La Catalunya de Monty Phyton

JOAQUIM COLL

Historiador

Des que el TC va suspendre la consulta, les forces sobiranistes que integren el nostre particular Front Popular de Judea es conjuren cada dia per mantenir una unitat fictícia i estalviar-se l'espectacle de la dissidència o de les acusacions encreuades davant el carreró sense sortida en què ha entrat el procés. Fa dies que assistim a una grotesca jaculatòria perquè succeeixi el miracle i es voti el 9-N, fet que hauria pogut ser retratat amb moltíssima acidesa pel genial humor dels Monty Phyton (recordin, La vida de Brian o El sentido de la vida). Per ara, l'únic assenyalat amb el dit de la tribu, al marge, és clar, dels habitualment vilipendiats com a «espanyolistes» o «fatxes», ha estat el professor Quim Brugué. En la seva dimissió com a membre de la comissió de control, ha dit les veritats del barquer. Que la consulta no té garanties democràtiques i que a Catalunya comença a travessar-se una perillosa línia vermella quan per a alguns el fi justifica els mitjans. No oblidem que, aquest dimecres, la seu de Ciutadans a Lleida va ser atacada de nou amb pintura i la del PSC al districte de les Corts va patir un altre violent assalt, mentre la CUP anunciava per ahir a la tarda un escrache al domicili d'Alicia Sánchez-Camacho. I tornant al noble gest deBrugué, ¿quant trigarà la seva força, ICV-EUiA, a recuperar l'esperit crític i racionalista?

Consola que, mentrestant, diverses centenes de personalitats d'esquerra hagin alçat la seva veu per dir que no és cert que les retallades socials siguin culpa del fet que Espanya ens robi, sinó de les polítiques neoliberals de la troica, i que el propòsit de la secessió és manifestament incompatible amb un ideal progressista. S'ha d'agrair a l'exsecretari general del PCE Paco Frutos, al dramaturgJosé Sanchís Sinisterra, a les escriptores Clara Usón i Lidia Falcón, i al director d'Els Joglars, Ramon Fontseré, aquest exercici de coherència, del qual potser prendran exemple les cúpules de CCOO i UGT a Catalunya. També ahir a Madrid es va reprendre el front federal des de la transversalitat ideològica de la societat civil, amb noms com José Antonio Zarzalejos, Nicolás Sartorius, Laura Arroyo o Ángel Gabilondo. No en va ja més del 50% dels espanyols diuen que estan d'acord, segons l'última enquesta d'El País, en una reforma federal que servís per encaixar millor Catalunya.

El que pugui succeir en les pròximes setmanes fins al 9-N i després ja comença a no ser desxifrable per als analistes polítics. ¿Hi haurà anticipades?, ¿amb llista conjunta? o ¿intentarà Artur Mas esgotar la legislatura? Quan s'entra en el regne de l'astúcia, no se sap si qui enganya ho fa abans o després. El més fonamental és que el procés infinit, com el va qualificar un enginyós tuiter, ens serveixi també per riure una ­mica.