La tenacitat de Jordi Gilabert, Juan Ramón Vicent, Fermín Morales, José Franch i els germans Josep i Agustí Bertomeu, finalment es veu compensat. Però no van estar sols. Llavors, com anys després, centenars de persones es van manifestar per preservar el Delta de l’Ebre (popularment conegut con la Ribera) contra les agressions de gent sense escrúpols en busca del propi benefici.
Així, el 4 d’agost de 1983, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava el decret de creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Només havien passat 39 dies des de l’inici de la mobilització popular contra la dessecació de les anomenades “Basses del Canal Vell”, pel propietari de la finca “La Bombita”, el torero Torres. L’objectiu era obtenir més terra per poder-hi plantar arròs.
Evidentment, després de 25 anys, el Parc Natural del Delta de l’Ebre ha evolucionat molt. Fins i tot han passat 3 directors i cada un d’ells ha intentat posar el seu granet de sorra per millorar la tasca de conservació del medi natural i les seves activitats lúdiques, recreatives i, sobre tot, divulgatives. Però cometríem una injustícia si oblidéssim als tècnics, guardes i la resta de personal que fan possible el seu funcionament, així com tots els voluntaris que, de forma interessada, participen cada cop que se’ls precisa.
Però que és el Parc Natural del Delta de l’Ebre? És una extensió de terreny de 7.736 Ha. que ocupa gran part de les dues ribes del delta del riu: 5.316 al hemidelta dret i 2.420, a l’esquerre. S’han inclòs dintre d’aquest territori les illes del riu, les llacunes, les basses, els aiguamolls, superfícies ermes, etc. També s’han creat ecomuseus com el de Deltebre i la Casa de Fusta, antiga casa importada des del Canadà l’any 1926 i que servia de refugi de caçadors, molt a prop de la llacuna de l’Encanyissada, entre Amposta, Sant Jaume d’Enveja i el Poble Nou del Delta.
La principal tasca del Parc Natural, com s’ha dit, és la conservació del medi natural. Per això porta a terme una sèrie d’activitats encaminades a la conservació de la flora i la fauna autòctones. A les seves instal•lacions es reprodueixen aus en perill d’extinció i es curen d’altres animals ferits, la majoria de vegades per l’acció de l’home de forma directa o fortuïta. També es fan estudis sobre les migracions d’aus, amb el corresponent anellat per fer-ne el seguiment des de diversos punt del món. Des de fa uns anys, s’ha fet famós l’anellat de flamencs, possiblement una de les espècies més carismàtiques del delta. Sobre aquestes aus cal dir que, sense ser autòctona del delta, des de l’any 1992 s’han establert a la zona, la qual cosa vol dir que hi ha trobat un hàbitat adequat i amb garanties de seguretat y alimentàries per a poder viure i reproduir-se en total llibertat.
Per tot el territori del parc s’han col•locat estratègicament una sèrie de miradors per poder observar sense ser molestades les diferents espècies d’aus, que són, sense cap mena de dubte, els animals més abundants i vistosos. Entre les més emblemàtiques cal destacar les diverses espècies d’ànecs, les fotges, els martinets (també de diverses espècies, etc.) Però no només hi ha aus. També hi ha peixos (“tenques”, anguiles, silurs –un peix que pot arribar a 3 metres de llarg, que és originari de centre Europa i Àsia i que va ser introduït a l’Ebre-, etc.), rèptils (tortugues i serps), amfibis (granotes i gripaus), mamífers (llúdries, eriçons, rates d’aigua...) i també invertebrats.
Malgrat tot, el Parc Natural del Delta de l’Ebre segueix sent un gran desconegut. És cert que el turisme ha arribat amb força a la zona atrets per un paisatge i una gastronomia difícils de superar. L’oferta és gran i variada: des de passejades amb bicicleta per poder gaudir tranquil•lament de la natura a viatges amb creuer riu amunt i riu avall per observar l’Ebre des d’un altre punt de vista i contemplar el bosc de ribera i les diferents illes que es troben al llarg del trajecte, passant per les infinites platges de fina sorra. Tot això complementat amb una excel•lent oferta gastronòmica (amb restaurants a qualsevol indret) i residencial. Aquí, les cases de pagès (pioneres a la província de Tarragona) s’han complementat amb diversos hotels de tres estrelles per als més exigents (Deltebre i el Poble Nou del Delta). Però només un reduït nombre d’aquests visitants passen per les instal•lacions del parc a interessar-se per les seves activitats. Encara que si que el visiten amb freqüència els estudiants en les seves estades a les cases de colònies.
De totes formes, només un retret. Un dia, un dels guies del parc, mentre realitzàvem una de les activitats que porten a terme al llarg de l’any, un recorregut amb vaixell per l’Ebre, ens deia que “Si el riu s’hagués inclòs dintre del parc natural, haurien desaparegut totes les amenaces de transvasament”. Així que cal convertir aquest desig en la propera fita a assolir!
(Aquest article també el podeu llegir a Vinaròs News)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada