Meritxell Jardí
li respon amb una altra pregunta:
-Quin valor sé li
dóna al medi ambient per a que continuï el delta cap avant...
Jo encara us faig
una altra pregunta:
-Quin valor té el
Delta globalment? Quantifiqueu el preu de les persones que hi viuen, dels seus pobles, urbanitzacions, xalets, casetes, magatzems,
dels camps de cultiu, el Parc Natural, el valor paisatgístic, els moixons, la
vegetació, les infraestructures, l’economia que es genera al voltant de tot
això, etc. Quan encara hi pot haver solució, no trobeu que al menys val la pena
intentar-ho?
Però malauradament
no tothom ho veu així. Un dels problemes més grans és l’enemic que tenim a
casa. Aquells que tot i que han nascut i han crescut al delta, el veuen com un
negoci a curt termini.
Fem una mica de
mirada retrospectiva. Quan es va produir la darrera gran batalla en contra el
transvasament de l’Ebre (aproximadament entre els anys 2000 i 2005) no tothom
ho veia de la mateixa manera. Hi havia polítics del territori favorables al Pla
Hidrològic Nacional. Per conviccions o per seguidisme del seu partit. Me dona
igual ja que el resultat és el mateix.
Però no només
això, sinó que a sobre van posar tots els pals a les rodes que van poder per a
desmotivar als que estàvem lluitant per a impedir el transvasament des de la
seva posició dominant: estic parlant del govern de Catalunya, dels governs d’ajuntaments
del Delta, de les comunitats de regants...
Desgraciadament
la gent oblida fàcil i tot i que alguns ajuntaments van canviar de color
polític, en algun cas (pocs tot s’ha de dir), els que manaven per aquella època
han tornat al poder.
I què fan ara?
Posar en dubte les solucions que es volen posar en practica desqualificant elsseus responsables als qui anomenen literalment chupópteros.
Com a veí del Delta,
sento vergonya de tots aquells altres veïns que en lloc de fer pinya per
assolir l’objectiu de preservar el nostre territori intenten entorpir qualsevol
iniciativa que es prengui al respecte.
