NACIONALITZACIONS

L’actual crisi global ha fet que els principals països abordin el tema de les “nacionalitzacions” de bancs. Però també podria ser que es nacionalitzessin altres tipus d’empreses com companyies d’assegurances, automòbils, etc. Si més no, que els diferents estats entressin a formar part del seu accionariat en un percentatge més o menys importat, però important a la fi.
Aquest “concepte” de “nacionalització” m’ha fet recordar que, “el que no ha fet el socialisme democràtic (per diferenciar-lo d’altres tipus de socialismes, com el que existia a la Unió Soviètica-, ho farà el capitalisme.
M’explico. Amb la victòria de Felipe González l’any 1982 amb una aclaparadora majoria absoluta (202 diputats, sinó recordo malament), es parlava que es podria nacionalitzar la banca. Si més no, les caixes d’estalvis, ja que, d’alguna manera, ja eren públiques. Les caixes d’estalvis no han tingut mai accionistes, per tant, mai han cotitzat a la borsa. Per la qual cosa és impossible que entre capital d’altres grups empresarials. En canvi, si que passa al contrari, es a dir, que capital de les caixes pugui formar part del capital d’altres companyies que si que cotitzen en borsa. O fins i tot, el que ha fet la Caixa, crear un holding empresarial que si que cotitza en borsa, però salvaguardant sempre l’entitat d’estalvis pròpiament dita.
Tornant a l’any 82, tot donava a entendre que, el socialisme espanyol, acabaria agafant el control de totes les caixes d’Espanya, agrupades en la Confederació Nacional de Caixes d’Estalvis. L’època, econòmicament parlant, tampoc era gaire bona. Tot just intentàvem sortir d’una crisi econòmica, que ens els darrers anys de la UCD, s’havia incrementat, juntament amb la crisi política (dimissió de Adolfo Suárez, cop d’estat de Tejero, Milans del Bosch, Armada i companyia, presidència del govern de Calvo Sotelo, etc.) Finalment no hi va haver cap tipus de nacionalització...
En canvi ara, fruit d’aquest capitalisme ferotge que ens ha portat a una de les crisis financera (crec que és millor aquest terme que el d’econòmica) més importants de la història (fins i tot que la del crash de 1927 de la borsa de Nova York), s’està parlant de nacionalitzar els bancs que tinguin molts més problemes abans de que aquests facin fallida i esdevinguin conseqüències d’una major magnitud.
I per que dic pitjor que la de Wall Street? Perquè avui és coneixent molt millor tots els mecanismes necessaris per a sortir-ne. Es veritat que no es va evitar i aquí si que cal culpar els diferents governs, tant dels Estats Units com els d’Europa, inclosa Espanya. Però ara es treballa plegat i encara que, finalment, només es vagin posant pedaços sobre la marxa, al menys evitaran mals molt més greus.