QUALSEVOL DIA POTS PRENDRE MAL

Eren sobre 2/4 de 7 de la tarda d’ahir. En passar per davant de l’estació de busos vaig veure un cotxe de la policia local aparcat just darrere d’un autobús.

A la part de davant de l’autobús, dos policies locals s’estaven mirant uns senyals de transit visiblement deteriorats: el primer doblegat i el segon completament tallat.

No ha segut fins aquest matí que ho he anat a veure.  Les evidències eren clares. Un cotxe havia pujat a la vorera i sé les havia emportat pel davant. La rodera deixada sobre la vorera així ho testificava.

Només espero que no prengués mal ningú. Per aquella zona quasi sempre hi ha algú esperant el bus o caminant. Però qualsevol dia algú prendrà mal de veritat i després ens lamentaré... Com passa sempre.  

Si vas a volver al PSOE, pide que tu camino sea largo

DAVID TORRES

Desde que lo descalabraran a golpe de telepizza, Pedro Sánchez emprendió un viaje iniciático con la finalidad de tomar el pulso al socialismo patrio y acabar recobrando los mandos del partido. Podría parecer que los dos objetivos son el mismo, pero no: no sólo son dos distintos sino que son antitéticos. El primero florece en la calle, entre cigarrilos mal liados y pensiones que no llegan a fin de mes; el otro, en los sillones de consejeros de las hidroeléctricas y en los pasillos de Ferraz, junto a abrazos que concluyen en puñaladas por la espalda. Varias décadas de baronazgo, zapatetas y felipismo irredento lo atestiguan. Sánchez iba dándose baños de militancia para lintentar quitarse el tufo a traición de la gestora, ese olor andaluz a fritanga que no se va ni a tiros.

Nadie puede bañarse dos veces en el mismo río pero, aunque Ángel González diga lo contrario, sí que puede meterse dos veces en el mismo lío. Para tomar impulso, Sánchez se ha ido hasta Sudáfrica, un periplo tal vez demasiado largo pero es que tiene que hacer tiempo antes de retornar a casa. Odiseo tardó unos veinte años en volver a Ítaca, la mitad guerreando ante los muros de Troya y la otra mitad haciendo turismo de aventura por el Mediterráneo. Por el camino, esquivó monstruos, cegó cíclopes, desoyó el canto de las sirenas y, sobre todo, folló mucho. Una vez satisfecha la libido, llamó a las puertas de su palacio disfrazado de mendigo y se dedicó a cotillear cómo iban las cosas en su ausencia. Mal, iban mal, querían hacerle la cama en los varios sentidos de la expresión. Al final empaló a los pretendientes uno por uno, recobró a Penélope y regresó al trono de Itaca.

A Sánchez no le faltan ganas ni monstruos con los que luchar, pero sí varios detalles para completar este circuito mítico. Para empezar, le faltan varios años de destierro, y para terminar, le sobra un cruce de Polifemo con Penélope que se lo quiere comer vivo entre tapa y tapa. Entre la Escila del susanismo y el Caribdis del felipismo, Sánchez ha optado por irse bien lejos, a visitar la celda de Nelson Mandela, donde le han sacado una buena tanda de fotos. No en vano, Robben Island es uno de los principales centros turísticos del postureo político, apenas igualado por la estatua de Abraham Lincoln en Washington y la tumba de Olof Palme en Estocolmo.

En su Democracy Death Tour, Sánchez ha hecho suya la solemne bandera de pana del psocialismo, la misma que apartan a un lado cuando toman el poder y que en seguida recogen cuando vienen mal dadas. Sin ir más lejos, la semana pasada han presentado una proposición en el Congreso para que la podre del Caudillo sea extraída del Valle de los Caídos. Se les ha ocurrido ahora que están en la oposición, aunque podían haberlo hecho durante cualquiera de las legislaturas de las que han disfrutado en los pasados decenios, algunas de ellas con mayoría absoluta. El PSOE siempre intenta regresar al socialismo: el problema es que todavía no ha ido.

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

No es pot negar que el nou equip de govern d’Amposta, després de més d’un any i mig al càrrec, està treballant per a canviar algunes coses. Es podrà discutir que si en més o menys encert, però si ens fixem detingudament en la seva obra de govern, serà fàcil adonar-nos-en de que coses que governs anteriors marcaven com a impossibles, el nou equip encapçalat per Adam Tomàs les han fet possibles.

Uns exemples. Comprar el Centre de Rehabilitació del carrer Amèrica i pel qual es pagaven més de 12.000 euros mensuals de lloguer amb dret a compra, que és el que finalment s’ha fet. També s’ha comprat l’antic Sindicat, a l’avinguda de la Ràpita i que tot i que encara no sé sap quin ús sé li acabarà donant, seria un bon lloc per a construir un nou hotel d’entitats, ja que la vida associativa a la nostra ciutat segueix creixent a bon ritme i es precisen nous equipaments per a donar cabuda a les diferents entitats. Durant la campanya electoral de 2011, CiU es va treure del barret un nou CAP que, finalment, ara, després de quasi 6 anys, ha vist com començaven les obres a l’agulla entre els carrers Sebastià Juan i Arbó i passeig dels Xipresos.  

Però a Amposta sé segueixen fent tota mena d’actes: lúdics, culturals, esportius... Alguns d’ells de llarga tradició (festes majors, fira de mostres), d’altres no tant (Carnaval, Festa del Mercat a la Plaça) i d’altres molt més recents (com la Runners Series que es van fer només fa uns dies o el Food truk que es va fer l’any passat i que sembla que aquest any es repetirà)

La Runners Series es tracta d’una cursa a peu per diferents carrers d’Amposta, entre els quals l’avinguda de la Ràpita i el carrer Tarradellas. Tal com es fa en casos com aquests, s’anuncia amb molta antelació la data, l’horari i el traçat. Tot i que com és habitual, no tothom se’n assabenta del fet... Es comprensible.

El que més costa d’entendre és la poca paciència i comprensió d’alguns. El dia següent, un restaurant de la zona es queixava per haver tallat el carrer justament a l’hora dels esmorzars... Com si la clientela no hi pogués accedir caminant...

Però encara més polèmica ha portat l’avançament d’una setmana del Carnaval. He escoltat molts comentaris al respecte:

-A veure per què han hagut d’avançar-lo una setmana...?

El motiu (tot i que ningú m’ho ha dit de forma oficial) és perquè el proper cap de setmana sé celebra la Festa de la carxofa; o sigui, aquest any hi ha coincidència entre aquesta festa i el Carnestoltes.

Diumenge vaig anar a la carnisseria del barri per a comprar alguna cosa per a menar-nos-la d’entrant. La propietària estava parlant del tema amb una clienta. Vaig voler posar-hi cullerada...

-Però què més dóna... Si el Carnaval cada any cau en una data diferent... –li vaig dir-.

-Sí, ja ho sé... Jo me queixo perquè la propera setmana els xiquets faran festa al cole dos dies i els tindré per casa...

Però això no passa tots els anys, que els mestres fan dos dies de festa la setmana següent al Carnaval... I sinó els fan aquesta setmana, els faran una altra, ja que hi tenen dret.

Després d’això, arribo a la conclusió que hi ha molta gent que es queixa per queixar-se. Serà perquè acostumen a votar partits de diferent color al que governa Amposta o serà per un altra cosa que no acabo d’endevinar...

I no, abans de que algú ho pensi, no és el mateix... Jo me queixo pels comportaments incívics de molta gent, però no per coses com les que acabo de comentar.   

LO POBLE QUE VOLEM 25-02-2017

Avinguda de Catalunya. 

Aparcat en doble fila... 

Per manca d'aparcament no serà.