Mas accelera cap a les plebiscitàries

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Al moment de fer pública l'evidència de la no consulta, el president Mas podia triar entre recular i decebre els sobiranistes o fer un pas més en la seva línia política i passar de puntal del dret a decidir a líder de l'independentisme. Ha preferit convertir-se en l'Alex Salmond de Catalunya. Ja no és la còpia sinó l'original. Ja no es deixa arrossegar sinó que assumeix el paper de locomotora.

Un cop presa aquesta decisió, que és la lògica un cop passat, ara fa dos anys, el seu Rubicó particular cap a l'estat propi, havia de convocar eleccions i presentar-se al capdavant d'una candidatura pel sí a la independència. Si no ho ha fet, és al meu modest judici per dues raons. La primera, que tots els sondejos donen ERC com a guanyadora. La segona, que Junqueras, amb raó o sense, s'ha negat a formar part, com a número dos del tàndem, d'una gran candidatura politicocivil per la independència. La divisió és evident.

El succedani de consulta que ahir va presentar Mas comporta tres objectius. En primer lloc, mostrar que compleix o fa tots els possibles per complir amb els compromisos. En segon, consolidar-se com a líder i buscar el suport de l'independentisme popular. En tercer, i si l'obté, forçar Junqueras i ERC a acceptar la gran candidatura en un futur proper.

Ara bé, hi ha un risc, gens menor, que és el de la participació. D'una manera intuïtiva, situo el llistó de l'èxit de la pseudoconsulta en els dos milions de participants. És molt. Al voltant d'un milió és el fracàs de tots. Sobretot de Mas, però a la pràctica de tots, ja que el president ha unit la seva sort a la del procés. Si supera els dos milions, i encara més si s'acostés als tres, s'hauria obert una autopista cap a les plebiscitàries i Junqueras ho tindrà molt difícil, molt, per conti­nuar negant la unitat. Si ahir Mas hagués convocat eleccions amb Junqueras al costat, el líder d'Esquerra s'hauria estalviat la pregunta més incòmoda que la història pot fer a un independentista: ¿què és més important, el partit o la independència? Encara és a temps d'estalviar-se-la.