I ARA QUÈ?

No es tracta només d’una pregunta retòrica. Ni tat sols un interrogant sobre el futur immediat de Catalunya. La pregunta va adreçada a tots aquells que fins el darrer moment han mantingut viva l’esperança de votat com cal la consulta del 9-N.

Quant de temps fa que molta gent com jo posàvem en qüestió la consulta sobiranista? Quants com jo hem estat escèptics des del primer dia?

Quants insults i frases mal sonants hem degut d’aguantar?

I ara, a part, evidentment del govern central i del PP, de qui és la culpa de que el 9-N no es faci una consulta com cal?   

Quan des de les files socialistes ja advertien de que no s’arribaria a fer, quants d’improperis es van haver de sentir?

De qui ha estat la culpa de que es trenqui el consens del bloc proconsulta? També dels socialistes? O potser que de Zapatero?

Es buscarà un cap de turc o ja es té?

Potser alguns veuran ara que no van escollir el millor company de viatge. I ho dic per uns i pels altres, ja que en cap moment condemnaré a uns per salva la resta. És el que hi ha i, ara mateix, l’única solució és fer eleccions anticipades un altre cop.

Plebiscitàries? Està per veure, perquè, ara mateix, després de tot el que ha passat, veieu vosaltres que hi pugui haver consens sobre aquest tema?

I ja ens podem anar oblidant d’una candidatura conjunta entre CiU (o CDC) i ERC.

Com diu la dita castellana: mi gozo en un pozo.

Quants de cors trencats! Quantes il·lusions perdudes...

Què ens recuperarem? Segur que sí, només faltaria. Si ens hem sobreposat infinitat de vegades, ara també hi serem capaços.

Però això serà en un termini més o menys curt. Ara el que toca és pair la nova situació i identificar els errors comesos per a que una altre cop no tornin a passar.