 |
| De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Ferreres una vegada més el més gran!
dijous, 21 de desembre del 2017
L'ACUDIT DEL DIA 21-12-2017
Ferreres una vegada més el més gran!
LA FOTO DEL DIA 21-12-2017
Voteu en consciència!
El que no passarà el 22-D
ENRIC HERNÁNDEZ
Ni les urnes indultaran Puigdemont, ni hi haurà independència unilateral. Ni Catalunya podrà ser governada d'esquena a la meitat dels catalans
Després dels estralls del procés sobiranista, les eleccions eren l’única via transitable, el mal menor. El president va tenir una oportunitat d’or per dissoldre el Parlament just després de l’1-O: encara recents els hematomes pels cops policials i ferida en el seu orgull la massa independentista, la victòria electoral hauria sigut inapel·lable. Carles Puigdemont també hauria pogut firmar el decret en l’últim moment, evitant que el 155 prengués cos; els seus no el van deixar. Sempre és tard per plorar sobre la llet vessada.
Desdibuixar la suspensió de l’autonomia catalana amb una immediata crida a les urnes va ser un tret d’astúcia per part de Mariano Rajoy, ja que la instauració d’un llarg protectorat a Catalunya plantejava seriosos problemes d’execució i no s’hauria considerat democràtica, ni als ulls dels catalans ni als de la comunitat internacional. Llàstima que la subtilesa del moviment no es veiés corresposta per l’acció de la fiscalia, que va facilitar l’empresonament de mig Govern. Ni pels que a cavall del 155 van rescatar les obres de Sixena dipositades al Museu de Lleida com si fossin un botí de guerra. Ni per una Junta Electoral que persegueix paraules, llaços i colors amb ardor digne de causa més democràtica.
Tenim, amb tot, males notícies per als utòpics: amb les eleccions d’aquest dijous, sigui quin sigui l’escrutini definitiu, no n’hi haurà prou per resoldre l’anomenat problema català. Tan profundes són les arrels del conflicte, i tan purs els recels mutus, que el 22 de desembre encara estarà tot per fer.
Perquè no, no és cert que per restituir el president n’hi hagi prou amb votar el president. Les urnes no amnistien de les responsabilitats penals, que només competeixen als tribunals. Puigdemont haurà de triar entre la presó i l’estranyament; la bandera de la seva investidura, efectista, és només un emotiu esquer electoral.
Tampoc és veritat que una victòria electoral, fins i tot amb una majoria absoluta independentista, catapulti Oriol Junqueras d’Estremera al Palau de la Generalitat. El líder d’ERC potser podrà aconseguir l’acta de diputat, però amb un judici a les portes per greus delictes la presidència queda lluny del seu abast.
I no, un eventual Govern independentista no podrà «fer República», tret que aquesta sigui una metàfora buida. Els límits de la unilateralitat, tantes vegades negats, són des del fiasco de la DUI una realitat irrefutable. O la CUP abdica de la seva pulsió rupturista, o el sobiranisme no podrà formar govern.
Una altra quimera irrealitzable és que el triomf d’un partit constitucionalista, o fins i tot una derrota per la mínima del moviment independentista, aixequi l’acta de defunció del procés. Catalunya no pot ni ha de ser governada d’esquena a la meitat de la població que avui somia amb la secessió, de la mateixa manera que mai va haver de ser administrada menyspreant l’altra meitat. Curar la ferida oberta entre els catalans exigirà dels nostres polítics altura de mires, renúncies i molta, moltíssima empatia. En cas contrari, l’enquistament del conflicte acabarà per devastar Catalunya.
Ni les urnes indultaran Puigdemont, ni hi haurà independència unilateral. Ni Catalunya podrà ser governada d'esquena a la meitat dels catalans
Desdibuixar la suspensió de l’autonomia catalana amb una immediata crida a les urnes va ser un tret d’astúcia per part de Mariano Rajoy, ja que la instauració d’un llarg protectorat a Catalunya plantejava seriosos problemes d’execució i no s’hauria considerat democràtica, ni als ulls dels catalans ni als de la comunitat internacional. Llàstima que la subtilesa del moviment no es veiés corresposta per l’acció de la fiscalia, que va facilitar l’empresonament de mig Govern. Ni pels que a cavall del 155 van rescatar les obres de Sixena dipositades al Museu de Lleida com si fossin un botí de guerra. Ni per una Junta Electoral que persegueix paraules, llaços i colors amb ardor digne de causa més democràtica.
Tenim, amb tot, males notícies per als utòpics: amb les eleccions d’aquest dijous, sigui quin sigui l’escrutini definitiu, no n’hi haurà prou per resoldre l’anomenat problema català. Tan profundes són les arrels del conflicte, i tan purs els recels mutus, que el 22 de desembre encara estarà tot per fer.
Perquè no, no és cert que per restituir el president n’hi hagi prou amb votar el president. Les urnes no amnistien de les responsabilitats penals, que només competeixen als tribunals. Puigdemont haurà de triar entre la presó i l’estranyament; la bandera de la seva investidura, efectista, és només un emotiu esquer electoral.
Tampoc és veritat que una victòria electoral, fins i tot amb una majoria absoluta independentista, catapulti Oriol Junqueras d’Estremera al Palau de la Generalitat. El líder d’ERC potser podrà aconseguir l’acta de diputat, però amb un judici a les portes per greus delictes la presidència queda lluny del seu abast.
I no, un eventual Govern independentista no podrà «fer República», tret que aquesta sigui una metàfora buida. Els límits de la unilateralitat, tantes vegades negats, són des del fiasco de la DUI una realitat irrefutable. O la CUP abdica de la seva pulsió rupturista, o el sobiranisme no podrà formar govern.
Una altra quimera irrealitzable és que el triomf d’un partit constitucionalista, o fins i tot una derrota per la mínima del moviment independentista, aixequi l’acta de defunció del procés. Catalunya no pot ni ha de ser governada d’esquena a la meitat de la població que avui somia amb la secessió, de la mateixa manera que mai va haver de ser administrada menyspreant l’altra meitat. Curar la ferida oberta entre els catalans exigirà dels nostres polítics altura de mires, renúncies i molta, moltíssima empatia. En cas contrari, l’enquistament del conflicte acabarà per devastar Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)