Però i la primera vegada? Diuen que sempre hi
ha una primera vegada per a tot, no?
Ni recordo el dia, ni el mes, ni tant sols l’any,
encara que bé podria ser el 2000. Només recordo que era un matí d’un dia feiner
i que vaig agafar hores sindicals per anar a rebre a Mas que anava (o venia,
segons com es miri) a Tortosa. I aquest és el fet important. Mas acudia a la
seu de l’IDECE per a entrevistar-se amb membres de la Plataforma en Defensa de
l’Ebre.
Ho feia com a Conseller en Cap de la
Generalitat governada per Pujol. A priori semblava que venia en to de pau i a
reconciliar-se amb el territori que ja portava mesos esvalotat.
Quan va arribar al carrer Marina, al costat de
l’avinguda Generalitat, que dóna accés a l’ens territorial, tot van ser aplaudiments
i mostres de suport. Fins i tot la seva escorta s’ho mirava a certa distància
ja que no semblava que ningú volgués agredir (ni que fos verbalment) a Mas.
Ràpidament, la comitiva va enfilar cap a l’IDECE
i, posteriorment, al primer pis, on hi ha la sala d’actes. Entre els membres de
la PDE que van assistir a la reunió estava Blanca Rullo de Sant Jaume. No
recordo a ningú més. Potser també Susanna Abella, però no ho recordo...
El que si que recordo és que a Blanca sé la
podia veure des del carrer i, amb gestos, ens anava mantenint al corrent de com
estava transcorrent la reunió. Pels gestos i, sobre tot, per la cara de Blanca,
intuirem que les expectatives s’havien torçat i que, definitivament, el govern
catal`donava l’esquena a les Terres de l’Ebre.
Varem esperar a Mas tot el que va caler. Per a
la majoria de la gent ens podia més les ganes d’esbroncar-lo que no la gana física
per anar-nos-en a dinar.
La
sortida de Mas de l’DECE va ser molt diferent a quan va entrar. Ara sí que la
seva escorta es va haver de posar entre els pocs que allí estàvem concentrats i
Mas. Les paraules cordials de l’entrar es van convertir en crits de recriminació
i fins i tot insults. En qüestió de unes poques hores (potser no va arribar a
dues), Mas havia traït a la gent de les Terres de l’Ebre.
El Periódico d’aquest diumenge porta en
treball signat per Fidel Masreal i Neus Tomàs titulat: El pla secret de Mas. A
l’edició digital ja es podia llegir el començament ahir per la nit, ja que sinó
hi estàs subscrit, no pots accedir a l’article complet. Ho vaig pensar al la
meva cronologia del Facebook amb l’encapçalament: Llegiu, llegiu... No hi ha
massa comentaris, però vull reproduir-ne dos sense posar l’autoria, però si
teniu amistat facebuquera amb mi,
podeu anar y veure-ho. Els cometaris són els següents:
-Diumenge de juliol, calurós i amb
molta activitat esportiva... S'han de vendre diaris com sigui.
-Vaiga com tot pla secret, el que
coneix el contingut del pla "secret" és del diari que vol fer la
gitzat!!! Segur que hi ha coses q no difereixen substancialment de la realitat,
però la resta pura invenció fruit dels interesos q te cada un en tot això i especialment
fruit dels interesos de qui paga per l'escrit!!!
Només
us diré que el primer comentari pertany a una persona afí a ERC (o al menys fa
uns anys hi estava afiliat) y el segon a una membre molt activa de la PDE.
Evidentment
que cadascú pot opinar el que vulgui i creure el que vulgui... Només faltaria.
Per
cert i ja per acabar, només fa uns dies, quan es va saber que Raül Romeva
encapçalaria la llista de Mas (com jo també puc dir el que vulgui seguiré dient
la llista de Mas, encara que hi ha molts que no volen que s’anomeni així), sota
la notícia que no vaig penjar no, un altre militat d’ERC i membre de l’ANC va
fer aquest comentari:
-No hi ha més cec que aquell que no
vol veure.
Efectivament és així, però la dita és de doble sentit, es a dir, igual pot servir
per uns que per als altres. Però mentre uns es basen en la intuïció (deixem-ho
així), jo em baso en fets objectius, fets que han passat i dels que es tenen
constància.
Fa molts mesos que ho dic: el temps donarà la
raó a uns i la traurà els altres. Potser llavors hauré de rectificar... O no,
qui sap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada