La dura caiguda

JOAN J. QUERALT

Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.

Macerat en la tòxica salsa de la desinformació, el desconeixement i l'exageració, hem tingut notícia del registre de domicilis particulars i d'altres locals vinculats a Oleguer Pujol i socis, en especial de Luis Iglesias, gendre d'Eduardo Zaplana.

Els negocis, pel que ha transcendit, sembla que tenen a veure amb inversions immobiliàries no totalment transparents per a Hisenda a l'haver-se generat amb diners fiscalment opacs. Els pròxims dies o mesos sabrem més de la realitat i l'abast d'aquestes operacions i de quants implicats les protagonitzen. Si el volum que se cita, més de 2.000 milions d'euros (el que és una autèntica barbaritat), resultés cert, estaríem davant d'operacions realitzables solament amb instruments financers molt potents, fora de l'abast de mers particulars pròspers. Estem davant d'instruments financers complexos, però de relativa fàcil realització o transmissió, no radicats a Espanya, però dirigits des d'aquí.

Sigui com sigui, el remolí de processos que plana sobre els Pujol-Ferrusola individualment i/o col·lectivament -tot i tractar-se en diversos casos de causes prèvies al simulacre de confessió del patriarca de la saga- s'ha vist accelerat i incrementat per aquella sorprenent i en bona mesura esperpèntica actuació de Jordi Pujolfins al moment en dos actes: la carta en què no confessa res i la compareixença parlamentària en què bàsicament es va dedicar a divagar a més d'esbroncar els que volien saber molt més i molt més real.

Aquesta marabunta processal posarà en relleu els fils conductors del concatenat de fets irregulars. Per un costat, un amor gairebé luxuriós pels diners. Aquesta mena de priapisme econòmic acostuma a comportar, com es veu, seriosos disgustos. No menys interès despertaran les relacions dels membres del clan Pujol amb les esferes del poder, tant català com -i això sorprendrà potser més d'un- espanyol. Com vaig dir en aquestes pàgines en ocasió de la compareixença parlamentària de Jordi Pujol, van quedar patents els vincles, aquests sí indissolubles, de la casta espanyola. No solament els negocis de la majoria dels membres de la família Pujol-Ferrusola semblaven propagar-se, com els bolets, a l'ombra de les institucions públiques catalanes, sinó que tenien forts llaços amb els dels seus corresponents espanyols. D'aquesta manera s'han manifestat com a militants d'un mateix sindicat d'interessos mai aclarits.

Per últim, hi ha una cosa que, com a professor, no puc deixar passar per alt. Com la majoria de docents, exigeixo als meus estudiants esforç personal, constant i, fins i tot, extenuant, perquè es dotin de la millor formació possible. Veient disfrutar des de fa molt temps d'una posició aconseguida individualment a aquests integrants, fins i tot joves, de la fins fa ben poc més poderosa família catalana, es podria pensar que això és fruit dels valors que el patriarca encarnava i difonia als quatre vents, quan no els tirava a la cara dels seus oponents.

No obstant, tot sembla apuntar que els germans Pujol-Ferrusola van veure créixer molt precoçment els seus patrimonis, no solament sostrets a l'escrutini de l'opinió pública, sinó emparats per l'opacitat del poder. Potser algú ens reclami canviar la nostra orientació pedagògica per una altra de més realista. Ja ho hem dit: pròximament confirmarem moltes sospites.