Sembla que algú pretengui dividir Catalunya en
dos bàndols: la dels bons i la dels
dolents.
Però us imagineu una societat on només hi
haguessin alts i baixos, guapos i
lletjos, gords i prims, rics i pobres?... Segurament heu llegit que a la vida
no tot és blanc o negre, entre mig hi ha tot una gama de grisos...
No sé és més bo perquè defenses la independència
de Catalunya, ni més dolent perquè hi estàs en contra. Les condicions de bo i
dolent són fruit del comportament diari cap a la resta del membres de la
societat amb la que convius.
L’altre dia un amic va deixar un comentari (i
dels que ja me’n he fet ressò una altra vegada): No hi ha més cec que aquell que no vol veure... Quanta raó!
Desgraciadament són (o som) molts els que no
volen veure i també, com diu l’altra dita, els que no veuen més enllà del seu propi nas. I potser molts més els que veuen els que volen els altres que
vegin... En fi, com veieu n’hi ha per a tots els gustos.
Mas i CDC tenen clara una cosa: que només amb
la independència és lliuraran de tots els mals que pateixen i que són molts.
Quin exemple més clar tenim amb la Comissió
Pujol del Parlament de Catalunya o Comissió contra la corrupció. Tot i que en públic
(en privat estic segur que no) molts dels seus dirigents han renegat de qui va
ser durant molts d’anys els seu líder, a l’hora de la veritat, no els hi va
agradar gens ni mica el dictamen efectuat pels diputats de la comissió i hi van
votar a tot en contra.
Què vol dir això? Encara no ho has entès? Què
per res volen renunciar a seguir rebent comissions il·legals i que de cap
manera volen perdre l’status que han mantingut de forma continuada des de 1980,
el primer cop que van guanyar la Generalitat. Fins i tot durant els 7 anys del
governs del Tripartit controlaven una sèrie d’institucions claus per al seu
finançament.
De tant en tant es parla de refundar el
partit. Però només de tant en tant. Sinó hi ha voluntat de canviar és igual
refundar-se com quedar-se con s’està. És com aquell que només sortir de l’església
de confessar-se, torna a pecar.
Molts acusen a CDC de voler amagar les seves
sigles i és veritat. L’altre dia vaig fer un cosa insòlita en mi: escoltar a la
Tarribas a Catalunya Ràdio. Hi havia
un debat i van reproduir unes paraules del dissident
Duran. Durant, a qui al final li van ploure les hòsties per tots els costats
deia que s’acusava al seu partit (UDC) de ser un paràsit de Convergència, però
mentre a les properes eleccions UDC aniran sols, Convergència es presentarà amb
ERC, l’ANC, Òmnium, etc. De get, abans de formar CiU, Convergència allà per l’any
1977, ja es va presentar a la candidatura que es va anomenar Pacte Democràtic per
Catalunya i, a part del partit fundat per Pujol,
també es va presentar el PSC Reagrupament de Verde i Aldea i l’Esquerra Democràtica de Catalunya de Trias Fargas.
I és que CDC té moltes coses per amagar. Els
casos de corrupció s’han anat amuntonant al llarg dels anys. Caldria
remuntar-nos al cas Banca Catalana, on es va espoliar l’entitat. Un cas que mai
va estar resolt com és degut, igual com passarà ara en tots els afers que
involucren al Clan Pujol amb la connivència de Mas o de Xavier Trias, per
exemple.
Us imagineu una Catalunya independent on els
tribunals vulguin tornar a remenar tota la merda (i perdoneu-me l’expressió)
que afectaria al partit del seu president (o sigui de Mas, perquè teniu clar
que la presidència recauria amb Mas, no?)
Hi ha qui diu: El prioritari és que Catalunya
esdevingui independent, després ja ens aclarirem.
Ens aclarirem o no. Jo no ho tinc tant clar.
Hipotèticament, també llavors seguirien
havent-hi bons i dolents. I els dolents serien els que estarien en contra del
govern que hauria proclamat la independència.
Sembla ser que jo sempre estic al costat els dolents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada