 |
| Casa família Zaragoza. |
Sí. Junts pel Sí, les eleccions de la teva
vida, el govern dels millors... ERC i PDeCAT, els dos partits que conformen el
grup més gran del Parlament català van dir que volien fer una campanya cap el
referèndum en positiu. Us en he donat tres exemples. Semblava que volien deixar
enrere picabaralles i qualsevol aspecte que pogués entorpir el que ells anomenen procés.
Fins i tot el globus del Sí que utilitza l’ANC des de fa mesos, a part de ser l’opció
que demanaran per al referèndum de l’1-O, també aniria en el mateix sentit.
No. Però tal com s’està apropant l’1-O, la
data fixada per al referèndum, sembla ser que s’estan posant nerviosos i comencen a veure fantasmes en lloc del que,
des del meu punt de vista és simplement la realitat.
Durant aquests darrers dies l’ase dels cops ha
estat el Periódico de Catalunya, tot per fer públic que el passat mes de maig
la policia catalana havia rebut un avís (ja sigui de la CIA, ja d’una altra
agència d’intel·ligència) sobre un hipotètic atemptat a Barcelona. Els màxims
comandaments dels Mossos van decidir no donar-li més importància perquè, segons
ells, l’avís era de baixa intensitat.
Tants comentaris, articles i mems s’han
publicat després d’aquella notícia apareguda el passat dijous que potser ningú
se’n recorda ara de que el 18 d’agost ja va iniciar-se una companya de
desprestigi contra el Periódico perquè a algú li va ferir la sensibilitat la
foto de la portada on s’hi podien veure diverses persones estirades al terra i
aparentment sense vida, tot i que no se’n podia identificar cap. El propi autor
de les fotos va haver de sortir a donar explicacions. Recordo que aquells dies
va circular un post on es dia que molts ajuntament catalans havien decidit
donar-se de baixa de subscriptors del rotatiu perquè es van indignar amb la
foto. És que hi ha un punt de control on sé reben aquest tipus de notícies?
-Vull
donar-me de baixa de subscriptor del Periódico, a qui ho he de dir?
-T’has
d’adreçar al servei de subscripció del diari...
-Sí,
això ja ho sé, però a qui més ho he de comunicar per a que en prengui bona
nota...?
L’independentisme, després dels seus líders i
la seva màrtir, sembla que busquen algú per a donar-li les culpes si el procés
fracassa i aquest algú té noms i cognoms com per exemple l'Enric Hernández director del Periódico o el periodista de la Sexta Jordi Evole.
Potser. No puc dir (bàsicament perquè no tinc
ni crec que hi hagin xifres fiables) si l’independentisme perd embranzida o no.
Potser sí... I dic això perquè com ja vaig dir temps enrere, la gent està cansada.
Dilluns dia 11 ja farà 5 anys des de que Mas va deixar enrere el tradicional nacionalisme
de CiU i es va abraçar, juntament amb la majoria dels seus, la nova fe. 5 anys
són molts anys... Més d’una legislatura, més del temps que transcorre entre
dues Olimpíades o dos mundials de futbol.
I el pitjor de tot és que no es veu una sortida
clara al que pot passar a partir de l’1-O. Darrerament hi ha hagut gent que m’ho
han preguntat: Què
trobes que passarà? Com si jo tingués una bola de cristall per
endevinar el futur...
Potser sé celebrarà un referèndum força
semblant al que ja vam viure el 9-N de 2014. O potser no. Al llarg del dia d’avui
he escoltat algunes declaracions de membres del govern espanyol on entreveien
la possibilitat d’actuar contundentment contra els membres del Govern. Fins i
tot s’està parlant d’inhabilitacions...
Me quedo amb la petició de l’Ada Colau que li
ha demanat a Rajoy que deixi celebrar el
referèndum per a que sigui un altre 9-N i que després presenti propostes per a
Catalunya.
Me quedo aquesta petició, però després tampoc
crec que hi hagi una sortida. Sóc molt pessimista, la veritat!
