EL CANVI D’HORA

Antiga central d'Electrica del Ebro a Amposta.

El canvi d'hora és una d’aquelles coses excepcionals que no passen desapercebudes per a ningú, ja que tothom l'ha de canviar, al menys, del seu rellotge.

Diuen que ho fan per estalviar electricitat... I jo em pregunto: No hi ha d’altres maneres per estalviar electricitat que no sigui canviant l’hora dues vegades a l’any?

I tant que sí! Una bona manera d’estalviar seria abaixar el preu de la llum. Ja sé que els empresaris del sector hi posarien mil i una excuses i parlarien de costos, de canons, de tarifes i no sé quantes coses més... Però no penseu que el cost que acaba pagant l’usuari està sobredimensionat? I si les empreses energètiques es conformessin en guanyar la meitat del que ara estan guanyant o ¼ part... Què passaria? Automàticament es podrien abaixar els costos de quasi tot, ja que d’una manera o d’una altra, la llum afecta a totes les indústries, a tots els comerços, a tot el sector serveis, a totes les llars...

Que la llum s’apugi constantment i res es pugui fer per evitar-ho li cal agrair a José Maria Aznar que va privatitzar ENDESA l’any 1998. No obstant, això no vol dir que de no haver-ho fet ell, abans o després no ho hauria fet un altre govern. Però va ser ell.

Recordareu que a la major part de Catalunya FECSA era l’encarregada de subministrar l’electricitat, però aquesta companyia va ser absorbida per ENDESA en dues vegades els anys 1991 y 1996 (o sigui, només dos anys abans de privatitzar-se)

A part dels pilotassos que es donen quan es privatitza alguna empresa de les dimensions d’ENDESA, on es paguen molts diners en comissions i s’obtenen beneficis extraordinaris, encara hi ha altres formes d’estalvi.

Mireu, no cal anar molt lluny. Només cal que doneu un cop d’ull a la premsa i segur que veure-ho que parla de l’operació Púnica que va esclatar dilluns principalment al radi de Madrid i on el principal detingut va ser Francisco Granados, exnúmero 2 d’Esperanza Aguirre.

Una vegada es va acabar el negoci del totxo, els més espavilats van veure negoci en el sector elèctric. Així, per a que els ajuntament poguessin estalviar de la seva despesa corrent, van promoure estudis d’eficiència energètica. Mentre les empreses encarregades feien els estudis, n’hi havia que s’omplien les butxaques a la vegada que també omplien les dels alcaldes i altres càrrecs municipals. Potser per una part s’ha estalviat en el cost de la factura de la llum, però per l’altra s’ha hagut de pagar una milionada per aconseguir-ho.

No sé si el vostre ajuntament ha pres alguna mesura per estalviar energia, però el meu sí. A Amposta es va contractar a una empresa d’enginyeria i estudies mediambientals per tal de que fes un estudi al respecte. Suposo que va apuntar més d’una solució, però la més visible és l’apagada de pràcticament la meitat dels focus dels carrers i places. Imagino que arribar a una solució així no deu de ser massa difícil...

I què em dieu de les renovables? Per què el govern de Rajoy els hi ha tret les ajudes en detriment de potenciar el sector de l’energia hidroelèctrica i nuclear? Bé, la resposta podria ser complexa, però es pot resumir en poques paraules: per la pressió de les grans empreses del sector davant d’una amenaça ascendent de l’eòlica i la solar.

Espanya és un país de sol i també hi ha zones, com per exemple la vall de l’Ebre on el vent hi sol bufar amb força. Una vegada feta la inversió inicial, el cost de l’obtenció de les energies renovables, és molt més barata que el de les tradicionals. Per tant, s’han de descartar i potenciar les altres que són les que donen més negoci als poderosos.

Finalment us vull parlar de Eduardo Montes. Potser la majoria de vosaltres es preguntareu qui és aquest senyor. Bé, és el president de l’associació d’empreses d’electricitat del nostre país. Avui és l’únic que suspèn al Periódico (jo en suspendria molts més, però imagino que aquests sortirien cada dia i tampoc és això) A Montes sé li va preguntar ahir que en pensava de la pobresa energètica i la seva resposta és que això no és un problema important. Des les seves paraules es dedueix que no seran les elèctriques les que acabin pagant el rebut de les famílies més pobres. És igual que las hiverns passin fred i que això pugui ser caus de que es morin les persones més vulnerables (ancians, malalts)... Ells van al que van, o sigui, a fer-se cada dia més rics en detriment de la majoria de la societat.