 |
| Un acudit de Ferreres de l'any 2014. |
Fins fa una mica més de dos anys, a Mas de
Barberans havien guanyat sempre els socialistes. Era igual que les eleccions
fossin municipals, generals, autonòmiques, europees o de la cooperativa del
poble. A les municipals per exemple, la candidatura del PSC sempre ha guanyat
per majoria absoluta i això ha fet que des del restabliment de la democràcia
tots els alcaldes fossin socialistes: primer l’amic Norberto Acisclo,
posteriorment el també amic Paco Subirats i, finalment un altre amic i a més
company de treball durant un bon grapat d’anys Josep Lleixà.
Però res dura sempre i aquesta ratxa
socialista es va trencar el 27-S de 2015. Llavors vaig pensar que en
presentar-se en coalició CDC i ERC (Junts pel Sí), a part d’independents i si a
sobre tenim en compte les especials condicions d’aquelles eleccions, vaig
trobar fins i tot lògic que el PSC perdé aquelles eleccions.
Però és que el passat 21-D va tornar a perdre
i aquesta vegada els hereus de Convergència i Esquerra sé van presentar per
separat. A Mas de Barberans el passat dijous va guanyar ERC amb un 27.64%, seguit
de molt prop pel PSC (26,78)
De totes formes al PSC de Mas de Barberans li
queda l’honor d’haver obtingut el percentatge de vot més alt de tota Catalunya.
Abans d’iniciar-se el procés, si bé és cert
que Convergència solia arrasar per tot el territori, principalment a les zones
rurals, el PSC treia un resultats acceptables a moltes poblacions importants i
fins i tot pobles. El PSC era el partit de referència de l’esquerra i aquells
que els votàvem, a part de sentir-nos d’esquerres, també ens sentíem catalans.
És molt trist dir-ho però ara mateix el PSC no
és el partit referent de l’esquerra, així com tampoc és un partit catalanista,
tot i que alguns dels meus companys que l’han votat s’ho puguin sentir.
Des de que Iceta lidera el partit, el PSC s’ha
quedat al mig del no res. Ideològicament no sé sap bé on està i si a sobre
alguns dirigents i simpatitzants acudeixen a les manifestacions per la unitat d’Espanya,
ja me direu a mi...
M’agradaria que a partir d’aquestes eleccions
s’obrís un debat real sobre on està i cap on vol anar. És evident que l’espai
del centre sol ser l’ambigüitat política i un partit que va néixer d’esquerres
no pot abandonar els seus ideals i valors.
Durant la campanya Iceta estava content perquè
veia que les enquestes li donaven un resultat més que acceptable. Després d’aturar
la caiguda en picat, deia que aquestes eleccions eren les de la recuperació.
Però l’única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions després de que
acabi el recompte de vots. Finalment van ser uns 50.000 vots més que les
darreres eleccions. Si tenim en compte que aquesta vegada la participació va
ser força superior a la de fa dos anys, a part de que Junts per Avançar que sé
presentava en coalició amb el PSC va treure llavors uns 200.000 vots i tot i
que aquesta vegada ha tret un diputat més, sé pot afirmar que el PSC segueix submergit
al pou de la indiferència política.
Un partit que vulgui tenir futur i aspiri a
governar ha de tenir una base social amplia i nodrir-se de saba nova, és a dir,
de joves que sé sentit atrets pel compromís social, valors i ideologia que
representa i el PSC de se fa molt, fallen precisament per aquesta base: els joves
no sé senten atrets pel que avui representa el PSC.
https://eleccions.ara.cat/parlament-21d/resultats/municipi/43/77/99/9/mas-de-barberans
https://eleccions.ara.cat/parlament-21d/resultats/municipi/43/77/99/9/mas-de-barberans
