MÉS TRANSVASAMENTS

De tant en tant s’ha d’anar recordant la pintada premonitòria que des de ja fa uns anys hi ha a una paret a l’entrada d’Amposta per als qui venen de la Ràpita: Tajo => Múrcia; Ebre => Múrcia; Amazones => Múrcia? De moment, el govern socialista que encapçala Rodríguez Zapatero pareix que ja no descarta els transvasaments i ara en vol fer un des Càceres a Múrcia. Per línia recta deuen d’haver uns 500 quilometres. Es suposa que l’aigua l’extrauran del riu Guadiana per a transportar-la fins a l’assedegada Múrcia.
Els transvasaments, a l’igual que l’extracció d’aigua dels pous, com els que es volen fer a Vinallop, etc., són possibles solucions per a solucionar la manca d’aigua d’altres indrets. Però no són solucions “intel•ligents”. L’aigua dels rius, com la des aqüífers, és la que és i al final, s’esgotarà o no ni haurà la suficient ni per a les necessitats de les zones d’on es traurà aquesta aigua.
Una vegada més hi ha que tornar a “predicar” la nova cultura de l’aigua: estalvi i reutilització. A més d’altres solucions com l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja i, si s’escau, desalinitzadores. Però aquesta deuria de ser la última solució a la manca d’aigua. Espanya és el que és i cada vegada més, un desert. De vegades sento dir que els integristes musulmans voldrien recuperar el Al Andalús, ja que era el “jardí" dels seus dominis. Però l’Andalusia actual ja no és la del segle XV!
Encara que pugui saber mal als nostres pagesos, l’aigua que es gasta en l’agricultura és desmesurada. Els camps de cultius que hi ha a la vora del riu tenen tot el dret del món a poder regar. Però portar l’aigua a distàncies més llunyanes té un sobre cost massa elevat. De no ser per les subvencions públiques, a més de pagar les despeses de les infrastructures, farien que els productes agraris no fossin rendibles davant la competència d’altres de fora.
Els països mediterranis sempre han tingut una agricultura pròpia. A moltes zones, de secà. Des de petit sempre he vist l’olivera, la vinya i el garrofer com els conreus més tradicionals i extensos. Després, el pagès, va voler diversificar els seus productes i va fer horts, presseguers i tarongers on abans hi havia vinya i, fins i tot, oliveres. Els nous conreus necessitaven una quantitat molt més gran d’aigua. I es van fer pous... I ara ni amb els pous és suficient! I cada cop hi ha menys pagesos. Una “regla de tres” molt difícil d’explicar. Així que, per finalitzar, cal fer-se la pregunta: Serà l’aigua del canal Xerta diu Sénia per a regar les terres del Pla de la Galera? O serà, com defensa la PDE, un transvasament cap al N de Castelló? I també: Quin serà l’ús que se’ls hi vol donar als pous de Vinallop?