TARIFA 10

Puigdemont i la democràcia espanyola

JOAN TAPIA

Periodista

Al president li sobra rauxa i li falta no només seny sinó memòria històrica

El president de la Generalitat va llançar ahir una arenga contra la democràcia espanyola, que, va dir, està malalta i té un error estructural que ve de lluny: no es va fer neteja en la Transició. Carles Puigdemont va ser agressiu, i té la seva lògica, perquè és públic i notori que per al separatisme el judici del 9-N és el tret de sortida d’una revolta permanent que ens portarà per la via directa al referèndum unilateral.

Anem per parts. És cert –ho va dir Miquel Iceta– que un judici així no té precedents a Europa, però tampoc abunden els països en què els governs fan cas omís dels tribunals. I té gràcia que el president independentista renyi Inés Arrimadas perquè Ciutadans ha passat de ser socialdemòcrata a liberal, quan el seu partit no solament ha mutat de catalanista del peix al cove a separatista, sinó que ha canviat de nom i fins i tot ha expulsat el seu pare fundador. A Puigdemont li sobra rauxa i li falta no només seny, sinó memòria històrica. ¿No recorda que algun alcalde de Franco va acabar de conseller amb Convergència?

Sí, la democràcia espanyola està una mica malalta quan el seu Govern es va veure impel·lit a demanar al Tribunal Constitucional la il·legalitat d’una consulta participativa que es presentava amb molta pompa però sense cap efecte jurídic. I quan després de tolerar-la –tot i la prohibició– per evitar l’escàndol que algun cos policial hagués de retirar urnes, va incitar la querella per venjar-se que la consulta tingués més èxit del previst –en part per la publicitat que li va brindar la prohibició– i del fet que Artur Mas comparegués en roda de premsa per assaborir la seva victòria.

El Govern del PP no ha sabut pair i afrontar l’onada de desafecció que va produir a Catalunya la sentència parcial contra l’Estatut. I el pitjor: no ha volgut rectificar i redreçar les coses des que va guanyar les eleccions el 2011. Sí, la democràcia té seriosos problemes, perquè bona part de la Catalunya que el 1978 va estar –amb Miquel Roca i Jordi Solé Tura al capdavant– en el pacte de la Constitució té ara com a nord la desconnexió.

Però la malaltia no ni ha únicament en l’antic partit de Fraga, alguns dels dirigents del qual –Aznar inclòs– van votar contra la Constitució, sinó també en els conversos a l’independentisme. Voler transformar unes eleccions autonòmiques en plebiscitàries és molt estrafolari. Encara més proclamar que s’ha guanyat un plebiscit amb el 47,8% dels vots.

I ara Puigdemont i Mas es declaren en rebel·lia de carrer, però després Mas recita una falòrnia davant el tribunal: que en va ser el màxim responsable… però no va desobeir. Tot va ser obra dels voluntaris. No ho criticaré, perquè Mas té dret a voler tornar a ser president de la Generalitat. Però és una explícita confessió que ni ell es creu que la independència ja es pugui tocar amb els dits. Si fos així, declararia que va desobeir ben a consciència i estaria en òptimes condicions per disputar la presidència de la República Catalana.

Puigdemont té raó. La democràcia espanyola ha emmalaltit de poca serietat. A Madrid i a Barcelona.

EL FOLLONERO

Eneko.

Jordi Évole es va donar a conèixer per al gran públic al programa Una altra cosa que presentava i dirigia l’Andreu Buenafuente. El paper que tenia encomanat Jordi Évole era el de follonero (d’aquí l’apel·latiu), ja que, des del públic, solia intervenir en moments puntuals del programa per a dir la seva; normalment coses que podríem considerar com a políticament incorrectes.

Però on va rebre gran notorietat com a professional de la televisió va ser al programa Salvados de la Sexta que dirigia i presentava. Évole, el Follonero, sempre s’ha caracteritzat per tractar les notícies amb rigor i independència i dir coses que la majoria de periodistes no s’atreveixen a dir, tot i que estic segur que molts ho pensen. De no ser la Sexta, seria molt difícil que tingués un programa com el que condueix amb la llibertat de dir el que pensa a qualsevol altra cadena televisiva.

Dissabte, durant la gala de Volem acollir que va emetre TV3, Jordi Évole també va dir el que pensava, tal com ho fa sempre... Va dir que el problema d’acollir o no, no és de competències, sinó d’incompetències...Ah! Xiquet el què has dit!!! A un ampli sector de Junts pel Sí (al que li suposo quatre afaitades...) no els hi va agradar gens. Un dels que primers que van manifestar la seva indignació va ser Gabriel Rufián... Ell que amb les seves actuacions al Congrés com a diputat d’Esquerra que és no ha ferit mai cap sensibilitat... Un, quan cobra per la feia que fa, ha de saber estar a les dures i a les madures, és a dir, a de poder criticar, però també ha de saber encaixar les crítiques quan aquestes no li són favorables. Rufián es va donar a conèixer a les xarxes socials i, sembla ser, que les seves opinions solien ser sempre molt encertades i punyents. Com el dard que va etzibar dissabte Èvole als polítics...

Eneko. 

L’eurodiputat Ramon Tremosa va anar molt més enllà i va qualificar Èvole de manipulador sense fronteres i sectari... Personalment no conec Ramon Tremosa. L’he vist algunes vegades per televisió i sé que va substituir l’Ignasi Guardans a les llistes de CiU a l’Europarlament. Militant de CDC va abandonar el partit per discrepàncies amb la direcció per haver pactat amb el PP quan encara no ostentava cap càrrec electe. Anys més tard va tornar al ramat i el partit li va agrair portant-lo a Europa... Quan sento paraules com les que li va dir Tremosa a Évole, només puc dir una cosa (i en castellà): Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces...  

També Llach, un dels participants a la gala de dissabte, va voler posar cullerada i va respondre a Èvole dient-li una cosa així: Quan siguem independents ho podrem solucionar...  

No dubto ni per un moment que quan siguem independents Catalunya hi guanyarà molt. No és el mateix que ens governin des de Madrid que des de Barcelona... Sobre tot per als de Barcelona i la seva àrea metropolitana... Ara bé, qui pensi que quan això passi, Catalunya es convertirà amb una mena de país de les meravelles, està del tot equivocat... Problemes en seguirem tenint, sobre tot aquells que coms els habitants de les Terres de l’Ebre estem vivint lluny d’on es prenen les gran decisions del país i tenim una densitat demogràfica molt menuda. Qui es cregui que per ser independents s’acabaran els xorissos d’aquest país, encara està més equivocat que abans.  

Eneko. 

Un país, per menut que sigui, sempre té problemes. De vegades d’autosuficiència, d’altres vegades de gestió o econòmics... O ves a saber què... Si governa un partit de dretes (digues-li liberal si vols) les classes treballadores tindran, si fa o no fa els mateixos problemes que ara.

Entenc que tots aquells que sou seguidors incondicionals dels partits que avui en dia governen la Generalitat ho pugueu veure més de color de rosa que jo... Fins i tot aquells que ja teniu una edat i que, com jo, visquéreu la dictadura, la transició i esteu vivint l’anomenada democràcia... Ho entenc. Però igual és que no us heu posat a analitzar mai la majoria de coses que us envolten i el comportament d’una bona part de la classe política que tenim...

Mentrestant, esperant el dia que arribi la independència, persones com Jordi Évole o els voluntaris anònims que de forma interessada ajuden els refugiats retinguts per la Unió Europea, seran els meus ídols!

Per cert, dissabte anem a la manifestació de Barcelona a cridar: VOLEM ACOLLIR!!

T’ho perdràs?    

LO POBLE QUE VOLEM 14-02-2017

Carrer Sebastià Juan i Arbó.

Bossa abandonada. Sembla que està de moda...