LA VIA AUGUSTA

dimecres, 5 d’abril del 2017

El Cercle censura Puigdemont i Rajoy

Periodista

L'entitat afirma que sense respecte a la legalitat no hi ha res democràtic

En els seus gairebé 60 anys de vida, el Cercle d'Economia -entitat mixta d'empresaris i professionals- ha defensat l'obertura democràtica, l'economia de mercat, la concertació social, la personalitat catalana i el procés europeu. I ho ha fet amb optimisme, perquè intuïa que les seves anàlisis anaven en el sentit de la història, i amb un gran equilibri perquè és una entitat plural. El seu fundador, Carlos Ferrer Salat, va ser després president de la CEOE, i el seu primer secretari, Narcis Serra, vicepresident socialista. No es pretén atacar sinó construir consensos.

La nota de la setmana passada suposa un cert canvi. Primer per la brevetat. És més un semàfor vermell que una proposta. Segon, perquè malgrat la correcció de formes, la nota transmet preocupació, cansament i fins i tot amarga censura sobre el rumb de la política catalana els últims anys.

Censura en primer lloc al Govern català i a l'independentisme. La nota recorda que ja el novembre del 2015 va mostrar preocupació, perquè implicava trencar la legalitat vigent, davant la cèlebre declaració del Parlament de Catalunya que va seguir a les eleccions "plebiscitàries". I afirma que ara vol posar "encara més èmfasi, ja que s'accentua el deteriorament de la nostra vida institucional". Per això, conclou amb una frase rotunda i inequívoca: "Res és democràtic si vulnera el principi fonamental de compliment de la legalitat, essencial per ordenar la convivència en qualsevol país avançat".

El Cercle ha volgut deixar clar -sense cap ambigüitat- que discrepa totalment d'un full de ruta que resumeix quan diu que "l'alternativa de situar-nos al marge de la legalitat emergeix amb força".

Però el Govern català no és l'únic censurat. La nota no pretén repartir culpes perquè la clau és subratllar l'obligat respecte a la legalitat, però el Govern central també rep una estirada d'orelles. Així recalca que "el conflicte català és de naturalesa política" i que conseqüentment es necessita "una negociació transaccional, més enllà de la retòrica, sovint vàcua, del diàleg, perquè només assumint èxits i renúncies mútues és possible assolir un acord estable".

MISSATGE SUBLIMINAL

És una nota oportuna la vigília d'un viatge de Rajoy per parlar d'infraestructures en què el missatge subliminal serà que no hi ha cap conflicte polític justificat perquè el Govern espayol, un cop superada la crisi, invertirà en infraestructures. Està bé recuperar la inversió pública a Catalunya, que ha caigut al 9% del total, la meitat de l'aportació al PIB, però el problema no acaba aquí.

I també és útil perquè ahir la CUP va escenificar una espècie de miniassalt a la seu del PP. L'independentisme ha de saber que no n'hi ha prou de condemnar el fet, com va fer amb rapidesa Marta Pascal. No és assenyat deixar el Govern català a mercè d'un grup antisistema.

Els últims anys de convulsió, el Cercle, amb dos presidents diferents, Anton Costas i Joan Josep Bruguera, ha posat en relleu que la societat civil pot tenir veu pròpia.

dimarts, 4 d’abril del 2017

EMBOLICA QUE FA FORT

De Ferreres, al Periódico.

Que els pressupostos generals de la Generalitat de Catalunya acabarien al Tribunal Constitucional estava cantat fins i tot des d’abans d’aprovar-se ja que tant el Consell de Garanties Estatutàries (òrgan depenen del propi Govern català), com els lletrats de la Mesa del Parlament, j havien advertit que destinar una partida per a fer una consulta (tot i no s’especifica quina consulta), seria inconstitucional. No obstant, tant el govern, com els grups independentistes del Parlament (JxS i les CUP) fent cas omís als dos dictàmens, van decidir tirar-los endavant sense treure el polèmic apartat.

I no és que me sembli malament que vulguin tirar el carro pel pedregar. De fet no me fa ni fred ni calor... Però el que sí que els demanaria és CO-HE-RÈN-CIA, ja que me sembla que alguns dels parlamentaris i membres del govern no ho acaben de tenir clar. Si es decideix desobeir, es desobeeix i sinó s’han atendre a les conseqüències i no anar esquinçant-se les vestidures com va fer per exemple l’Oriol Junqueras.

No sabria concretar quan se va dir, si abans o després de que el PP portés els grans comptes catalans davant el TC, però es va dir que, en tot cas, el veredicte del TC no afectaria a la resta dels pressupostos.

No obstant, Junqueras, el vicepresident econòmic va fer tot un al·legat sobre el fet que el PP havia portat davant el TC els pressupostos més socials quan no havia portat mai els pressupostos de les retallades...

Des del meu punt de vista no me sembla gens procedent els discurs de Junqueras. Tot i que els seus estudis potser no siguin els més apropiats per a estar al front de l’economia catalana (és llicenciat en Història Contemporània i doctor en Història de l’Economia), el considero una persona de vàlua i que, de ben segur s’ha sabut rodejar d’experts en la matèria i que per tant, no hauria de sortir per embolicar la troca com me sembla que va fer la setmana passada.

Si, con diuen, el TC només dictaminarà sobre la partida reservada a fer la consulta i no sobre la resta, és evident que el nostre Govern podrà aplicar sense cap tipus de problema la resta de les partides, ja siguin socials, culturals, al desenvolupament, la cooperació o les que siguin... Què pretenia Junqueras amb les seves declaracions? Enganyar a la ciutadania? Acontentar el sector independentista?

Per una altra banda, vaig llegir que s’obligarà a tots els consellers que, de forma explícita donin suport als referèndum... No n’hi ha prou que implícitament l’acceptin? O és que saben que hi ha algú que és reticent?

Tot i es diu que no es pot donar res per fet, me pensava que tots els membres de l’actual Govern català ho tenien clar i que no hi havia fissures entre els seus membres.

Bé, en tot cas me va sorprendre la notícia de que si no donaven suport expressament a la consulta cessarien com a consellers. Potser sigui una forma més d’embolicar la troca i anar generant notícies per a que sembli que s’està fent molt quan a l’hora de la veritat s’estan donant pals de cec a tort i a dret sense aconseguir els resultats desitjats.