dissabte, 30 de desembre del 2017
Presidència 3.0, no gràcies
ARGELIA QUERALT
Si es canvien les regles de joc a posteriori i 'ad personam' s'estarà trencant el principi de seguretat jurídica i també el d'igualtat
La nova aventura en la qual pretén embarcar-nos Carles Puigdemont és que acceptem una presidència 3.0. Aquesta possibilitat no és sostenible ni des del punt de visa jurídic ni polític. El reglament del Parlament permet que es pugui formalitzar l’accés a la condició plena de diputat a través d’un procediment escrit, no presencial. Així doncs, Puigdemont i altres diputats electes fugits a Brussel·les i els diputats electes que estan en presó provisional poden accedir al seu càrrec sense dificultat.
Ara bé, la condició de diputat comporta una sèrie de drets i prerrogatives, però també de deures, d’entre els quals cal destacar haver d’assistir als debats i a les votacions del ple i de la comissions de les quals siguin membres. De moment, aquests deures no podran ser complerts per tots ells. En tot cas, com a diputats sí que poden ser proposats per a la investidura per la persona que ostenti la presidència del Parlament.
Autorització judicial
Els presos preventius necessiten una autorització judicial per poder anar al debat d’investidura, ja sigui en condició de candidats o bé de mers diputats. Donada l’especialitat que revesteix un debat d’investidura, és probable que el magistrat els la concedeixi. No obstant, un cop hagi començat la legislatura, no concedirà permisos per assistir als debats i votacions propis del funcionament ordinari del Parlament. Si no, es trencaria el sentit de la presó provisional.
Els diputats que són a Bèlgica no necessiten autoritzacions. Seria diferent si decideixen tornar i s’executa l’ordre de detenció que pesa sobre ells. El més probable és que una vegada posats a disposició judicial, el magistrat també decreti presó provisional.
Ara arriba la pregunta clau: ¿la persona que se sotmet a la investidura ha de ser físicament al Parlament? Crec que la resposta només pot ser afirmativa: la normativa aplicable indica que el candidat presentarà el seu programa de govern a la Cambra, la qual cosa, d’acord amb una interpretació sistemàtica, només pot ser entesa també com a la Cambra: aquesta és l’única interpretació sostenible en un sistema de representació política com el nostre.
Si als nostres legisladors se’ls passés pel cap fer algun tipus de canvi que permetés una investidura a distància, estarien vulnerant els més bàsics principis de l’Estat de dret democràtic. La ciutadania va anar a votar sota una sèrie de premisses jurídiques (i sota la promesa de Puigdemont que tornaria). Si es canvien les regles de joc a posteriori i ad personam, s’estarà trencant el principi de seguretat jurídica (i el d’igualtat, per cert). Així mateix, es conculcarien les funcions de control polític que el Parlament ha d’exercir sobre el president i el seu Govern.
Per a un altre article deixaré el fet que la immediatesa i el lideratge diari que requereix la presidència d’una autonomia són incompatibles amb viure a l’estranger... i amb estar privat de llibertat.
Si es canvien les regles de joc a posteriori i 'ad personam' s'estarà trencant el principi de seguretat jurídica i també el d'igualtat
Ara bé, la condició de diputat comporta una sèrie de drets i prerrogatives, però també de deures, d’entre els quals cal destacar haver d’assistir als debats i a les votacions del ple i de la comissions de les quals siguin membres. De moment, aquests deures no podran ser complerts per tots ells. En tot cas, com a diputats sí que poden ser proposats per a la investidura per la persona que ostenti la presidència del Parlament.
Autorització judicial
Els presos preventius necessiten una autorització judicial per poder anar al debat d’investidura, ja sigui en condició de candidats o bé de mers diputats. Donada l’especialitat que revesteix un debat d’investidura, és probable que el magistrat els la concedeixi. No obstant, un cop hagi començat la legislatura, no concedirà permisos per assistir als debats i votacions propis del funcionament ordinari del Parlament. Si no, es trencaria el sentit de la presó provisional.
Els diputats que són a Bèlgica no necessiten autoritzacions. Seria diferent si decideixen tornar i s’executa l’ordre de detenció que pesa sobre ells. El més probable és que una vegada posats a disposició judicial, el magistrat també decreti presó provisional.
Ara arriba la pregunta clau: ¿la persona que se sotmet a la investidura ha de ser físicament al Parlament? Crec que la resposta només pot ser afirmativa: la normativa aplicable indica que el candidat presentarà el seu programa de govern a la Cambra, la qual cosa, d’acord amb una interpretació sistemàtica, només pot ser entesa també com a la Cambra: aquesta és l’única interpretació sostenible en un sistema de representació política com el nostre.
Si als nostres legisladors se’ls passés pel cap fer algun tipus de canvi que permetés una investidura a distància, estarien vulnerant els més bàsics principis de l’Estat de dret democràtic. La ciutadania va anar a votar sota una sèrie de premisses jurídiques (i sota la promesa de Puigdemont que tornaria). Si es canvien les regles de joc a posteriori i ad personam, s’estarà trencant el principi de seguretat jurídica (i el d’igualtat, per cert). Així mateix, es conculcarien les funcions de control polític que el Parlament ha d’exercir sobre el president i el seu Govern.
Per a un altre article deixaré el fet que la immediatesa i el lideratge diari que requereix la presidència d’una autonomia són incompatibles amb viure a l’estranger... i amb estar privat de llibertat.
divendres, 29 de desembre del 2017
TABÀRNIA I EL SECESSIONISME CATALÀ
Tot i que ahir dia dels innocents van ser
moltes les bromes que van fer servir Tabàrnia, el fet en si no és broma, tot i
que el seu contingut pot sonar a conya que de fet és el que és.
El nom de Tabàrnia va començar a sonar fa uns
dies, després de les eleccions del 21-D. Tabàrnia seria una gran regió que inclouria,
més o menys les dues grans àrees metropolitanes de Catalunya. La de la part de Barcelona
seria la Tabàrnia Baixa i la de Tarragona la Tabàrnia Alta. No me pregunteu
perquè és així perquè no ho sé.
Com sabeu, per tota aquesta gran àrea de la
Catalunya central i mediterrània va guanyar majoritàriament C’s. Llavors algú
va pensar: Si Catalunya se’n vol anar d’Espanya, per què aquests vast territori
que ha votat no a la independència, no se pot independitzar de Catalunya? La
proposta té la seva lògica, no trobeu?
Se tracta només és una idea fantàstica sense
cap possibilitat de prosperar, tot i que hi ha gent que s’han cregut que és una
proposta política en tota regla.
Suposo que només es tractava de llançar la
idea per a veure com reaccionava el sector més independentista i si veurien amb
bons ulls que una part del territori català s’independitzés d’una hipotètica
Catalunya independent.
Tot i la fantàstica idea (fantàstica de
fantasia no d’extraordinària) vull recordar que dintre de Catalunya hi ha
moviment separatistes. Estic parlant de la Vall d’Aran, un territori que té
trets diferencials com per exemple la llengua.
Tornant al camp de la fantasia, la mateixa nit
electoral, una vegada se van conèixer els resultats definitius i en veure que
ERC va guanyar amb claredat a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la
Ribera d’Ebre, va córrer per les xarxes socials la idea d’independitzar el
nostre territori.
Aquesta idea no és nova. De fet ve de molt
lluny. El concepte de la quinta província catalana amb capital a Tortosa ve de
temps remots. No sabria concretar més. Vull recordar que a principis dels segle
XX Tortosa era la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants només pel
darrere de Barcelona i Tarragona.
De vegades, degut a l’oblit que ha patit el
territori històricament, també s’ha proposat (tot i que d’una manera molt
informal) que en lloc de ser la quinta de Catalunya podria ser la quarta de l’Aragó.
No fa tants anys, de fet sobre uns 15, quan
les comarques de l’Ebre defensaven el riu en contra del Pla Hidrològic Nacional
ideat pel govern d’Aznar i veient que el govern presidit per Pujol no estava al
nostre costat, vam ser molts (entre els quals m’incloc) que vam dir que la
millor solució per al nostre territori seria la independència respecte als
altres territoris de Catalunya. Històricament, les comarques de l’Ebre sé
situen dintre del que s’anomena la Catalunya Nova conquerida pel comte Berenguer
IV allà pel segle XII.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)