SIURANA DE PRADES 1

¿Què fem amb el florero?

ENRIC HERNÁNDEZ

Vist el farol de Puigdemont, o investidura o eleccions, ara JxCat i ERC negocien com donar-li una sortida digna

S'ha acabat la impostura. La negativa de Roger Torrent a simular una estèril (i punible) investidura i l'abatuda confessió del candidat ("Això s'ha acabat. Ens han sacrificat") han desvelat el secret més mal guardat: Carles Puigdemont ni és ni serà president de la Generalitat.

ERC sempre ho va saber. I el PDECat. I fins i tot el minvant nucli d'acòlits que li donen suport. Però ningú gosava verbalitzar-ho, i encara menys dir-l'hi a la cara. Fins que ell mateix l'hi va confessar a Toni Comín en una confidència privada que, inopinadament, va quedar a la vista de tots... en una sala plena de càmeres de televisió. Inexplicable.

Des que Telecinco va difondre dimecres els missatges de Puigdemont, les sempre tenses relacions entre Junts per Catalunya i Esquerra, paradoxalment, s'han dulcificat. Vist el ‘farol Puigdemont’ -investidura o eleccions-, a la fràgil ‘guàrdia de corps’ de l'aspirant li han abaixat els fums, mentre emergeix el possibilisme postconvergent i els republicans superen els seus complexos.

L'amenaça d'una repetició electoral segueix sobre la taula, però ja gairebé ningú té ganes de jugar a la ruleta russa. Per primera vegada en molt de temps, en la (mal avinguda) família independentista remeten els impulsos suïcides.
Paper ornamental

Aparentment hi ha voluntat de reorientar la negociació, anteposant el programa i la composició del Govern (per entendre'ns, el repartiment del poder) al futur paper de l''expresident'. "Si arribem a un acord, ja veurem on posem el florero", resumeix de manera gràfica i cruel un dels negociadors. La presidència "simbòlica" de l'autoexiliat Puigdemont, apuntada des de la presó per Oriol Junqueras, és la més digna de les opcions valorades.

Perquè -que es desenganyin els crèduls-, exercir una funció ornamental és a tot el que pot aspirar Puigdemont. Ell mateix va traçar el seu destí quan va deixar la "república catalana" sense fer i va fugir a Brussel·les per burlar la justícia. Els que el 21-D es van creure la bola que votant-lo facilitaven el seu retorn tenen dret a estar enfadats, però no amb els que sempre alertem que una mentida mil vegades repetida no es converteix en veritat.

CAP A L'INFINIT I MÉS ENLLÀ...

Bon dia!! 

A PROPÒSIT DE LES OLIVERES MIL·LENÀRIES

Els premis aconseguits. 

Una de les notícies més negatives per al nostre territori d’aquesta darrera setmana ha estat l’espoli de oliveres mil·lenàries d’una finca del terme d’Ulldecona. Desgraciadament no és la primera vegada, però personalment me pensava que aquest tema ja estava superat des de feia anys.

Tal com recordava no fa gaires dies al meu blog la Via Augusta, una de les primeres campanyes de conscienciació sobre la necessitat (i prioritat) de conservar les oliveres mil·lenàries (o monumentals si voleu) del terme d’Ulldecona es va fer durant la primavera de l’any 2000 quan la revista Raïls publicada pel Centre d’Estudis d’Ulldecona va editar un monogràfic sobre aquest tema.

La Farga I de l'Arion. 

Jo mai he estat un estudiós, però si una persona que amb els meus articles busco crear opinió i sensibilitzar els meus lectors sobre aquelles coses que me preocupen i la conservació del nostre ric patrimoni tant natural, com cultural ha estat sempre entre les meves prioritats.

Pocs mesos abans, sobre la tardor de 1999, vaig fer arribar al Parlament de Catalunya un escrit (precisament el que se va publicar al número 15 de la revista Raïls) sobre l’espoli d’oliveres que patia el nostre territori. Aquest escrit on preguntava com es podien protegir les oliveres mil·lenàries per a evitar l’espoli va ser llegit pel llavors diputat Josep Maria Simó i contestat pel Conseller d’Agricultura que molt provablement era Francesc Xavier Marinon que ho va ser fins el 29 de novembre d’aquell mateix any. La resposta del Conseller no va ser gens aclaridora i se va limitar a dir que a Catalunya ja es protegia diversos exemplars d’arbres que per la seva condició tenien la consideració de monumentals, tal com passava amb les Fargues I i II de la partida de l’Arion d’Ulldecona que ho van ser l’any 1997.

L’any 2006 sé va constituir formalment la Mancomunitat de la Taula del Sénia formada per diversos municipis de les comarques del Nord de Castelló, Sud de Tarragona i també del Matarranya aragonès. Aquest ens va ser clau a l’hora d’elaborar un inventari que incloïa les oliveres monumentals dels diferents termes municipals (Ulldecona, el municipi que més ne té, la Jana, Calig, Alcanar, Godall, la Sénia, etc.)

Mesurant un dels troncs. 

Però malgrat tots aquests passos en positiu que s’han fet al llarg d’aquests anys, sembla que estem on estàvem vint anys enrere ja que com s’ha vist, empreses com Cultius Ponç de Sant Celoni (Barcelona) poden espoliar amb tota impunitat el nostre patrimoni natural només que un propietari desaprensiu s’avingui a vendre els seus exemplars. En aquest cas ni la intervenció de l’Ajuntament d’Ulldecona ni de plataformes de defensa del territori com Salvem lo Montsià han pogut fer res per aturar-lo. Sembla que la cobdícia humana no tingui límits en determinades persones.

A l'interior del molí de la Creu.

Els catalans ens agrada presumir de societat avançada respecte als nostres conveïns de la resta dels territoris espanyols, però de vegades te’n adones que no n’hi ha per a tant... Al País Valencià l’espoli que s’està fent a Ulldecona no s’hauria pogut portar a terme ja que allí si que hi ha una llei que protegeix les oliveres monumentals. Potser algun polític català s’ho hauria de fer mirar... No serà que no han tingut temps per a fer-ho...

I què es pot fer? Sobre tot molta pedagogia. La pedagogia és la base fonamental per a conscienciar la nostra societat sobre aquelles coses que, en aquest cas, s’han de preservar per a que les futures generacions les puguin gaudir.

Lluís Porta donant explicacions els alumnes. 

Precisament aquest matí he tingut l’enorme plaer de poder acompanyat els alumnes de segon de primària del Col·legi Públic Nostra Senyora de l’Assumpció de Vinaròs que amb els seus professors i la seva directora al capdavant han visitat les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i posteriorment el molí de la Creu de la Galera. Tant la finca com el molí són propietat de la família Porta Ferré. Lluís Porta, un dels fills d’aquesta família és qui ens ha fet d’amfitrió i ha donat una lliçó magistral sobre les oliveres, la seva procedència i conservació, així com sobre l’elaboració de l’oli.

La sortida d’avui s’inclou dintre d’un seguir d’activitats que estan portant a terme les xiquetes i xiquets del col·legi de l’Assumpció de Vinaròs per a conèixer de prop tot el món de les oliveres i l’elaboració de l’oli, un dels aliments basics de la nostra dieta mediterrània.  

Segurament, a partir de l’aprenentatge que estan rebent, aquestes xiquetes i xiquets ja no se mostraran indiferents quan sentiran parlar d’oliveres monumentals.